Friday, February 24, 2017
LA COMPLEXITAT, NO ES POT OBVIAR- art. Regió 7
Em produeix una forta decepció i inquietud, la improvisació
i manca d’informació sobre el promès i compromès referèndum d’autodeterminació
, pel que fa els preparatius i exigències, cas que realment, es vulgui o es
pugui, dur a terme. Ho he dit en aquestes mateixes pàgines, estic convençut que
el referèndum no tindrà lloc. Sigui per decisió dels propis promotors, o per
impediment del govern central.
Però, res denota tant la improvisació i desgavell, com
anunciar un referèndum d’autodeterminació per a finals de setembre o, fins i
tot pel juny, i no tenir cap guió ni calendari establert. Sense ànims de voler
ser exhaustiu i no cansar al lector, faré un breu resum de la immensa
complexitat que té un procés electoral.
En primer lloc, cal disposar d’un cens electoral, legal i
fiable. El que fem servir prové de l’Instituto Nacional de Estadística ( INE),
depenent de l’Estat. Aquest cens s’envia a tots els ajuntaments per a la seva
exposició pública, per informar als ciutadans, de qui té dret a vot, i recollir
al·legacions, esmenes, etc. Retornat el cens, es rectifica, i s’aprova, per a
continuació enviar les targetes censals a cada ciutadà. S’ha de tenir en compte
els votants, dintre del país, i dels de fora ( estranger), uns 200.000 a tot el món. Ara
bé, en aquest cas, convé tenir presents els residents a la resta d’Espanya (
unes quantes desenes de milers, més).
Tot seguit, es demana als ajuntaments la disponibilitat de
locals, per a la votació, en concret, però també pels actes electorals a
realitzar per part dels partits polítics. Igualment es demanen els espais per col·locar
la propaganda. Nou intercanvi, d’informació i documentació, entre les
administracions competents.
I el mateix es fa, respecte el material electoral de caire
general que l’Estat entrega als ajuntaments: cabines de votació, urnes,
senyalització, etc. Aquest material és propietat de l’Estat, i cedit als
ajuntaments, que en son dipositaris, i prou.
A continuació i quan ja es vol iniciar el compte enrere del
procés electoral, s’han de constituir les Juntes Electorals. En primer lloc la Central , conformada per un
Jutge, de president,un secretari judicial, i vocals, de partits polítics. Tot
seguit, la resta de Juntes Electorals de Zona, tantes com partits judicials té
el país, conformades a imatge i semblança de la Central. En aquests casos, la
imbricació de l’estament judicial, és essencial, per quan es transforma en la
garantia de la netedat electoral, i el compliment de les normes legals.
Segueix el calendari, amb la notificació als ajuntaments, de
les normes i calendari electoral, amb el secretari com a representant de la Junta , i un representant de
la pròpia administració local, encarregats de la infraestructura material i
legal, del procés electoral. Es a la seu municipal on tindrà lloc l’elecció de
les meses electorals, fent ús d’un programa informàtic, posat en marxa, en el
dia establert, davant tot el Consistori municipal, reunit en Ple.
Finalment, el dia electoral, tot ha de seguir la normativa
establerta, respecte el material, personal, i desenvolupament de l’acció de
votar, amb el recompte i notificació dels resultats, per via de les Juntes
electorals.
Hi ha passos intermitjos, i altres detalls, que per raó
d’espai no puc exposar, però de tot plegat en resulta, la necessitat de
disposar de 20.000 funcionaris, entre Administració Judicial, Administració
Local i Autonòmica, i prop de 75.000 ciutadans, per formar part de les meses
electorals, de forma oficial o com a suplents ( 8.181 meses).
Tingut en compte, tot aquest dispositiu de personal –
funcionari, i polític, al servei de la legalitat vigent, també els membres de
les meses, estan supeditats al compliment de la legalitat vigent i no de la improvisada/
suplantada, com alguns pretenen. Queden encara elements substancials que ningú
ha explicat, com si es vol deixar votar als ciutadans de la UE , empadronats a Catalunya, o
els d’altres països, en funció dels anys de residència, etc. Per no tenir, ni
tant sols tenim pregunta a fer. Com tampoc, percentatge vàlid o suficient de
participació, o de resultat....En resum, si es vol seguir el calendari normal i
habitual per un procés electoral, estem ja fora de termini,de cara el setembre.
Si es volgués fer al juny , és propi d’un autèntic deliri, inimaginable i impossible.
A no ser que es vulgui convocar, sabent que no tindrà lloc. Aleshores, no fa
falta res més que un simple anunci.