Monday, July 03, 2017
EL PDECAT, EN CAIGUDA LLIURE - art. nació Digital Solsona
EL PEDECAT, EN
CAIGUDA LLIURE.
Recordo els ja
llunyans anys en que Jordi Pujol, des de la tribuna del Parlament dedicava
grans atacs al PSC, alhora que impartia lliçons de moral a tot el país. En
aquells temps, la lluita estava entre aquests dos grans partits, CiU i el PSC,
i res feia preveure el pas cap a etapes tant complicades per les dues
principals forces polítiques, des de la Transició.
El PSC ha passat
per una llarga i dura etapa de crisi, motivada pel trasbalsament del procés
sobiranista, però també per la pèrdua dels trets identitaris de la
socialdemocràcia a nivell europeu i mundial. La crisi global, ha comportat
crisi interna, en uns partits que havien posat l’èmfasi en les polítiques
socials, i els avenços en els llibertats individuals i col·lectives, en un
moment en que tot està en qüestió. Fins a trobar nous objectius, la
inestabilitat continuarà, però no es tardarà gaire a marcar nous objectius.
Mentrestant, toca fer la travessis del desert, de la millor manera possible.
Pel que fa l’antiga
CDC, ara sota el nom de PDECAT, poc es podia somiar en una sotragada tant forta
i profunda. Durant els temps dels atacs, tots somiàvem en guanyar CiU en unes
eleccions i fer fora Jordi Pujol, per mèrits nostres, no pas per destrucció
interna. I heus aquí com en menys de cinc anys, CiU ha desaparegut i el traspàs
cap el PDECAT no ha donat els resultats esperats. I és que aquesta operació ha
estat més d’estètica que no pas d’ètica, i a la gent no se l’enganya fàcilment,
sobretot en els temps que corren.
El resultat, a la
vista de les enquestes que van apareixent aquests dies, és tràgica. Ho dic,
sense cap satisfacció. M’hagués agradat guanyar CiU , en unes eleccions,
presentant un millor candidat que ells, i un programa més creïble i positiu,
però veure com estan caient , dia rere dia, i com mantenen al capdavant, una
persona totalment cremada, pels esdeveniments passats i presents, és llastimós.
Fa temps, Artur Mas, hauria d’haver desaparegut del mapa polític, conscient de
que el seu temps ha passat, i ja no suposa més que una nosa pel seu partit.
De fet, en la
història passada i present hi ha un munt de personatges que no saben retirar-se
i s’entesten a voler continuar en primera línia, quan ja no hi tenen res a fer.
Les enquestes pronostiquen una caiguda brutal en els expectatives de vot. Tant
forta que perilla quedar en un cinquè o sisè lloc, en el Parlament, just abans
que la CUP. I si això passa, és evident que la força municipalista que ara
ostenta també quedarà relegada a llocs secundaris. No és una bona notícia pel
país, tot i que han fet mèrits per arribar al lloc on els posen les enquestes.
Només ERC, avança
significativament, amb una lleugera millora del PSC , i el manteniment de la
resta de forces polítiques. Amb tot, el procés sobiranista pot passar per noves
turbulències que vagin a càrrec d’ERC i el que ara compten en recollir els
mèrits, podria canviar-se per recollir les ires de la gent, quan vegin un
resultat ni esperat ni desitjat, en un fallit referèndum unilateral. Està tot
obert, i encara les prediccions son prematures. Esperem unes poques setmanes
més, i veurem si anem a votar, però no en un referèndum, sinó en unes eleccions
al Parlament .En aquest cas, veurem si
es compleixen els vaticinis de les enquestes actuals. Temps al temps.
# posted by joan roma cunill @ 7:05 AM 
