Saturday, July 15, 2017
REFUGIATS, PERQUÈ ?- art. Regió 7
REFUGIATS, PERQUÈ
?
Fa uns dies, vaig informar sobre la presència d’una cinquantena de
refugiats, a càrrec de Creu Roja del Berguedà, instal·lats a l’Alberg de
Joventut, de la capital. Avui, voldria reflexionar sobre el perquè de la seva
condició de refugiats. Molta gent creu que tots venen de Síria, i com que en
aquell país hi ha guerra, és lògic que tots siguin perjudicats. I és cert que
les guerres no saben de bàndols, ni condicions, religions ni regions. Les
bombes esclaten, maten, mutil.len i destrossen les vides de tot el país. Es
lògica, doncs, la fugida i la recerca de refugi en qualsevol indret del món.
Per això, a Berga i en altres llocs d’acollida, hi ha un bon nombre de
refugiats de guerra.
Però, hi ha moltes altres procedències, per múltiples raons, pròpies de
dictadures, zones en conflicte, persecucions per motius molt diversos, etc.
Quan et trobes donant classes de castellà, davant d’alumnes amb professions
tant diverses com electricista, músic, cuiner, fisioterapeuta, perruquera, instal·lador,
taxista, auxiliar d’infermeria, estudiant, mestre....et demanes què poden haver
fet de mal, gent tant encantadora com la que tens al davant.
Pels qui hem conegut la dictadura
franquista, ens és més fàcil comprendre els motius dels refugiats, que per qui
no l’ha coneguda. La simple crítica al règim, la disconformitat en les
relacions de treball, la lluita serena i tranquil·la per aconseguir la igualtat
home – dona, el rebuig a la injustícia, la pràctica religiosa no oficial, la
defensa dels més desvalguts, el treball de voluntariat en ONG’s no addictes al
règim, la protesta per decisions injustes...i moltes altres raons, son
suficients com perquè un tranquil i pacífic ciutadà, es converteixi en un
enemic. I als enemics se’ls fa fora, se’ls empresona o simplement, se’ls fan
desaparèixer.
Això passava aquí, en el nostre país cinquanta anys enrere, i això passa en
mig centenar de països de tot el món. Aquí rau, l’existència de desenes de
milions de refugiats, en molts indrets del planeta, i d’aquí la necessitat de col·laborar
a acollir-ne tants com puguem, a casa nostra.
La vida de refugiat és enormement difícil i injusta. Sense documents
oficials, sense diner ni propietats, sense treball ni vivenda pròpia, amb la
vestimenta justa que li han donat, ha de sobreviure en un país llunyà i
estrany. A les penes d’un immigrant, hi suma un grapat més de dificultats,
sense saber quan podrà tornar a casa seva, o simplement si algun dia hi podrà
tornar. Sovint, amb la família dispersa, en altres països, o sense saber on
paren, ha de procurar sobreviure per ell, i per si algun dia els pot trobar i
ajuntar.
Estem, doncs, ajudant a persones bones, que han tingut la desgràcia de
trobar-se enmig d’una guerra, o en llocs on no es respecten les llibertats, ni
individuals ni col·lectives. Per solidaritat i justícia, ens toca ajudar-los, i
acompanyar-los en un tram de la seva vida, confiant sigui el més breu possible,
pensant puguin tornar a casa seva, el més aviat possible. Mentrestant, la
prioritat passa per preparar-los a viure aquí, i sobretot proporcionar-los-hi
feina i vivenda, dignes. Puc assegurar que no és fàcil resoldre aquestes dues
prioritats, i puc assegurar que ganes d’aconseguir-ho, no els en falten. Mirem
de donar un cap de mà, en la mesura que puguem.
# posted by joan roma cunill @ 7:31 AM 
