Friday, June 30, 2017
ABSURDA BUROCRÀCIA - art. Regió 7
ABSURDA BUROCRÀCIA.
Vaig entrar en la política municipal l’any 79, quan fèiem
les còpies de cinc en cinc, amb paper carbó, cosa que ja pràcticament ningú sap
el que és, i en casos de major nombre, amb multicopistes. Màquines d’escriure
manuals, i segells múltiples, per a cada cosa.
Semblava, amb els avenços tecnològics, que la burocràcia
s’aniria reduint i podríem portar un ajuntament, de manera molt semblant, a una
empresa eficient. Doncs, no. Ara ens retiren el paper, i signem amb el mòbil,
des de qualsevol indret del Planeta, però la burocràcia ha anat creixent i
creixent, convertint els ajuntaments en un maremàgnum de paper, ni que sigui
virtual.
Tenim la culpa els alcaldes ? Rotundament, no. Es més, si
una cosa hem fet, ha estat reduir al mínim els tràmits municipals, per evitar
temps i espera als usuaris / ciutadans. En el meu cas, la majoria de tràmits es
resolen en pocs minuts, per casos de certificats d’empadronament, convivència,
residència... canvis de titulars per taxes, o altres múltiples documents
habituals. Una setmana per a llicències d’obres menors i quinze dies per les
majors, de manera que ben poques gestions arriben al mes o el sobrepassen.
Ara bé, els qui no han fet els deures han estat les
administracions, dites superiors. Generalitat de Catalunya i Estat. Mala cosa
quan el ciutadà ve a demanar alguna cosa de competència compartida amb aquestes
altres administracions. Aquí comença el calvari que ni s’ha resolt ni sembla
estar en el guió de cap dels nostres governs.
Molta gent, poc coneixedora del funcionament d’un
ajuntament, pensa que la burocràcia està estretament lligada als polítics, com
si fóssim una mena de maniàtics de complicar les coses. No, en absolut. Patim
molt més la burocràcia nosaltres, que els ciutadans de peu.
Molts dies, quan acabo la jornada de treball a l’ajuntament,
em demano què he fet de positiu, i el desànim m’envaeix. Signar decrets, signar
certificats i altres documents, rebre alguna visita, i perseguir papers de les
altres administracions. Francament, increïble, en els temps actuals haver de
dedicar temps i esforços a aconseguir que les administracions superiors
contestin i resolguin els temes plantejats.
Però, és que la organització vertical en la que estem
ficats, és totalment tòxica i ineficient. M’explico. Els ajuntaments dediquem,
perdó, perdem més temps en retre comptes al govern central i al de la Generalitat , que no
pas als afers propis dels nostres ciutadans directes. Es a dir, partim de la
base que tant uns com altres, consideren els ajuntaments, infants maldestres
als quals s’ha de supervisar i controlar constantment. Aixì, doncs, bona part
del personal s’ha de dedicar a explicar, i detallar en que gastem els diners,
com els ingressem, com els paguem...I com que ells manen, son els primers a
obtenir resposta, sota amenaça de càstig. Tota la resta, passa a un segon pla.
Ara parlo del govern central, del que anomenem, Madrid.
Però, la
Generalitat no queda enrere, i com que ens ha tret bona part
de les competències, en totes les matèries, se li han d’enviar peticions, dia
sí, dia , també. I ells les tramiten, estudien i resolen quan volen. Repeteixo,
no quan toca, sinó quan volen, de manera que poden tardar tres, cinc, deu o
quinze mesos.
En resum, tenim unes administracions amb més gent a dintre
dels edificis, que no pas a fora, fent feina real. Vull dir, productiva, en el
bon sentit de la paraula. I quan en una empresa hi ha més escrivents que no pas
operaris, malament. Així estem a nivell municipal. La nostra principal i
prioritària ocupació ha de ser donar comptes als de més amunt per demostrar que
no som uns descontrolats, ni nens petits, ni malbaratadors. I el temps que ens
deixen lliure aquestes obligacions, son les que podem dedicar als nostres
ciutadans. Ben bé, el revés del món. No digueu que no és lògic somiar amb
sistemes com el suís, en que cadascú s’ocupa del seu nivell d’administració, i
no complica el dels altres. Estem farts de burocràcia estúpida i inútil, pel
que suposa de pèrdua de temps, diner, i eficiència.