Friday, July 07, 2017

 

AVUI, MENYS PLURALS - art. Regió 7




AVUI, MENYS PLURALS.
La pluralitat de premsa i opinió, ha perdut una altra peça important a Catalunya, amb l’adéu del programa de Josep Cuní ,a 8 TV. Canal del Grup Godó, el qual no ha renovat el contracte , de manera que el passat divendres dia trenta de juny , va passar a millor vida. Amb ell es perd un dels pocs espais, objectiu i plural, com per poder escoltar opinions ben fonamentades, diverses i plurals. Una raresa, en el nostre espai radiofònic i televisiu.
Personalment, he anat abandonant espais d’informació i tertúlia, a mesura que he vist el seu decantament cap a formules d’adoctrinament, sectarisme i partidisme, pur i dur. Es impossible considerar informació el que s’emet per TV 3, o mantenir-se uns minuts escoltant les tertúlies del 3 / 24, amb una composició de tertulians, sense el mínim de pluralitat i objectivitat que hauria de tenir un mitjà que paguem entre tots.
Ja no parlo d’alguns altres espais que tampoc son un model de representació plural, a TVE , en el seu canal 1, o en el de 24 hores. Però, per a ser objectiu, he de dir que son més objectius aquests, que els de la Corporació Catalana de Radio Televisió ( CCRT) que ja és dir.
Però, tornant al principi, el lament per la pèrdua del programa de Josep Cuní, prové de no poder tornar ajuntar veus tant sàvies i fonamentades com les que representen personalitats de la vida social, política, comunicativa...que van, de Lluís Bassets, Juanjo Burniol, Xavier Vidal – Folch, Manolo Milián, Lluís Foix, Jordi Mercader, fins a moltes altres que realment aporten, dades i reflexions, plurals i fonamentades. Res a veure amb donar voltes i més voltes sobre el sempitern tema, sense altres opcions ni disquisicions.
I plega en un mal moment. Bé, de fet, sempre és un mal moment per tancar una llarga i profitosa etapa periodística, però almenys confiava en tenir-lo a prop, mig any més, a l’espera dels importants esdeveniments que es produiran en els propers mesos.
I és que no ens adonem de l’empobriment del panorama informatiu i reflexiu, en uns moments en que es van produint concentracions de mitjans en unes poques mans, les quals tenen el poder d’enviar, canviar i modificar missatges , per simples raons econòmiques o de dependència, de determinats poders polítics.
No és teoria ni ciència – ficció. Hem vist com algun canal de televisió ha impulsat i programat debats, presentacions i tertúlies, a favor d’algun dels nous partits apareguts recentment, confiant, en servir-se’n de cara el futur, si aconsegueixen arribar al poder. Aquest interès i ajuda mútua s’ha vist ja en el passat, en múltiples ocasions i països, no ens ha d’estranyar que també arribi aquí, però, per això els mitjans públics haurien de fer el paper de garantir la pluralitat, però no el fan. Els mitjans públics, depenen més que mai, del govern de torn, i a Catalunya ha estat una constant des del tercer any, de la democràcia recuperada.

Es lògica la preocupació per la pèrdua d’un espai plural, oimés si no té substitut. I ens hem de demanar, perquè, ara i aquí, ha passat a millor vida. Interessava a algú en concret, treure del mig, un fòrum lliure i objectiu ? I consti que en molts casos, no compartia en absolut, algunes de les editorials, ni algun dels continguts, i menys les aparicions d’una col·laboradora habitual , clarament decantada per una via concreta. Però, sabia que en les tertúlies hi hauria temps per contraposar, criticar i reflexionar amb plena llibertat. Doncs, bé, el país ha deixat de tenir unes veus significatives, sòlides i plurals. Som més orfes d’objectivitat que dies enrere.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?