Thursday, June 22, 2017
SOCORRISTES, IMPREVISIÓ I IMPROVISACIÓ - art. Nació Digital Solsona
SOCORRISTES,
IMPREVISIÓ I IMPROVISACIÓ.
En aquest país tant ocupat a la recerca d’objectius inassolibles , oblidem
els problemes diaris i deixem que alguns , des de despatxos a Barcelona, es
dediquin a imposar canvis en el funcionament d’infraestructures bàsiques i
serveis, fins a fer-los inviables.
Catalunya té un dèficit de 2.500 socorristes en època estival, de manera
que ha d’importar-ne d’arreu del món. I no exagero. Des de fa anys, es demanen
socorristes d’Argentina, Xile, i alguns altres països per poder cobrir la
demanda, però aquest any el problema ha esdevingut molt més greu, per la
imposició de que tots estiguin donats d’alta en el ROPEC ( registre oficial de
professionals esportius de Catalunya). Una mena de sindicat o col·legi
professional.
A banda d’aquesta obligació, ja de per si, curiosa i imperativa, resulta
que també va canviar la normativa per obtenir un títol de socorrista aquàtic, i
el va passar a cicle formatiu de segon grau. Es a dir, si abans una persona
podia obtenir el títol en instal·lacions de Creu Roja o de la Federació de
Natació, després d’un potent curs d’uns quants caps de setmana, ara resulta que
ha de seguir un cicle formatiu, i a continuació justificar una llarga temporada
de pràctiques per poder ser inscrit en el ROPEC.
I com sempre, tot es fa alhora i sense un mínim de planificació i previsió.
El resultat, un caos total en centenars de piscines d’arreu del país. Cal saber
que tota piscina que superi els 200 m2 de làmina d’aigua ha de disposar de
socorrista aquàtic, i se sumen les superfícies de les piscines ( gran i
petita).
A dia d’avui hi ha un munt de piscines que no disposen de socorristes, oficialment
reconeguts. El lògic seria decretar una moratòria de dos o tres anys, com a
mínim, per donar temps a tenir-ne d’acreditats, però de moment, res s’ha mogut.
Es increïble el grau d’insensatesa del govern de la Generalitat, en aquest i
altres temes. Com igual d’insensat és exigir la mateixa preparació a
socorristes destinats a petites piscines, que a d’altres, de majors dimensions.
No seria lògic, permetre la continuïtat d’obtenir el títol de socorrista
aquàtic, com es feia abans en uns quants caps de setmana, i donar-los-hi , si
voleu el títol de socorrista de segon nivell, i en els de cicle mitjà, amb
pràctiques afegides, donar-los-hi el títol de socorrista de primer nivell ?
Això permetria destinar els de segon nivell a piscines de dimensions reduïdes,
que son la majoria del país, i destinar els de primer nivell a piscines
olímpiques, o a les platges .
No sembla pas tant complicat planificar amb un mínim de seny i coneixement
del país. Però, no, aquí es passa d’un extrem a l’altre i es deixa a milers
d’estudiants , i joves, en general, fora del mercat de treball. Per a molts d’ells ,l’estiu suposava poder
guanyar dos o tres mil euros, que garantien el pagament d’una part dels estudis
, a part de tenir una ocupació i sentir-se útils. Doncs, no. S’han d’imposar
unes regles de joc, de manera improvisada i sense cap mena de reflexió sobre
les necessitats dels pobles petits. Per desgràcia, aquest és un àmbit més del
món laboral, on es veuen les males pràctiques d’un govern que té el cap en un
altre lloc.
# posted by joan roma cunill @ 12:17 AM 
