Tuesday, February 21, 2017
LA REVOLTA DE LES BASES - art. Nació Digital Solsona
LA REVOLTA DE LES BASES.
Alguns històrics
dirigents socialistes han cregut que podien actuar com era habitual anys
enrere, partint d’un concepte propi del segle passat, en que qui tenia el
càrrec, tenia el poder, i podia ordenar el camí a seguir, convençut que ningú
el qüestionaria. No han entès els profunds canvis en tota la societat
espanyola, i per tant, també catalana.
S’han trencat
estereotips, s’han trencat barreres, i s’han modificat els camins per arribar
al poder. El propi principi de poder, està en qüestió, perquè se n’ha fet un
mal ús, i després, o en mig d’una profunda crisis, imatges que abans eren
acceptades, ara provoquen rebuig profund. Alguns dirigents encara no se n’han
donat compte, però les properes Primàries del PSOE demostraran la certesa d’aquest
canvi substancial ,en el que ha estat habitual, en el partit.
Les desastroses
imatges i moviments per defenestrar Pedro Sánchez, com Secretari General del
PSOE, estan en la retina de les bases del partit. No s’han perdonat, perquè no
es varen entendre ni compartir, i la gent vol ser protagonista i no simples
espectadors, o súbdits dels dirigents territorials, anomenats “barons” per a
més escarni, ni esperar que una “sultana” decideixi si ho té bé o malament, per
donar el pas, cap a la Secretaria General.
S’han comès errors
impensables, per increïbles, en un partit socialista. Fer plegar a la meitat de
l’executiva federal, per poder així convocar Comitè Federal, i poder fer fora
el Secretari General, va ser una estratègia, no solament equivocada, va ser
indigne. I això no es perdona. Com tampoc es perdona que una Comissió Gestora,
perduri durant mesos i mesos, fent feines que no li pertoquen i aprofitant els
càrrecs per anar a favor d’una determinada alternativa, en detriment d’altres.
Tants errors i
tanta ignorància en la representació de les bases del partit, ens han portat a
veure en la figura de Pedro Sánchez, el redemptor d’unes maneres de fer que es
vol passin a la història. Segurament els promotors de la seva defenestració el
donaven ja per amortitzat, i heus aquí que retorna amb més força que mai. Amb
tanta força i ràbia que pot comportar problemes de reubicació i readaptació
sinó hi ha seny i prudència per totes les parts implicades. La venjança mai és
bona ni recomanable, en l’exercici de la política, i encara menys dintre del
propi partit. Però hi ha ferides, hi ha rancúnia, hi ha ganes de capgirar la
situació actual, dintre del partit, i molt especialment dintre del Grup
Parlamentari en el Congrés dels Diputats.
De moment tenim dos
candidats a Primàries, Patxi López i Pedro Sánchez. L’avantatge de Patxi López
és ser diputat i per tant membre del Grup Parlamentari, cosa que facilita poder
encapçalar l’oposició al govern Rajoy. Ni Pedro Sánchez, ni Susana Díaz, ho
son, aspecte important a destacar. De totes maneres, no sabem encara si la
presidenta andalusa donarà el pas o no. Crec que, a la vista, de la revolta de
les bases pot optar per esperar a millors temps perquè quan una revolta comença
es sol emportar qui s’hi vol enfrontar. I ella apareix com una de les
principals autores de les accions contra Pedro Sánchez.
I a la vista de la
presentació de la candidatura a Secretari General, costarà molt enfrontar-s’hi
amb garanties d’èxit. El discurs que fa servir és molt proper a les bases, i no
té por de parlar de plurinacionalitat, de modificar la Constitució, suprimir la
reforma laboral del PP, crear un mínim de garantia salarial, aprofundir en la
igualtat, millorar pensions....en definitiva, consolidar el projecte
socialdemòcrata, com l’autèntic projecte d’esquerres que volem, i el país
necessita. També suprimir privilegis, evitar portes giratòries que tant de mal
han fet a la imatge socialista, i parar el peus als més poderosos , per així poder
atendre els més febles. Estem en plena revolta de les bases socialistes, i sinó
en son conscients els actuals dirigents del PSOE és que no han entès res de
res. Hi ha indignació i rancúnia per la vergonya viscuda i pels anys perduts,
serà molt difícil parar el vendaval que s’apropa. El que hem de procurar és una
pluja de neteja, però no de confrontació o destrucció.
# posted by joan roma cunill @ 12:58 AM 
