Friday, July 14, 2017
PATRIMONI EN PERILL- TRIBUNAL DE CUENTAS - art. blogesfera socialista
PATRIMONI EN
PERILL- TRIBUNAL DE COMPTES.
Les butxaques ,sempre han estat un bon motiu de preocupació per a tots els
que es dediquen a la política. Sigui perquè alguns les han volgut omplir,
mitjançant pràctiques corruptes, sigui per por a que els hi buidin, per
sentència judicial. En tot cas, és un dels elements sensibles, a l’hora de
prendre determinades decisions.
I així ho ha entès el govern central, i actua , en conseqüència. Aquesta
història o llegenda urbana de que Madrid no se n’entera de les coses, o dorm a
la palla, és això, una llegenda urbana, o una autèntica ruqueria. La realitat
és que en astúcia, experiència, coneixement de la legislació, i de les males
pràctiques, es fa molt difícil trobar-los desprevinguts, de manera que qui
cregui ser més llest que ells, va errat.
Faig aquest preàmbul, a la vista de la destitució del Conseller Baiget, i
de tot un munt de reaccions que s’han produït, i que denoten una autèntica
preocupació en tots els càrrecs del govern, tant els de primera, com els de
segona fila. No en va, tira endavant la petició del Tribunal de Comptes,
d’investigar els pagaments de la consulta del 9 N, per reclamar-los als
condemnats, -Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.
Explico una mica, com funciona el Tribunal de Cuentas, del Reino de España.
Cada administració té el seu propi organismes supervisor i controlador dels
comptes. En els ajuntaments hi ha els interventors, i la Comissió Especial de
Comptes. A la Generalitat, la Sindicatura de Comptes, i a nivell d’Estat, el
Tribunal de Cuentas. Com és lògic, aquest Tribunal té potestat per intervenir
en tot el territori espanyol. Ho dic perquè en algun moment, algú ha pretès que
no es podia ficar en despeses catalanes, que només afecten a Catalunya. Error.
El Tribunal té jurisdicció estatal.
Bé, doncs. Anem al gra. Quan en alguna administració, per denúncia, o per
actuació d’ofici es comprova una mala praxis comptable, amb resultat de
perjudici a les arques públiques, el Tribunal pot obrir investigació per
determinar perjudicis , causes, protagonistes i recuperació dels danys causats.
Aquesta via d’actuació és extraordinària i diferent de la judicial, per quan se
situa per damunt i pot tancar per ella mateixa la causa oberta.
Posem l’exemple de la consulta del 9 N. Per les investigacions fetes, s’ha
arribat a la conclusió de que aquesta consulta va costar 5,17 milions d’euros a
la Generalitat. Com que era il·legal, vol dir que la despesa constitueix una
malversació de fons per aquest import, i per tant, obliga el Tribunal a buscar
el seu retorn a les arques autonòmiques. Qui ha de pagar ? Doncs, els
organitzadors de la consulta. Hi ha tres condemnats, bé, amb Francesc Homs,
quatre, de manera que el Tribunal els hi pot reclamar pagar solidàriament el
cost de la consulta.
I la via del Tribunal és molt contundent i ràpida. A la que tanqui provisionalment
les diligències, obliga als encausats a dipositar un aval per l’import a pagar,
o deixar com garantia bens immobles, per aquest valor. Si la resolució final
fos d’absolució, se’ls hi retornarien els avals, i sinó es farien efectius, de
manera que no hi ha escapatòria possible. Es més, el deute pendent, es va
incrementant cada any, amb els interessos corresponents.
No estranya, doncs, que alguns Consellers, estiguin preocupats pel futur
del seu patrimoni. El poden perdre ben fàcilment si tiren endavant un
referèndum unilateral. Si per la consulta del 9 N parlem de 5,17 milions, pel
referèndum l’import pot ser encara una mica superior.
Amb la legalitat no s’hi juga, i ara mateix el govern central acaba
d’informar als alcaldes de les sancions , per cessió de dades del padró
municipal, per elaborar el cens, o altres informacions protegides per la llei
electoral o per la de protecció de dades. Recorda que es poden imposar multes
de fins a 600.000 euros, en cas d’incompliment de la llei.
En resum, a banda de les actuacions judicials , lligades a l’incompliment
de les lleis vigents, hi ha una altra derivada, relacionada amb el diner públic
i que pot comportar l’acusació de malversació de fons, amb la corresponent
obligació de retornar els imports gastats, de manera il·legal. En aquest cas,
qui hagi incomplert la llei, es veurà obligat a respondre amb el seu patrimoni
personal, el danys causat. Atenció als moviments dels propers dies. Seran
dignes de seguiment.