Thursday, July 27, 2017
GREU ERROR DE CÀLCUL- art. Blogesfera socialista
GREU ERROR DE CÀLCUL.
Hem vist ja tants despropòsits, tantes improvisacions, tants
canvis de rumb, i tantes excentricitats que ja no ve d’una, en l’anomenat
procés independentista. Ahir mateix, el Parlament es va convertir en tot allò
que mai hauria de ser una Cambra Legislativa. Crits, males formes, insults,
desgavell generalitzat... i finalment l’aprovació del canvi de Reglament, per 72 vots a favor i 63 ,
en contra. Es a dir, ahir, es va trinxar un precepte elemental i bàsic, en un
Parlament, com és un canvi de regles de joc, en ple partit i sense la majoria
preceptiva dels dos terços que vàrem acordar els parlamentaris, en temps, en
que el Parlament era un model de convivència i sobretot, de RESPECTE A LA
LEGALITAT.
Alguns dels que varen votar a favor, pretenen posar com exemple
que en altres Parlaments, existeix la figura de l’aprovació d’alguna iniciativa
per LECTURA ÚNICA. Es cert, però amaguen que aquesta figura es va crear per
acords menors, mai per lleis ni per resolucions de contingut rellevant. Per
entendre’ns , no és el mateix entrar una proposta per modificar una festa
determinada, per canviar horaris de la Cambra, per rectificar algun error en
alguna llei aprovada, etc, que fer-la servir per aprovar una llei
fonamental. Res a veure. Es més, aquest
canvi suposa una vulneració dels més elementals drets dels grups de la
oposició.
Ho he dit en anteriors ocasions. Ve a ser el mateix que si
ara en un Ajuntament, la majoria de l’equip de govern, aprovés un nou Reglament
( ROF) pel qual podés presentar la proposta de Pressupostos, un nou Pla
Urbanístic, o noves Ordenances, el matí a les 9. Convoqués Ple extraordinari
per a les 12, i es votés el tema, de manera que a la 1, estigués tot dat i
beneït. Increïble per inconcebible. Doncs, bé, és el que ahir el Parlament va
acordar amb els vots de Junts x Sí, i la CUP. Aquest fet vulnera de manera molt greu ,el
concepte de democràcia i crea un precedent d’impossible avaluació. A més,
mostra de cara el món exterior, unes formes que en cap país de llarga tradició
democràtica, poden veure amb bons ulls. El procés queda tacat de manera
flagrant.
Però, volia parlar també, del greu error de càlcul ,per part
del president Puigdemont i el Vice President Jonqueras. Tots dos han actuat,
veient Madrid, molt lluny. Durant anys, la presència de l’Estat a Catalunya ha
estat poc visible, poc constatable, en moltes de les actuacions del govern.
Semblava com si l’Estat s’amagués o no volgués aparèixer de forma ostentosa ,
en l’acció política a Catalunya. Això passava sobretot en temps de governs socialistes,
però ha canviat radicalment en temps del PP. De fet, aquest canvi d’ostentació
és un dels motius de moltes de les crispacions que estem vivint en aquests
temps.
Ara bé, el greu error de càlcul, era pensar que es podia fer
un pols a l’Estat, simplement perquè se’l veu lluny. No ens equivoquem. Les
armes legals que té un Estat son immenses oimés si qui vol fer aquest pols, el
fa trencant amb l’estat de dret, i trinxant la legalitat vigent, aquí mateix i
en el conjunt del país.
Son molts els partidaris del procés que creuen que l’Estat,
entenent per Estat, el govern central no s’atrevirà a actuar contra tot i
tothom, si en aquest tothom, hi ha molta gent. Santa Innocència. No coneixen
prou bé encara, tots els elements jurídics i legals que té un Estat per a poder
actuar contra qui el posi en perill. I precisament per això, no entenc, no
s’entenen moviments, decisions i actuacions del govern de la Generalitat, més
propis d’aprenents que no pas de professionals de la política. Estant donant
tota mena d’arguments perquè l’Estat actuí en tot lloc i moment i contra tots
els qui trenquin l’estat de dret. I l’Estat no és el PP, és molt més que un
partit i que un govern. I que ningú s’equivoqui, portaran davant la justícia a
tants com faci falta. I és ridícul que el govern de la Generalitat pretengui
resoldre aquestes imputacions, apel·lant al Tribunal Constitucional o a òrgans
judicials que diu no reconèixer com a vàlids. I escoltar de boca d’un president
que “si és inhabilitat pel TC, no atendrà aquesta decisió”, ja forma part del
mai vist ni escoltat en la història democràtica de cap país del món. Així
estem. Però , dia a dia anirem veient els passos de l’estat de dret, corregint
els actes dels qui es volen situar en contra d’ell. Ho torno a repetir, som els constitucionalistes
els autèntics demòcrates. No, els qui volen trencar amb la legalitat vigent,
per substituir-la per una altra, no defensora de la totalitat de la ciutadania.