Joan Roma

LIDERATGES CRUCIALS.

Si algú tenia algun dubte sobre la importància d’una sola persona, en el present i futur d’un país, ho pot comprovar , ara mateix, en l’estat més poderós del món, els Estats Unitats d’Amèrica (EUA). En ben poques setmanes, la imatge que teníem d’un autèntic imperi, del qual els europeus en depenem , en bona part, ha canviat radicalment. Cap on tirarà ? quines repercussions tindrem ? quina durada tindrà ?...ens podem fer dotzenes de preguntes, a les quals només podrem respondre, en el pas del temps.

Queda clar, que si volem plantar cara, o servir de contrapès als seus interessos i decisions, només ho aconseguirem amb uns Estats Units d’Europa, reals, autèntics. Res de formules contemplatives o a l’expectativa. Cal accelerar la delegació de competències cap un govern central, unit i fort.

Però, tornant als lideratges, a l’igual que ara en patim un de conseqüències negatives, en la persona de Donald Trump, en tenim d’altres que han produït canvis, molt significatius, en la bona direcció. Un bon exemple el tenim en la persona del Papa Francesc, el qual ha suposat una alenada d’aire fresc, en un molt petit Estat d’Europa, però capital d’una de les principals religions del món, amb un poder espiritual i terrenal, immensos. El Vaticà, té una immensa influència en tots els esdeveniments mundials, encara que molts creguin que només es dedica a la religió catòlica. En absolut, pels amants de la història, sabem les milers d’intervencions, en tot lloc i moment.

Queda clar, doncs, el desig de curta vida política al primer, i llarga vida, al segon. Però, en pocs mesos, hi ha diverses conteses electorals en alguns dels països més rellevants de la UE, de les quals en dependrà quin lideratge, en surt, i del resultat ,ens en beneficiarem o en sortirem perjudicats, tots nosaltres. A França, hi ha tres lideratges en curs. Confiem en que la líder del Front Nacional, Le Pen, no arribi a la presidència. I qui sembla tenir millors perspectives, l’ex ministre Macron sigui el vencedor. Es un convençut europeista, partidari d’enfortir la UE, cosa poc habitual, en els darrers líders del segon país en importància.

I també Alemanya, ha iniciat la cursa electoral, amb dos lideratges potents. El de l’actual cancellera Angela Merkel, i el del SPD, Martin Schulz. Confio en que guanyi Schulz, en tant que socialista, però també pel gran coneixement que té del nostre país, i del nostre estat, a més per les idees d’enfortiment i federalització més profunda de la UE. En qualsevol cas, a diferència de França, aquí els dos lideratges con de persones series, prudents i sensates. Cosa que tranquil·litza enormement.

I aquí, a casa nostra, tenim els lideratges adequats ?. En absolut. Si tenim les convulsions que tenim, és, en bona part culpa d’uns lideratges inadequats. Repeteixo, que una sola persona pot conduir un país cap endavant o cap enrere. Molts creuen que les decisions provenen d’uns grans equips, i de grans debats i reflexions, i la història passada i present, ens demostra que no. Que molt sovint, una sola persona, decideix camins que porten al progrés o al retrocés. Fa pocs dies, Mariano Rajoy ha estat reelegit. El seu lideratge ja el coneixem, i no ha estat el desitjat. El PSOE inicia la seva cursa interna, és de vital importància , no solament pel propi partit sinó pel país, que s’encerti en un nou lideratge, capaç de ser alternativa real, al PP.

I parlem de persones, no d’aparells, ni estructures. Cal encertar en la persona del capdavant, perquè d’ella en depèn tot l’edifici. Tenir el líder adequat, en el moment oportú, suposa disposar del lideratge crucial, per resoldre la situació del moment.