Monday, February 06, 2017
TENSIÓ AMUNT, DIÀLEG AVALL - art. nació digital solsona
TENSIÓ AMUNT,
DIÀLEG AVALL.
Era previsible l’ampli
desplegament de ciutadans i mitjans de comunicació, per acompanyar l’ex
president Mas, i les ex conselleres Ortega i Rigau, al judici davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El desitjable hagués estat no haver
de veure imatges com aquesta, ni totes les que seguiran, els propers dies.
Continuo afirmant
el greu dany que causa la judicialització de la política, i la politització de
la justícia, en matèria de credibilitat de les institucions de l ‘Estat. En un
estat de dret, totes les lleis son democràtiques, i totes han de ser
complertes, encara que no ens agradin o les considerem no prou justes o no prou
ajustades a situacions concretes de la vida individual o col·lectiva. Però, si
una llei no agrada, hi ha mecanismes per modificar-la o suspendre-la. El que no
podem fer, és no complir-la.
Torno a reiterar
que la millor solució per la consulta del 9N, hagués estat encarregar, des del
principi a l’ANC i Òmnium, la seva planificació, organització i execució. Son dues organitzacions amb prou capacitat de
mobilització com per haver-la pogut dur a terme, estalviant-nos un munt de
problemes i conflictes, dels quals el judici d’avui, és el més greu i
rellevant.
Però, com en tot,
el passat, passat està, i cal pensar en el present i futur. L’escalada de
tensió ,provocat pel judici, i les nombroses declaracions d’aquí i d’allà, en
res ajuden a rebaixar-la i buscar una sortida plausible per a tots plegats. Ho
he dit en anteriors ocasions. No veig possible ni viable la organització d’un
referèndum acordat, pactat i vinculant. Tampoc el veig a títol unilateral. Ens
trobem doncs, en un camí sense sortida.
Però, és en els
moments més difícils i complicats quan calen “homes d’estat”. Persones que sàpiguen
trobar una sortida adient que no pot ser ni una victòria ni una derrota de l’altra
part. Amb els dirigents actuals, ho veig francament complicat. Si hem arribat
fins aquí és per culpa de no haver aconseguit un mínim de consens per moure
fitxa i trencar amb les inèrcies del passat. En 5 anys, les relacions Catalunya
– Espanya, han tingut un deteriorament més gran que en els darrers trenta o
quaranta.
Amb tot, cal una sortida assenyada, i no donar
només la culpa, a una part. S’han comès greus errors per les dues bandes, tot i
que els fons i les formes del PP, han estat brutalment negatives durant aquest
període de temps. En primer lloc per acció, però també per omissió, no resolent
multitud de temes que eren perfectament raonables i resolubles. Es el que té
jugar amb els despropòsits d’incentivar les crítiques i atacs a una part del
país, veient que això dona vots, a la resta. Quan es juga amb foc, res més
lògic que cremar-se. El problema és que el dany és col·lectiu.
Ara i aquí toca
moure fitxa, al govern central. Toca posar sobre la taula propostes àmplies,
ben fonamentades i amb plenes garanties de ser portades a bon port. Alguns
creuen que no hi ha temps per arreglar res. Jo crec o vull creure que sí, que
encara hi som a temps, i amb “homes/dones d’estat”, la tensió pot baixar i el
diàleg fer-se fort i valent. Es el que
convé, tal com van les coses.
# posted by joan roma cunill @ 8:20 AM 
