Saturday, June 03, 2017
ELS ALCALDES NO HO FARÍEM - art. Regió 7
ELS ALCALDES NO
HO FARÍEM.
Després de 40 anys de dictadura i lluita per les llibertats, la democràcia
es garanteix per una Constitució que, alhora garanteix l’estat de les
autonomies, i dels municipis. Cada nivell d’administració té la seva Carta
Magna, on hi consten els drets i deures que ha de complir i fer complir.
Trencar alguns dels elements essencials, comporta vulnerar el pacte
democràtic, sortir de l’estat de dret, i entrar en un sistema, sense regles
definides. Precisament tots els qui ostentem càrrecs institucionals,
funcionaris o polítics, jurem preservar l’estat de dret, com a garantia de no
caure en l’arbitrarietat .
Dic això, a la vista del trencament de les regles de joc per part de la
Mesa del Parlament de Catalunya, a petició de dos dels grups parlamentaris. Bé,
de cinc dels set membres de la Mesa, per ser més precisos.
Totes les grans lleis d’un Estat democràtic, venen per ser duradores , per
donar estabilitat i garanties als ciutadans, de manera no puguin ser canviades
cada dos per tres, o per un simple canvi de majories. D’aquí que necessitin
dels dos terços de la cambra legislativa per ser modificades, canviades o
substituïdes. Així consta en la Constitució, així ho estableix l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya.
Doncs bé, es volen vulnerar aquests preceptes que varem instituir, debatre
i votar els qui varem precedir als actuals parlamentaris. En tant que ex
diputat, em sento concernit per una vulneració com aquesta, mitjançant la qual
es pretén poder presentar una llei de tanta rellevància i transcendència com
l’anomenada de “Transitorietat”, per no dir “Independència”, en un plis plas,
agafant drecera i tirant enllà....
No m’imagino cap alcalde pretenent fer una cosa semblant a nivell
municipal. Segurament perquè tenim més arrelat el concepte de democràcia, en el
fons i les formes, perquè sinó, permeteu-me donar un parell d’exemples del que
podríem fer, si seguíssim l’exemple dels parlamentaris independentistes.
Els alcaldes amb majoria absoluta, podríem promoure la modificació de la
Llei de Bases de Règim Local (LBRL), i dels Reglaments d’Organització i
Funcionament ( ROF) , fent que a les 9 del matí entreguéssim el projecte de pressupost
municipal de l’any en curs, convocant Ple per la 1 i anar a dinar a les 2 ,amb
el pressupost aprovat. O més contundent encara, proposar un nou Pla d’Urbanisme
(POUM), entregant la documentació a la oposició a les 9, celebrant ple a la 1 i
tancant la sessió, just per anar a dinar. En un matí , hauríem tirat per terra
tot el treball, debats, negociacions, pactes...propis d’un pla que ha de servir
pels propers quinze o vint anys.
Algú trobaria lògic, adient, i sobretot, democràtic, un comportament com el descrit en dos dels
elements més rellevants de la vida d’un ajuntament, com son els pressupostos i
la ordenació urbanística ? Podria posar una dotzena més d’exemples importants
en la vida municipal, però crec que aquests dos son suficients per descriure el
que es viu en el Parlament de Catalunya.
Els alcaldes no cometríem un atemptat com aquest a la democràcia municipal.
Perquè, doncs, s’ha d’acceptar un canvi de regles en la màxima institució
catalana, en un tema molt més rellevant com és el no compliment de la legalitat
vigent a Catalunya i a Espanya ?
# posted by joan roma cunill @ 3:06 AM 
