Monday, June 19, 2017
HOLA PEDRO, ADIÓS ALFONSO- art. Blogesfera socialista
HOLA PEDRO, ADIÓS ALFONSO.
EL 39è. Congrés del PSOE, celebrat el passat cap de setmana a Madrid, ha
suposat un canvi molt substancial en el que ha estat la història d’aquest partit.
El més antic d’Espanya i un dels de més llarga trajectòria del món. Amb aquest bagatge,
és lògic haver patit tota mena de vicissituds, de les quals ha sabut
recuperar-se i tornar a la palestra, tant bon punt la crisi del moment, ha
passat a la història.
Tornem a ser-hi. Aquest Congrés suposa girar pàgina a uns vergonyosos fets
que no s’han de reproduir mai més, per bé del partit i de la pròpia democràcia,
en general. De fet, s’han castigat durament els principals protagonistes del
famós Comitè Federal, i s’ha recuperat la figura de qui havia estat descavalcat
del càrrec de Secretari General. Es bo perdonar, però no , oblidar.
I per primera vegada en molts anys, el Secretari General ha pogut proposar
una executiva homogènia i coherent, lluny dels difícils equilibris que havien
estat norma en el passat quan es pretenia posar en una mateixa executiva,
persones procedents de sensibilitats i sectors força diferents. Aquesta
composició reduïa l’operativitat de l’executiva i obligava a buscar consensos,
encara que fossin artificials. Al final, la gestió diària i la coherència en
sortia perjudicada.
També era complicada la ponència política que ha de regir el destí del
partit, en els propers anys. Quan es volen integrar tota mena de sectors i
àmbits, s’arriba a un poti poti que no satisfà ningú. Bé, doncs, també en
aquest Congrés s’han evitat les componendes per poder aprovar les propostes amb
la màxima amplitud.
En resum, considero que la immensa majoria de militants i simpatitzants
socialistes han apreciat el fons i les formes del Congrés. S’ha treballat de
valent per posar al dia l’estructura, organigrama i documents del partit, i s’ha
fet , respectant el passat però mirant cap el futur sense manies ni
supervisions externes.
Curiosament durant el Congrés , Alfonso Guerra, des de fora , va reclamar l’aplicació
de l’article 155 de la Constitució, al conflicte català. Es una mostra clara
del que intento explicar sobre el resultat del Congrés. Hi ha una altra manera
de governar, una altra manera d’actuar des de l’oposició i una altra manera d’encarar
temes tant delicats com el de Catalunya. Es fàcil invocar les grans lleis i les
grans decisions, però , sovint es poden trobar alternatives menys vistoses ,
però més útils.
Per això, encapçalo aquest article amb aquest títol. Hola Pedro, Adéu
Alfonso, com a exemple de que les velles pràctiques, els vells consells i les
velles maneres d’entendre la política, han de donar pas a noves formes d’exercir-la.
Total respecte pels qui varen transformar Espanya en uns moments especialment
complicats, però ara toca actuar amb altres maneres. I l’aprovació de la plurinacionalitat
va en la bona direcció. Es fàcil d’explicar i fàcil d’entendre. Una sobirania
única, per a diverses nacions, una de les quals és Catalunya. Anem pel bon
camí, i tenim tres membres en l’executiva, prou coneguts i reconeguts com
perquè puguin fer entendre les vies adequades per encarar la nova etapa que
just acaba de començar.