Friday, February 17, 2017
INCREIBLE DISCRIMINACIÓ DE LA DONA - art. Nació Digital Solsona
INCREÏBLE
DISCRIMINACIÓ DE LA DONA.
Es ja habitual que setmanes abans de celebrar el Dia Internacional de la
Dona Treballadora, el 8 de març, apareguin en els mitjans de comunicació,
informes i estudis sobre la situació a dia d’avui, en diferents àmbits de la
vida personal o col·lectiva.
Doncs, bé, avui faig referència a un informe de la situació de la dona a
Catalunya, a nivell laboral. Estem, com estem, en ple segle XXI, resulta que la
dona cobra un 26% menys que un home. Ras i curt, a nivell anual aquest
percentatge es tradueix en uns ingressos de 7.000 euros menys, de promig. Una
autèntica fortuna si mirem els sous habituals en els temps que corren.
Com és possible que un país modern, amb un govern que vol donar lliçons a
tothom, permeti una discriminació tant brutal ? Com es pot permetre la
vulneració, ja no de la Constitució, sinó de totes les lleis laborals vigents ?
Com no es revolucionen les sindicats, i els partits, per resoldre aquesta
vergonya col·lectiva ?
Només les administracions, compleixen la normativa vigent, en matèria
d’igualtat. La resta d’entitats se la passen pel folre, i no passa res. En
parlem, discutim, però no s’emprenen accions legals per acabar amb aquesta
discriminació. I ni tant sols els nous partits, els que volien trencar amb les
“castes”del passat, prenen la reivindicació de la igualtat, com una de les
seves prioritats. Parlo tant de C’s, com de Podemos.
Però també, critico el meu propi partit, el socialista per no ser més
contundent i bel·ligerant en un tema històric i permanent. Ja sé i em consta,
la presentació en el Parlament de Catalunya i en el Congrés dels Diputats de
diverses iniciatives parlamentàries per obligar les empreses a complir la llei
d’igualtat, però no n’hi ha prou. En un tema com aquest caldria tenir un centenar
d’inspectors a tot Espanya, dedicats a recórrer les empreses que incompleixin
la norma, i penalitzar-les durament. Només amb mesures contundents s’arribarà
al compliment.
I és que la discriminació salarial comporta feblesa a la llar. Una dona
alliberada econòmicament, té molt més fàcil, l’alliberament personal si el
matrimoni va per mal camí. Si una dona té recursos suficients, no té perquè
aguantar situacions que poden esdevenir penoses i perilloses. Res pitjor que la
dependència, per prendre decisions arriscades.
Aleshores, no cal esperar a celebrar res, per actuar. Cada 8 de març
constatem la paràlisis de les mesures que tots esperem, es duguin a terme. No
hi ha mai temps, ni recursos, ni personal per actuar dràsticament. Es
persegueixen multitud d’altres incompliments o il·legalitats, però no la de la
discriminació salarial. Curiós, no ?
Bé, doncs, ens pertoca a tots els qui estem en càrrecs institucionals , de
partit, sindicals, etc, d’exigir mesures concretes, immediates i contundents,
per acabar amb aquesta discriminació. Ja seria hora que l’any vinent podéssim
dir que del 26%, hem passat a un 10%, amb ànims d’arribar al 0% en dos o tres
anys. Això sí, seria una bona noticia, i no les que ens han donat aquesta
setmana.
# posted by joan roma cunill @ 12:16 AM 
