Joan Roma

INCREIBLE NYAP, JURÍDICO – LEGAL.

A vegades, les paraules tenen més força en un idioma que en un altre. Aquest és el cas pel mot nyap, que traduït al castellà, és més contundent: CHAPUZA.

Doncs bé, no m’estranya que el resultat de tenir un frívol president de la Generalitat i un predicador, com Vice- President, sigui una proposta de llei de referèndum com el que es va presentar, el passat dimarts dia 4 en una doble sessió, de matí i tarda, com en els vells cinemes dels anys seixanta.

Haurem d’esperar un parell de mesos per constatar un nou invent, en la llei de transitorietat que pot superar, i ja seria extraordinari, la lleugeresa de la llei del referèndum. Però, anem per ordre, i reflexionem primer sobre la proposta presentada. Ja tindrem temps de parlar de la segona, si l’arriben a presentar.

Personalment, porto trenta anys participant de forma directa en la preparació, tramitació i gestió de les conteses electorals, en tant que representant legal del PSC a les comarques centrals de Catalunya. Amb aquesta llarga experiència, em faig creus de fins a quin punt la proposta de llei conté oblits, suposicions, improvisacions, invents...que la fan del tot increïble i inexecutable. I no em fico, en el motiu principal: trencar amb la legalitat vigent. Això sol ja la impossibilita del tot, però m’imaginava un treball mínimament seriós i rigorós, fet per professionals, i no un exercici infantil, impropi de partits de govern. Però bé, anem a veure alguns punts concrets.

FINANÇAMENT. Tota contesa electoral requereix disposar d’una partida pressupostària per fer front a les despeses ordinàries. Aquesta partida acaba de ser suspesa pel Tribunal Constitucional, de manera que no hi haurà finançament públic. El pressupost 2017, contemplava 5,7 milions d’euros. Els independentistes diuen que és igual, ja els trauran d’altres partides camuflades. Doncs no, perquè tot diner destinat a finançar un referèndum il·legal, està dintre de la prohibició establerta pel TC. I els funcionaris amb càrrec d’Interventors en els Departaments de la Generalitat i el propi Interventor General, cometrien delicte penal, si desobeïssin la resolució del TC.

CENS ELECTORAL. Aquesta és la eina principal, bàsica i fonamental per a poder dur a terme una votació. Només té el cens real i oficial, l’Estat per mitjà del Instituto Nacional de Estadística ( INE). El govern de la Generalitat diu que en tindrà un de propi, potser no tant precís, però que pot servir ¡¡¡¡ Bé, d’entrada un cens ha de ser publicat, i amb temps per poder-hi presentar al·legacions. Aquí es diu que podran votar tots els que ho varen fer en les eleccions al Parlament de Catalunya que no son gaire llunyanes i se suposa que no ha variat gaire el seu contingut. Son capaços d’agafar aquell cens i fer-lo servir. Però, tots sabem que en un any i mig, pot haver-hi hagut mig milió de canvis en el padró i de rebot en el cens. Milers de famílies van d’un municipi a un altre, canvien de província i fins i tot marxen cap altres indrets, d’Espanya o de l’estranger. No publicar el cens, i no permetre posar-lo al dia, vol dir deixar centenars de milers de persones, en un llimbs, des d’on no podran votar. I ja no  hi ha temps per enviar el cens, publicar-lo, esmenar-lo i aprovar-lo definitivament, per a tot seguit, enviar les targetes censals a tots els votants, perquè sàpiguen on els toca anar a votar.

Si això és cert pels catalans a Catalunya, molt més complicat és pels que estan a l’estranger. I pels independentistes, tant estranger és viure a la resta d’Espanya com a la UE o a Amèrica. A fora, fora, d’Espanya hi ha uns 285.000 catalans, dels quals només 5.000 consten inscrits en un cens “català”. La resta pel que es veu quedaran sense aquest dret. Tampoc hi ha cap regulació del VOT PER CORREU, de manera que qui no estigui a casa, no podrà votar.

SINDICATURA ELECTORAL.

Com ja és habitual en els nostres inventors d’organismes. Hagués quedat fatal, batejar la Junta Electoral Central amb aquest nom, i calia buscar-ne un de més nostrat. Ja el tenim: Sindicatura Electoral, en funcions de Junta Central. Per formar-la, res de pensar en Magistrats i Jutges com tenim ara, a nivell espanyol, sinó en persones de prestigi social i jurídic, elegits per majoria absoluta en el Parlament i no pels dos terços a que obliga l’Estatut d’Autonomia quan es tracta de temes rellevants. Aquest ho és pels independentistes, però no s’hi vol implicar als altres que no son de fiar.

Però bé, heus aquí, quan fàcil li posen al govern central a l’hora d’impugnar i suspendre aquest organisme, l’endemà que sigui constituït . Es més, m’agradarà veure quins prestigiosos catedràtics i experts jurídics, acceptaran un càrrec pel qual seran posats d’immediat davant la justícia espanyola. I parlem d’acusacions greus contra ells, per quan es volen constituir en els màxims responsables de vetllar per la supervisió d’un referèndum il·legal.

SINDICATURES DE ZONA

En tota contesa electoral hi ha l’òrgan central i després els de zona, corresponents als Partits Judicials. Ara i aquí, proposen Sindicatures de zona, però poc explicitades, pressuposant es formaran a imatge i semblança de la Central. Com en el cas anterior, la simple ordre de selecció i constitució de les Sindicatures, comportarà la seva suspensió, i actuació de la justícia, contra els seus components.

La Central o les de zona, s’encarregaran de l’elecció de les MESES ELECTORALS. Hem de saber que en les eleccions normals, hi ha 8.141 meses electorals, la qual cosa obliga a elegir prop de 75.000 membres, entre titulars i suplents.

MESES ELECTORALS.

En les eleccions habituals, l’elecció de membres de les meses electorals es fa en els Ajuntaments, en Ple Municipal, fent servir una aplicació informàtica del Ministeri. En aquest cas, no es vol implicar ni Alcaldes / Ajuntaments ni funcionaris municipals, per tant, es farà a fora.

Ara bé, en les eleccions normals, és obligatori acceptar el càrrec de membre d’una mesa electoral, i és fortament sancionada la incompareixença. Bé, aquí no es parla de sancions, però es dona per descomptat que tothom complirà o gairebé tothom. Curiosa deducció perquè en aquest cas, sent un referèndum il·legal, no s’hi pot anar, sota amenaça de delicte per part de la justícia espanyola. Algú pot creure, doncs, que dels 75.000 elegits, hi anirà una majoria ? I tots sabem quants canvis s’han de fer, després de la primera elecció, per malaltia, per viatges a l’estranger, o per altres circumstàncies. Tots aquests casos son resolts per les Junts de zona. Ara, ni canvis, ni compareixences, ni previsions de si les meses es podran constituir o no....

RESOLUCIÓ CONFLICTES.

La constitució de la Sindicatura Electoral Central i les de zona, no preveu la possibilitat de presentació de recursos , impugnacions, al·legacions, denúncies, a un altre nivell administratiu. Es a dir, qui no estigui d’acord amb una resolució de la Sindicatura no té cap via per recórrer, deixant en indefensió al qui considera vulnerats els seus drets. Impensable en un estat democràtic. Sempre ha d’haver-hi opció de recurs a una altra instància. Aquí, no.

LOCALS ELECTORALS I DE VOTACIÓ.

Tant els locals electorals per la campanya com els espais de propaganda son proporcionats pels ajuntaments i acordats per les Junts de zona. Aquí, com que es deixen els ajuntaments fora de la contesa, no se sap ben bé qui els decidirà. Se suposa que la Sindicatura Electoral.

Ara bé, anem als locals de votació. Es volen fer servir els locals de votació habituals. Es a dir, els de sempre, i per això ens han demanat als alcaldes si els deixaríem. Si es demanen per escrit, i ho fa la Generalitat, no ha d’haver-hi cap problema. Ara bé, si l’endemà de demanats per la Generalitat arriba una ordre del govern central o del TC, preval l’autoritat estatal. Es tant elemental que sorprèn la falta de previsió de la proposta de llei presentada.

URNES, PAPERETES I SOBRES.

Veieu que deixo pel final el material electoral, perquè el considero el menys rellevant del procés. Si voleu és molt simbòlic i representatiu, però si no es resolen abans tots els punts , abans esmentats, aquest material és el de menys.

Passat ja el ridícul de no haver pogut adjudicar el concurs per la compra d’urnes, suposo que estan buscant a fora, el lloguer de 8.141 urnes, o la fabricació d’urnes de cartró que pel seu cost podrien adjudicar-ho per via directa. De totes maneres , tant la compra d’urnes com la impressió de paperetes i sobres, té un determinat cost que no es pot imputar a cap partida del pressupost de la Generalitat, sota comissió de diversos delictes: prevaricació, malversació de cabals públics, desobediència i fins i tot sedició. En aquest paquet hi entrarien polítics i funcionaris, que necessàriament han de fer l’encàrrec, i pagar.

De totes maneres, tornem estar en un dels punts febles del procés per quan és molt fàcil incautar-se de tot aquest material. Simplement cal investigar on es contracta, i esperar a que estigui fet, per entregar una ordre judicial, mitjançant la qual tot el material quedi bloquejat a la mateixa empresa fabricant, o portat a un magatzem judicial.

ALTRES CONSIDERACIONS.

Aquest article ja és prou llarg com posar-hi gaires coses més, en el que suposa la organització d’una contesa electoral. Però, de fet ,la principal, la que encapçala un procés electoral, és la seva LEGALITAT. I de rebot, la seva VALIDESA.

Aquest no el tindria, perquè els que defensem l’estat de dret, no hi podem participar, ni directa ni indirectament. Jo he votat la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i he jurat una vintena de vegades fidelitat a les dues Cartes Magnes, en assumir els diferents càrrecs institucionals que he ostentat o que ostento, encara. Vaig lluitar durant el franquisme per assolir la llibertat i amb ella , la democràcia. No puc ni vull convertir-me en perjuri, i trair les lleis vigents. Els constitucionalistes som els autèntics demòcrates, i no podem acceptar lliçons de democràcia de persones que volen trencar la legalitat vigent. Sense estat de dret no hi ha democràcia, i sense democràcia no hi ha estat de dret.

Acabo. Porto des d’abril del 79, en càrrecs municipals, i he estat Diputat al Parlament durant 4 legislatures, orgullós de representar el poble de Catalunya. A tot ell, no, a una part. No em reconec en l’actual Parlament. No puc acceptar una Presidència partidista, sectària, no defensora de la totalitat dels grups parlamentaris. Com no puc acceptar la imposició de noves lleis o canvis reglamentaris de les regles de joc, en que ni es respecta la necessitat dels dos terços per fer els canvis, ni el respecte a les minories.

Per últim. Creure que una retorçada interpretació de les grans lleis internacionals poden donar cobertura a la fugida cap enlloc de l’actual procés, és desconèixer totalment la realitat mundial, i situar-se en una altra dimensió. Fora de la legalitat, no hi ha futur.