Tuesday, February 14, 2017
UN PAÍS CRISPAT- art. Nació Digital Solsona
UN PAÍS CRISPAT.
El judici , davant
el TSJC , a Mas , Ortega i Rigau, i ben aviat el de Francesc Homs, davant el
Suprem han fet pujar , uns graus més, la crispació existent en el país. En
aquests moments, la crispació és generalitzada, tant en el camp independentista,
com en el que no ho som. Tots ens sentim defraudats per la falta de resposta i
acció a un malestar, cada vegada més profund.
Esperar i veure,
mai ha resolt cap problema, i en aquests moments, el govern central hauria d’emprendre
un canvi radical , en les relacions amb Catalunya per intentar evitar el xoc de
trens. Es inevitable ? Sinó es fa res, fatal. I quan dic fatal, em refereixo a
trobar-nos tots plegats en un camí sense sortida adient, per uns i altres.
Els que no som
independentistes, esperàvem, unes propostes valentes de canvi d’actitud i de
fets ,envers Catalunya. Canvis profunds, en el fons i les formes, com per poder
confiar en unes noves relacions, garantides per canvis constitucionals, que les
blindessin de cara el futur. De moment, no veiem aquesta voluntat, però a
vegades hi ha moviments en profunditat que no son encara visibles, en
superfície. Vull confiar que això sigui així.
De fet, hi ha
elements per pensar que determinades coses no poden continuar com fins ara. He
trobat molt encertada la convocatòria de centenars d’empresaris del País
Valencià, i Catalunya, amb convidats de Múrcia i Andalusia, per reivindicar el
Corredor Mediterrani. Fins ara, se’n parlava molt, però no s’actuava. Ara sí.
Aquesta mobilització és de primera divisió. Un autèntic clam d’empreses de
primer nivell per reivindicar unes infraestructures indispensables per aquests
territoris, però fonamentals pel progrés de tot Espanya.
I igualment
esplèndida ha estat la denúncia d’un desviament d’ajut de la UE de prop de
1.000 milions que , en comptes d’invertir-lo en el Corredor, ha anat a parar a
les proximitats de Madrid. Molt ben fet. I és que en el País València, com a
les Illes hi ha un president i una presidenta, que realment governen i volen
posar les coses en el seu lloc.
S’ha acabat tenir
presidents muts, conformistes, i simples criats del Madrid polític o del govern
de torn. Ells reclamen el que els correspon , tant a nivell de finançament
autonòmic com d’infraestructures. Hi ha, doncs, canvis en el panorama polític
com perquè Catalunya pugui afegir-se a ells i a d’altres territoris de l’Estat
per obligar a emprendre canvis profunds en les relacions Madrid – CCAA.
Però, primer, s’ha
de rebaixar la crispació, i això només s’aconseguirà si es reconeixen els
errors comesos , en el passat, i s’emprenen camins de canvis reals. Les
enquestes encara prediuen que una majoria de catalans confien en una nova
entesa, un nou projecte comú. Però sinó arriba ràpid, la situació esdevé
explosiva. El país està emprenyat, i té raó en bona part de les coses. Toca,
doncs, actuar en conseqüència.
# posted by joan roma cunill @ 12:57 AM 
