Monday, February 20, 2017
DESPOBLAMENT I ESCOLES - art. El Setmanari del Berguedà
DESPOBLAMENT, I
ESCOLES.
Amb les xifres de població tancades a 31 de desembre,podem comprovar un
descens de la demografia ,en la major part dels municipis de Catalunya. El
mateix podem veure a nivell de tot Espanya, on prop de 5.000 municipis( dels
8.000 existents) perden població, i una part se situen al límit de la
supervivència.
Tornant aquí, a la comarca del Berguedà, els 31 municipis que la conformen,
van perdre habitants l’any passat i aquesta tendència va en augment , des de fa
cinc anys. El mateix passa en prop de 500 ,dels 947 existents a Catalunya. Es a
dir, tenim un immens territori rural en declivi, i un greu problema de
desequilibri territorial, amb un cap immens a Barcelona i la seva àrea
metropolitana i uns forts braços a tota la franja costanera, però a partir
d’aquí, la resta del cos mostra una flaquesa immensa.
El reequilibri territorial hauria de ser una de les grans prioritats del
govern de la Generalitat ,
però tots n’han parlat molt, en els darrers 30 anys, però en ben poques
ocasions s’han fet plans, autènticament destinats, a resoldre la problemàtica.
Ho podem veure amb les deficiències en matèria de comunicacions, noves
tecnologies, serveis, equipaments, etc. Difícilment, hi haurà un canvi de
tendència, si els qui vivim en el món rural no podem disposar d’eines de
categoria similar, a les que tenen les ciutats.
I la pèrdua constant d’habitants, comporta la possible pèrdua d’elements
essencials per la ruralitat, com son les escoles. Ja hem perdut les oficines
bancàries, en la majoria de casos, o línies de transport, en altres, però la
pèrdua de l’escola, significa la pèrdua d’un element essencial de la vida
rural. Un poble es defineix per un ajuntament, una església, una escola, i la
seva gent.
Es lògic, doncs, batallar per no perdre cap d’aquests elements essencials.
N’hi ha d’altres: CAP, Farmàcia, Botigues, ...però, tornem als considerats
indispensables. Tornem a l’escola. N’hi ha prop de cent , en perill, a tot el
país. I ben aviat, n’hi haurà més, si la tendència continua. Estem, doncs,
davant un tema d’existència i supervivència. Convé tenir-ho present i posar-hi
remei. Algunes coses s’han fet, algunes s’estan discutint,com per creure que hi
ha voluntat de fer-hi front.
Després d’anys de demanar-ho, s’ha acordat poder crear aules de Cicle
infantil, dintre del mateix recinte escolar. Van a càrrec dels ajuntaments,
cosa injusta, però millor això que res. Si els pobles i les escoles poden
atreure nens i nenes de 1 a
3 anys, hi ha més facilitat perquè aquests escolars continuïn a l’escola.
Hi ha un altre debat important, com és el de poder mantenir els alumnes,
fins els 14 anys, a les escoles de primària. Ara marxen amb 12 anys cap als
instituts, i tant a nivell pedagògic, com vivencial, no ha donat els resultats
esperats. Seria interessant retornar als temps en que continuaven, en el poble,
fins els 14. Això donaria llarga vida a un munt d’escoles, i facilitaria una
major convivència juvenil i familiar, en el mateix poble.
En resum, el despoblament, obliga a repensar moltes decisions, preses anys
enrere, sense preveure els aspectes negatius que podien generar. Una vegada
s’han vist i comprovat, el que pertoca és fer-hi front i revertir-los. D’això
en depèn la supervivència de molts pobles del país.
# posted by joan roma cunill @ 2:03 AM 
