Monday, February 27, 2017
UNA MAJORIA SILENCIOSA - art. Nació Digital Solsona
UNA MAJORIA SILENCIOSA.
Sí, heu llegit bé. No parlo d’una “minoria silenciosa”, sinó
d’una majoria silenciosa, la que crec existeix en el nostre país ,a l’espera de
retrobar la calma i el seny perdut. Ho dic, després d’haver passat el dia
d’ahir, diumenge 26 , en el municipi de Sant Fruitós de Bages, acompanyant els
dos nostres regidors i al Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta.
Sant Fruitós celebrava, ahir, la tradicional i ja històrica
Festa de l’Arròs, amb una participació de més de 3.000 persones. Tot un repte
per un municipi, que va superar amb nota alta, ajudat també, per un dia
esplèndid.
La popularitat i bona sintonia entre la gent del poble i un
polític, es comprova de seguida, en funció de com és rebut, com és saludat, com
és convidat i com se li adreça la gent, al seu pas. Al final de la visita, vaig
marxar satisfet d’haver comprovat, el que defenso des de fa mesos, per no dir
anys. L’existència d’una clara majoria silenciosa que , de moment, no gosa
aixecar la veu, a l’espera d’aconteixements, que li permetin prendre la veu i
demanar una reconsideració de tot el procés independentista, per retornar al
diàleg i l’acord.
Tot el país, tota la gent, està aclaparada pels mitjans de
comunicació públics de Catalunya, i d’una part dels privats, que converteixen
els seus mitjans, en altaveus d’una part de la societat, però no de l’altra. Hi
ha una part, majoritària, que no disposa de prou mitjans per fer-se escoltar, i
aleshores dona la sensació que tot el país, i tota la seva gent, tenen un únic
pensament, un únic relat: l’independentista.
I no és cert. Ho han dit les urnes múltiples vegades, en els
darrers anys, però ara, es refugien en el referèndum d’autodeterminació, per
reiterar la seva exigència. I si aquest es produís i no sortís bé, per a ells,
en reclamarien tot seguit un altre, que seria el “definitiu”, i sinó, un
altre...
Considero que una majoria de gent està cansada de tanta
“èpica de paper”, de tantes declaracions i tantes exigències envers els altres,
quan ells tenen un passat i present ben poc exemplar. I portem massa temps,
lligats a uns esdeveniments que en res ajuden a resoldre els problemes
quotidians de la gent. Es lògic el cansament i esgotament.
Dit això, no s’ha de pensar en que no hi ha una part de raó
en les crítiques i atacs al comportament del govern central. Però, una cosa és
l’Estat, i una altra el govern. Deixem l’Estat en pau, i centrem-nos en el
govern. Es cert que el comportament del PP és inacceptable, producte d’una
prepotència insolent, però una cosa és estar indignats i emprenyats, i una
altra, buscar una sortida inviable per fer-hi front.
Aquí és on rau, la raó de Miquel Iceta. I aquí és on la gent
li agraeix i li dona suport a la seva acció política. En primer lloc, per ser
coherent. En segon lloc, per ser valent i no sucumbir a les temptacions de fer
com C’s o el PP català. Hi ha una via intermèdia entre uns i altres, i algú ha
de posar seny i prudència, on només hi ha que aventura i improvisació.
Ahir, varem poder comprovar, la popularitat, proximitat i
respecte de la gent, envers un representant polític destacat. Segurament el més
preparat de l’hemicicle del Parlament. Ni un sol gest despectiu, ni una sola
paraula fora de lloc, ni un sol retret. Al contrari, salutacions cordials,
paraules d’afecte i comprensió i ànims per intentar portar la nau a bon port.
Reitero el que he dit al principi, hi ha una gran majoria silenciosa que té
ganes de sortir del pedregar on ens han portat, i volen un canvi de rumb. Es
hora de portar-lo a la pràctica.