Thursday, June 08, 2017
BORREDÀ - FAUNA I ACCIDENTS - art. blogesfera socialista
FAUNA I ACCIDENTS.
Avui ,dijous dia 8 de juny, he tingut una topada amb un
cabirol, anant en direcció a Berga, passat el revolt de l’envista de l’embassament
de La Baells. Per sort per a ell i per a mi, la topada ha estat frontal però ,de
rebot, de manera que ell ha marxat cuneta enllà i jo he sofert uns petits
desperfectes , sense importància en el morro del cotxe.
Un accident anterior, amb un porc senglar de grans dimensions, va tenir
conseqüències més greus ,a nivell de cotxe i ,per tant, econòmiques. En fi, amb
els milers de quilòmetres que faig cada mes ( uns tres o quatre mil), és lògic
trobar-se amb alguns imprevistos com aquest, però la freqüència és cada vegada
més alta, i això obliga a plantejar un tema que anem esquivant des de fa anys.
L’increment de fauna , de manera poc controlada, i els danys que produeix en
cultius, boscos i prats. I també, en accidents i transmissió de malalties.
Fa ja molts anys que condueixo i circulo per carreteres , considerades
secundàries, pròpies de les comarques de la Catalunya Central. Doncs bé, és
fàcilment constatable el gran nombre d’animals que creuen les carreteres, en
qualsevol lloc i moment, de manera que l’atenció ha de ser permanent, tot i
tenir clar que en molts casos, és impossible esquivar-los, com avui mateix.
Què fer, en la situació actual ? Ha d’haver-hi una millor organització ,en
matèria de prevenció i control de les poblacions d’animals, en el conjunt del
país i en zones determinades, per evitar els danys que la superpoblació
produeix. Recordo la introducció dels primers cabirols, portats de França i
Romania. Parlo d’una vintena d’anys enrere, no pas més, i a dia d’avui el seu
nombre es pot comptar per milers.
També proliferen els cérvols, en les nostres contrades, de manera
espectacular, amb ramats fàcilment visibles, en diversos indrets, a tocar de
les carreteres d’aquestes zones rurals. I ja no diguem què passa amb la
superpoblació de porcs senglars, escampats per tots els racons del país.
La desertització humana d’immensos territoris han facilitat aquesta
superpoblació, i provoquen greus danys quan han de procurar-se aliment. Lògic i
perfectament previsible. I ja no els atura ni el doble filat que molts pagesos
i ramaders posen en prats i horts, per intentar parar la seva entrada. Toca
reduir la població, i a dia d’avui, a falta de depredadors naturals, ho han de
fer els caçadors. I aquest és un altre tema amb un futur incert. Totes les colles
de caçadors van envellint amb una molt baixa incorporació de joves, de manera
que uns no cobreixen les baixes dels altres, amb el conseqüent perill de
desaparició.
S’han d’implementar mesures per reactivar les colles de caçadors, i al mateix
temps, buscar altres formules per rebaixar les poblacions d’animals, en
competència amb pagesos i ramaders. Tots han de poder conviure, però ,
garantint un adequat equilibri. Fa goig veure i trobar, tota mena de fauna, en
visita al territori, però sabent que el seu nombre no produeix danys
irreparables al propi equilibri natural ni a les activitats essencials per
arrelar la població humana que hi viu i en viu.
# posted by joan roma cunill @ 1:57 AM 
