Sunday, June 04, 2017
LES CULPES DE MADRID - art. El 9 Nou
LES CULPES DE MADRID.
Si el passat 15/5( vegeu El
9Nou), exposava els greus errors de
la construcció d’Estructures d’Estat, a Catalunya, causants , en bona part, de
la ruïna econòmica de les finances de la Generalitat amb prop de 74.500 milions
d’euros de deute, avui detallaré, amb la brevetat obligada, les principals
culpes del Govern Central.
En primer lloc, la creació de l’Estat de les Autonomies es va fer, amb una
considerable manca de previsió en el seu finançament, de manera que la
improvisació va ser “norma de la casa”, i quan s’improvisa, es cometen tota
mena de discriminacions, interpretacions i aplicacions més o menys arbitràries,
en funció d’altres interessos , més primordials.
En segon lloc, les presses no son mai bones conselleres, i en el cas de
Catalunya i dels governs Pujol, hi havia pressa per omplir de competències i
transferències els seus governs, de manera que les negociacions entre els dos
governs es feien, en funció dels afanys polítics, més que de la necessitat del
país. I tothom sap que qui té pressa, abaixa la guàrdia, i l’altre se
n’aprofita. Els casos més clars de males negociacions i de clar aprofitament de
les presses de Catalunya, foren el desplegament del cos dels Mossos d’Esquadra
i el traspàs dels centres penitenciaris ( les presons) que ningú volia, excepte
aquí. Madrid, en aquests dos casos va arribar a pactes, molt avantatjosos per
ells, i altament perjudicials per a Catalunya.
En tercer lloc, els pactes en Sanitat foren clarament deficitaris, per quan
no contemplaven la seva modificació immediata, en funció del creixement o
decreixement de la població atesa. Catalunya en va sortir molt perjudicada
perquè durant els anys de gran creixement cobrava per sis milions d’habitants,
quan en tenia set i mig. Aquest diferencial durant uns anys, va incrementar el
dèficit , fins a xifres brutals.
En quart lloc, Madrid no va ser prou sensible ni prou efectiu a l’hora
d’aplicar un plus de finançament a Catalunya per raó de llengua i cultura, en
el sentit de que un Estat plurilingüístic i pluricultural ha de vetllar per la
preservació i potenciació de totes les cultures, i en el cas català , les
aportacions varen ser mínimes. Si a tot plegat hi sumem l’enorme cost
d’estructura i funcionament dels mitjans públics catalans de radio i televisió,
el desequilibri ha provocat centenars de milions de deute.
En cinquè lloc, si bé podria o hauria de figurar en primer lloc, és
l’inadequat sistema de finançament de les CCAA. Era lògic començar improvisant,
per falta de tradició, però en la segona o tercera negociació, s’hauria d’haver
imposat la ordinalitat. Es a dir, si Catalunya és la quarta autonomia a l’hora
d’aportar ingressos a l’Estat, hauria d’estar en el mateix lloc a l’hora de
rebre aportacions i inversions de l’Estat. Això no ha passat mai, i ara mateix
Catalunya està en el quart lloc en aportacions ( després de Madrid, País
Valencià i Balears) i en canvi està en el desè lloc, en recepció d’aportacions
i inversions. Greu desequilibri, mantingut durant anys.
En sisè lloc, pot figurar la mala praxis inversora del govern central, en
el sentit de no complir amb les inversions acordades, ni amb les previstes en
els pressupostos. Tots els qui estem governant, sabem que és fàcil fer
previsions, però el que costa és donar-hi compliment. I mai s’han de mirar els
pressupostos sinó les seves liquidacions per comprovar si realment s’han
complert els compromisos, o no. Es cert que el govern central ha incomplert
reiteradament les previsions pressupostàries, amb inversions menors a les
compromeses. Aquesta és la principal raó per afrontar la batalla de falta de
serietat i respecte per part del govern central. I d’aquí l’exigència de canvis
substancials en les relacions, per poder restablir la confiança perduda. I la
millor via és copiar el sistema alemany, de funcionament d’un Estat federal.
# posted by joan roma cunill @ 11:20 PM 
