Friday, February 10, 2017
POSAR URNES - art. Regió 7
POSAR URNES.
Doncs, sí, també per
posar urnes cal seguir el que marca la legislació vigent, sigui estatal,
autonòmica o local. En democràcia, totes les lleis son d’obligat compliment,
agradin o no , s’ajustin o no ,als desitjos o voluntats individuals o col·lectives.
Portem quaranta anys de democràcia recuperada, i és ben estrany haver de
començar amb aquesta obvietat. Però bé, és un bon moment per recordar-ho quan
la principal justificació del 9N , per part dels acusats, és la innocència de
“posar urnes”, encara que hi hagués un mandat en contra, del Tribunal
Constitucional.
Haurem també de recordar
la divisió de poders, i la importància del poder judicial per garantir els
drets i deures dels ciutadans, però també de les institucions. En aquest
principi rau l’existència de l’estat de dret i les llibertats, individuals i col·lectives.
Però, hi ha
pronunciaments i fets en els acusats que topen amb altres fets del passat
recent, en el qual el govern de la Generalitat no va mostrar cap mena de
sensibilitat ni compliment de la legalitat davant un procés independentista,
legal, consensuat, acordat i pactat. Em refereixo al procés independentista
impulsat pels ajuntaments de Guardiola de Berguedà i Sant Julià de Cerdanyola.
En el cas de Sant Julià va ser ajuntat per decret franquista, a Guardiola, i una de les primeres aspiracions, amb la
democràcia recuperada fou la d’aconseguir la independència.
Doncs bé, l’alcalde de
Guardiola, Ignasi Costa, i el regidor i president de l’entitat independentista
de Sant Julià, Ramon Elias, varen complir escrupolosament els preceptes
democràtics legals. Varen votar, varen acordar, consensuar i pactar les
condicions de la independència, i varen demanar al Govern de la Generalitat,
donar compliment a l’acord. Doncs, no, el govern de la Generalitat va decretar
que no els hi donava la independència, ni en primera ni en segona instància. I
oh, paradoxes de la història, els dos pobles varen recórrer davant els
tribunals de justícia espanyols per obtenir el que la Generalitat els impedia:
la independència.
I els tribunals
espanyols, en primer lloc, altra curiosa casualitat, el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya ( el que jutja Mas, Ortega i Rigau), va donar la raó als
independentistes, i així va ser com Sant Julià va aconseguir recuperar la llibertat.
Però, encara hi ha més. La Generalitat va recórrer davant el Tribunal Suprem
espanyol, que va ratificar al resolució del TSJC. Podria aportar alguns altres
casos semblants, però és per demostrar com es fan servir arguments i
demagògies, a voluntat.
Diré més. Si ara, com
alcalde, decidís posar urnes, per acordar deixar fora, el municipi, del
compliment de lleis de la Generalitat, clarament retalladores de l’autonomia
municipal, com les d’urbanisme, les d’activitats , les medi ambientals...o
posar urnes per acordar no aplicar la taxa turística, o acordar tenir
competències en temes que la Generalitat ha maltractat, com en sanitat,
educació, medi ambient, serveis socials...no tinc cap dubte que el govern de la
Generalitat impediria aquests referèndums, i cas de dur-los a terme, portaria
l’ajuntament davant els tribunals espanyols, per tal de fer anul·lar els acords
presos. Així de contradictòria és la política actual, dels actuals dirigents.
Estem sobre una nòria que
dona voltes, però no porta enlloc, o
damunt una bicicleta estàtica. Si algú creu que el procés independentista té un
guió concret i ben fonamentat, amb possibilitats d’èxit, desconeix la realitat.
Deixo per un altre moment, les explicacions de perquè el referèndum de setembre
està fora ja de terminis , en els preparatius que necessiten un mínim de deu
mesos, i ja no dic, el referèndum exprés que anuncia el Vice president
Junqueras, per maig o juny. Fets i no paraules, és un principi elemental que va
fer seu el president Montilla. Tot a l’inrevés del que fan els actuals
governants.