Tuesday, June 13, 2017
LES XIFRES DEL PROCÈS - art. Nació Digital Solsona
LES XIFRES DEL PROCÈS.
Mal van les coses quan s’han de modificar les xifres d’assistents a un
esdeveniment, acte o mobilització, perquè denota voluntat d’engany o
justificació d’acció política. O les dues coses alhora. De tot hi ha, i ha
hagut, en l’anomenat procés independentista. Ho veurem amb alguns exemples
concrets.
D’entrada vull deixar clar que les xifres que donaré o contrastaré provenen
d’entitats totalment deslligades de la política, de tècnics independents o de
simples constatacions sobre el terreny. Fa uns anys es va constituir un grup de
tècnics, en diverses matèries, sota el nom de CONTRASTANT, el qual es va
dedicar a comptar assistents a qualsevol esdeveniment del país, per tal de
contrastar les xifres dels organitzadors, de la policia, dels mitjans de
comunicació,... amb la realitat. Ara hi ha altres entitats, com Societat Civil
Catalana que té també un grup independent per contrastar les xifres.
I la realitat deixa clar el nombre de persones per m2. Es a dir, no hi ha discussió
respecte les persones que caben en una habitació, en una sala, en un
edifici...o en un carrer, plaça o qualsevol altre lloc a l’aire lliure. I les noves
tecnologies permeten en pocs minuts, calcular l’espai i de retruc la cabuda. No
posarem mai més de 4 persones en un m2, i si aquestes es mouen, baixarem a 3, i
si hi van cotxets i altres artilugis, la rebaixarem a 2...Bé, doncs, d’entrada
cal dir que no hi ha hagut cap manifestació ni cap esdeveniment a Catalunya,
que en un sol lloc i un sol dia, hagi superat el milió de persones ( 1.000.000
).
Em paro un moment aquí, per dir que aconseguir mobilitzar, ja no un milió,
sinó tant sols cent mil, és una proesa, un enorme èxit. Doncs bé, no cal
exagerar, no cal falsejar un fet, per justificar un acte. Però , a Catalunya ,
en el passat i present ha estat norma de la casa, inflar les xifres fins
arribar a l’esperpent. Si en el passat Catalunya tenia 3, 4 o 5 milions, era
impossible reunir-ne un milió a Barcelona. Fer-ho, hagués suposat omplir la
ciutat en més de 50 o 60 vies principals.
Bé, tornant als nostres dies. A la Diada del 2012, els organitzadors varen
donar la xifra de 1,5 milions de participants, quan la Policia Nacional i
Guàrdia Civil la varen deixar en 600.000. Es evident que és impossible ficar
1,5 milions de persones a Barcelona que té 1.608.746 habitants a gener de 2016.
La xifra real es podia situar a l’entorn dels 650 o 700.000, no pas més. Perquè
començo per aquí ? Doncs perquè l’auto engany va suposar la pujada d’adrenalina
a Artur Mas i el va fer creure que posant-se al davant de la manifestació podia
convocar eleccions i arrasar. Com va anar ja tots ho sabem.
A la Diada del 2013, la de la Via Catalana cap a la independència, es va
fer una altra multiplicació d’assistents. La via consistia en unir 400 kms, o
el que és el mateix 400.000 m, amb persones agafades de les mans. Per això amb
poc més de 500.000 persones era possible, però és va donar la xifra de 1,6
milions. En aquest cas era fàcil comptar perquè es va fer una gigafoto que ho
permetia fer. Els comptes de SCC, varen ser de 793.683 participants, o el que
és el mateix, la meitat dels que va dir la Generalitat.
La de 2014, va ser la famosa V, amb una presència oficial de 1,8 milions, i
una real d’una tercera part. Recordem que a BCN hi viuen 1,6 milions de
persones.
La de 2015, va suposar omplir la Meridiana i era previsible que si cada any
ha de ser més gran que l’anterior, pels organitzadors va suposar arribar als 2
milions. Una xifra com aquesta hauria
suposat fer 3 o 4 pisos de persones, unes damunt les altres, al llarg i ampla,
ja no de la Meridiana sinó de vuit o deu vies annexes. En aquest cas la Guardia
Urbana n’hi va posar 1,4 milions, la Delegació del Govern 550.000, i SCC ,
630.000. Segurament la xifra més realista.
I ja per acabar i no cansar més al lector, arribem a la de l’any passat, la
de casa nostra, a Berga, on en el Passeig de la Pau, i carrers propers, els
organitzadors diuen haver-hi ficat 60.000 persones. Recordo que Berga té 14.000
habitants, i si un indret conec bé de Berga és tot el centre i us puc jurar que
en el Passeig de la Pau no hi caben més de 8.000 persones, i els trams plens
podien suposar unes dues o tres mil persones més. En total, unes 11.000
persones.
Perquè aquesta llarga col·lecció de xifres ? Doncs perquè m’indigna la
mentida i la falsedat. No l’he suportada mai, des de la meva estança de set
anys a Suïssa on la mentida i falsedat son totalment rebutjades, per la
societat, i més encara en els polítics. Aquí , es habitual i normal. La darrera
prova la tenim en la concentració de Barcelona del diumenge passat en que els
organitzadors proclamaven l’assistència de 40.000 persones, que la Guardia
Urbana va rebaixar a 30.000 i que els comptes de SCC, per mitjà d’aquesta
entitat independent que tenen al deixava en 24.500.
El resum de tot plegat, és demostrar la persistència en l’engany i falsedat
per part dels principals promotors del procés independentista, que fonamenten
la seva acció política en xifres falses. Es cert que hi ha centenars de milers
d’indignats, jo mateix sóc un d’ells, tant per les accions del govern central, com
les del nostre propi govern, però no es pot parlar en nom de tot un poble,
donant xifres falsejades. Les úniques xifres contrastables, certes i rigoroses
son les electorals. I de les eleccions es dedueix que no hi ha majoria del
poble català a favor dels partits independentistes. Varen obtenir un 47,8 %
dels vots, i no poden al·legar tenir una majoria per imposar canvi de lleis
fonamentals, que necessiten els dos terços del Parlament de Catalunya, i encara
menys vulnerar l’estat de dret que defensa la Constitució.
Estem com estem, per culpa de la inacció del govern central, sí, però també
d’una pèssima acció de govern de la Generalitat. Pertoca a uns i altres trencar
la situació que patim i portar-nos a votar. Aquesta vegada sí, però per aprovar
una Segona Transició, en la qual la Constitució hagi estat modificada i posada
al dia. Aquest és el gran repte que hauríem d’aconseguir, i confio veure’l fet
realitat, si el PSOE encarrila bé el seu futur el cap de setmana vinent, en el
seu 29 è Congrés Federal, i anem a noves eleccions a Catalunya, en les quals el
PSC recuperi el paper central que falta en el país. Mentrestant això no passi,
he decidit tractar altres temes, diferents del procés independentista, en
aquestes pàgines de Nació Digital per no avorrir a la concurrència i parlar de
molts altres temes que tenen una més alta urgència i interès que aquest. Almenys
, sota el meu punt de vista.
# posted by joan roma cunill @ 2:33 AM 
