Wednesday, June 28, 2017
I ARA....,SENSE URNES - art. Nació Digital Solsona
I ARA..., SENSE
URNES.
Com en un circ, ara, el procés, fa un triple salt mortal...sense xarxa, és
a dir, sense urnes. Si algú dubtava del que ens deparava el futur, es va donant
compte que no tenim temps per a l’avorriment. Ni en el més imaginatiu dels
guions, podia passar el que està succeint a casa nostra. I, tranquils, encara
falten tres mesos per la data del 1 –O i queda molt per veure. Just estem en el
primer acte, d’una quinzena que estan per venir.
Que després de mesos de parlar d’urnes, i no de temes molt més rellevants i
indispensables, com és el cens, vot per correu, juntes electorals, selecció
membres meses electorals, procediments legals lligats a actes electorals, locals,
seguretat, etc, estiguem parlant de deixar deserta l’adjudicació de la
fabricació d’urnes, és d’un ridícul planetari.
I que l’excusa sigui que les dues empreses finalistes no tinguessin prou
credibilitat, serietat o confiança, incrementa el grau d’absurditat. Semblaria
que en comptes de fabricar urnes, estèssim davant l’encàrrec de tecnologia de
darrera generació, amb microxips per detectar les paperetes de vot, en funció
del sí, del no, o de l’abstenció. No, no, estem parlant d’unes simples urnes de
metacrilat, o de cartró. Res especial, res tecnològicament complicat.
Precisament la simplicitat de l’encàrrec fa més dur el ridícul i més
increïble l’excusa del Govern. Tot fa pensar en la por a una nova actuació
judicial, cosa lògica i inevitable , per part del govern central. I si tothom
s’esperava unaI ARA..., SENSE
URNES.
Com en un circ, ara, el procés, fa un triple salt mortal...sense xarxa, és
a dir, sense urnes. Si algú dubtava del que ens deparava el futur, es va donant
compte que no tenim temps per a l’avorriment. Ni en el més imaginatiu dels
guions, podia passar el que està succeint a casa nostra. I, tranquils, encara
falten tres mesos per la data del 1 –O i queda molt per veure. Just estem en el
primer acte, d’una quinzena que estan per venir.
Que després de mesos de parlar d’urnes, i no de temes molt més rellevants i
indispensables, com és el cens, vot per correu, juntes electorals, selecció
membres meses electorals, procediments legals lligats a actes electorals, locals,
seguretat, etc, estiguem parlant de deixar deserta l’adjudicació de la
fabricació d’urnes, és d’un ridícul planetari.
I que l’excusa sigui que les dues empreses finalistes no tinguessin prou
credibilitat, serietat o confiança, incrementa el grau d’absurditat. Semblaria
que en comptes de fabricar urnes, estèssim davant l’encàrrec de tecnologia de
darrera generació, amb microxips per detectar les paperetes de vot, en funció
del sí, del no, o de l’abstenció. No, no, estem parlant d’unes simples urnes de
metacrilat, o de cartró. Res especial, res tecnològicament complicat.
Precisament la simplicitat de l’encàrrec fa més dur el ridícul i més
increïble l’excusa del Govern. Tot fa pensar en la por a una nova actuació
judicial, cosa lògica i inevitable , per part del govern central. I si tothom
s’esperava una reacció com aquesta, perquè seguir els tràmits legals de la llei
de contractes de l’Estat, en comptes de procedir a una contractació directa, i
santes pasqües ?. Posats a desconnectar-se de l’Estat,
per algun lloc i moment s’ha de començar, i la compra d’urnes, podia ser una
bona excusa. Però, no. Pel que es veu ningú vol posar la signatura i saltar-se
la legalitat vigent.
I així, estem com estem. De fet, si el concurs s’ha deixat desert, toca convocar-ne
un altre, que pot donar el mateix resultat, a la vista de les explicacions
donades per les empreses participants. I de concurs en concurs, podem arribar a
l’any 2020 o 30. Però no, no patiu perquè hi ha caps pensants que trobaran una
sortida imaginativa. De fet, ja en circula una de fa temps, en que proposa
recollir les urnes de totes les entitats, clubs, associacions, etc, de
Catalunya, fins arribar a les 8.141 necessàries per a cobrir totes les meses
electorals del país. Es igual que unes siguin de metacrilat, altres de ferro,
d’alumini, de plàstic , de cartró...l’important és tenir prou urnes.
Bé, esperem al dia 4 de juliol per saber com es resoldran aquestes petites
futileses d’intendència. Serà molt més interessant veure com resolen les qüestions
essencials, que fins ara ningú ha explicat ni filtrat. Queda molt per veure i
molt per descobrir. Es qüestió simplement de paciència, i d’una immensa
capacitat de reprimir la vergonya, davant aquestes actuacions, que sense cap
mena de dubte passaran a la història dels despropòsits mundials. El guió ,
continua. reacció com aquesta, perquè seguir els tràmits legals de la llei
de contractes de l’Estat, en comptes de procedir a una contractació directa, i
santes pasqües ?. Posats a desconnectar-se de l’Estat,
per algun lloc i moment s’ha de començar, i la compra d’urnes, podia ser una
bona excusa. Però, no. Pel que es veu ningú vol posar la signatura i saltar-se
la legalitat vigent.
I així, estem com estem. De fet, si el concurs s’ha deixat desert, toca convocar-ne
un altre, que pot donar el mateix resultat, a la vista de les explicacions
donades per les empreses participants. I de concurs en concurs, podem arribar a
l’any 2020 o 30. Però no, no patiu perquè hi ha caps pensants que trobaran una
sortida imaginativa. De fet, ja en circula una de fa temps, en que proposa
recollir les urnes de totes les entitats, clubs, associacions, etc, de
Catalunya, fins arribar a les 8.141 necessàries per a cobrir totes les meses
electorals del país. Es igual que unes siguin de metacrilat, altres de ferro,
d’alumini, de plàstic , de cartró...l’important és tenir prou urnes.
Bé, esperem al dia 4 de juliol per saber com es resoldran aquestes petites
futileses d’intendència. Serà molt més interessant veure com resolen les qüestions
essencials, que fins ara ningú ha explicat ni filtrat. Queda molt per veure i
molt per descobrir. Es qüestió simplement de paciència, i d’una immensa
capacitat de reprimir la vergonya, davant aquestes actuacions, que sense cap
mena de dubte passaran a la història dels despropòsits mundials. El guió ,
continua.
# posted by joan roma cunill @ 11:12 PM 
