Joan Roma

IMPROVISACIONS DEL PROCÈS, S.L.

A mesura que passen els dies, els membres del govern i dels partits que li donen suport no poden evitar haver de donar algunes explicacions públiques, davant la persistent exigència per saber com pensen organitzar un referèndum unilateral.  Es a dir, il·legal.

La incomoditat és manifesta, sobretot per part del Vice – president Junqueras, suposat responsable d’organitzar l’event. Ell va repetint que el referèndum serà homologable a qualsevol altre, i complirà amb els requisits d’un procés electoral normal.

Però, heus aquí que amb comptagotes alguns comencen a filtrar o a explicar algun dels detalls, com va ser el cas ahir, per part del President Puigdemont, dient que , per evitar la implicació de funcionaris a nivell oficial, pensen dipositar la responsabilitat de la gestió del referèndum en 4.500 voluntaris que ostentaran el càrrec d’agents electorals ¡¡¡. Se suposa que també seran voluntaris les 75.000 persones que han de cobrir les places de titulars, o suplents, en les 8.141 meses electorals que hi ha a Catalunya en les eleccions normals. Per tant, quedem-nos en que , com a mínim, el referèndum precisa de 80.000 voluntaris.

Bé, voldria rebatre la primera xifra, la més important. La dels 4.500 agents electorals. En una elecció normal, a Catalunya s’hi veuen implicades 20.000 persones, la majoria de les quals son funcionaris, municipals o de la Generalitat, i treballadors laborals de les dues administracions. Com es pot passar de 20.000 a només 4.500 ???? Vegeu què han de fer els funcionaris, en una elecció normal. Resumeixo.

A Catalunya tenim 947 ajuntaments. Per tant, 947 municipis. A cada municipi hi ha un responsable de les eleccions que és el secretari. I un representant de l’administració que pot ser un regidor, o un altre funcionari municipal. I després un treballador o dos, o cent o dos-cents, en funció del nombre d’habitants de cada municipi. D’entrada, diem 3 persones, com a mínim, en els pobles més petits, i 5, 10, 40, 150, o 1.000, en la ciutat de Barcelona.

Què han de fer aquestes persones ? Doncs, des de rebre la documentació electoral, a controlar-la, guardar-la i posar-la en els locals electorals corresponents. Parlem d’urnes, paperetes i sobres, senyalització, cabina de votació...recollida de dades de participació, intendència bàsica ( esmorzar, dinar, berenar pels membres de les meses electorals), etc. Un procés electoral comença 2 mesos abans del dia de la votació i això requereix una estructura i infraestructura bàsica, essencial.

En els processos electorals, a més, intervenen de forma prioritària i fonamental, els Jutjats del país, en tant que es transformen en Juntes Electorals de zona. Son els garants de la netedat i compliment rigorós de la normativa electoral. Son els que supervisen l’elecció de membres de les meses electorals ( que fan els ajuntaments), però que ells poden autoritzar baixes, canvis i substitucions, a més de repartir locals electorals, i espais de propaganda... d’aquí que no menys d’uns 3.000 funcionaris de Justícia, participin en els processos electorals, com a garantia de la netedat del procés, i com òrgans indispensables, per validar procediments i resultats. En aquest referèndum, sembla quedar clar que es descarta donar cap mena de rol, a la Justícia.

Resumir i encongir, de 20.000 persones, a només 4.500 em sembla més que sorprenent, i ens hauran d’explicar molt bé, com ho pensen fer. I sobretot veure qui tindrà el rol de les Juntes Electorals de zona, i de la Central. No m’imagino siguin posades en mans de partits polítics o persones implicades en el propi procés independentista, perquè agreugeria la imatge d’un procés intern, sense cap mena de validesa externa.

Però, si continuem amb els interrogants. Com es pensa garantir la participació de 75.000 persones per a cobrir les 8.141 meses electorals a tot el país.? Recordo que en una elecció normal, la selecció es fa per sorteig, en un Ple Municipal obert, fent ús d’un programa informàtic proporcionat pel govern central. I ser membre d’una mesa electoral és obligatori, amb dures sancions, sinó s’hi va.  I per això fa falta un cens electoral, prèviament exposat al públic, i haver enviat targetes censals a tots els electors per fer-los saber a quin lloc els toca anar a votar...i haver obert termini per vot per correu, i tenir el cens de les persones a l’estranger... i disposar de locals electorals...

Per raons d’espai no puc allargar més els detalls d’un procés electoral qualsevol, però n’he donat uns quants simplement per mostrar les constants improvisacions i desconeixements de la realitat que envolta un procés electoral, si es vol tingui la serietat i rigor requerits, en els paràmetres internacionals. D’aquí el títol d’Improvisacions del Procés, S.L, per batejar el que el govern de la Generalitat està muntant. De fet, és una bona manera de perdre i fer perdre el temps, convençuts com estan de que no l’hauran de fer servir, una vegada posats en marxa els mecanismes de l’Estat per impedir-lo. A partir d’aquí, dissolució del Parlament, i noves eleccions, plebiscitàries, referendàries ,o com els hi vulguin dir. Però, en definitiva, eleccions legals, en compliment de l’estat de dret en el que estem, i del qual no marxarem, encara que alguns diguin el contrari.