Tuesday, June 27, 2017
ANEM A LES URNES - art. nació digital solsona
ANEM A LES URNES.
Ara que parlem tant de les urnes pel suposat referèndum del dia 1
d’octubre, que no tindrà lloc, millor preparem-nos per anar a les urnes , per
elegir un nou Parlament de Catalunya.
Quan, en política, s’arriba a un carreró sense sortida, el millor és elegir
nous representants perquè portin el país per nous camins, i nous objectius. La
situació actual és molt negativa per a tots les parts. Està provocant
conflictes interns i externs, i l’economia se’n ressent , a tots els nivells.
I en un moment en que podríem créixer a bon ritme, la incertesa causa
retards en inversions i en decisions estratègiques que podrien ser molt
positives de cara el futur, i en canvi, es posposen a l’espera de veure què
passa.
Desencallar la situació no és fàcil perquè Madrid no facilita cap nou
horitzó, i s’entesta en no moure fitxa, a l’espera que l’adversari caigui
desarmat. Una victòria per derrota, produeix ràbia i set de venjança, quan el
que convindria seria una victòria per acord entre les parts. Difícil, però
possible, a la vista de múltiples enquestes estatals en que va guanyant
l’esperit de concòrdia i comprensió d’una realitat catalana, específica i
potent.
El problema, ara i aquí, és que alguns tenen pressa, per tirar endavant,
encara que el resultat sigui un desastre, i altres, necessiten guanyar temps
per ordenar la casa. Ara mateix, el PDECAT no té presidenciable, en cas
d’eleccions avançades. Es un greu problema, com per fer tot el possible per
aguantar i guanyar temps. Tampoc queda clar qui seria el presidenciable de
CSQP, altrament conegut pels Comuns, perquè es mouen a diferents nivells i
encara no han consolidat la nova formació política.
Tantes incerteses i tanta precarietat, suposa un greu problema, per
desencallar la situació que vivim. Dona la sensació que l’únic partit capaç de
sortir beneficiat d’aquest maremàgnum d’incerteses és ERC, però ben aviat li
arribarà el moment de recollir el resultat de les tempestes desencadenades. Es
fàcil prometre, és fàcil predicar la bona nova, és fàcil lluitar contra un
partit com el PP, però què farà , què dirà quan es descobreixin els errors, les
febleses i les falsedats lligades al procés independentista ?
La setmana vinent, concretament el dia 4 de juliol, el govern vol donar a
conèixer la infraestructura , lligada al referèndum. Serà l’inici del
desencant. Volen tenir resposta a 100 preguntes, però no n’hi ha per les 10 més
rellevants. No hi ha cens electoral oficial, ni publicat ni exposat per ser
revisat. No hi ha vot per correu, resolt. Ni cens dels residents a l’estranger,
ni junta electoral central, ni juntes de zona, ni estructura de recompte
oficial , ni garantia de locals electorals en tots els municipis i districtes, ni
eleccions objectives de membres de les meses electorals....
Tot aquest dispositiu és el que havia de resoldre el Vice president
Junqueras, al qual molts ex convergents, li desitgen tota mena de fracassos,
per evitar recollir les seves desgràcies. De moment ha plantat cara i ha
assegurat l’èxit de la seva missió. Quan les paraules acaben, son els fets els
que apareixen, i no solament no ha fet els deures sinó que ha actuat amb una
deixadesa i prepotència que li passarà factura. Temps al temps.
Per tot plegat, els protagonistes de la fugida endavant, volen les urnes
pel referèndum unilateral, però les temen per les del Parlament de Catalunya.
Els agradi o no, vulguin o no, arribat el 1 d’octubre, hauran de convocar
eleccions, i aquell serà el moment per a castigar a uns, i premiar a d’altres.
I sobretot per encarregar formar govern a forces diferents de les actuals,
perquè ens treguin del mal rotllo en el que estem ficats. Tots estem cansats,
esgotats i exhausts de tanta crispació, incertesa i frustració. Necessitem
encarar una nova etapa, amb la vista posada a la resolució del conflicte, en
comptes d’anar-lo alimentant. Per això, cal anar a les urnes.
# posted by joan roma cunill @ 11:22 PM 
