Monday, February 20, 2017
CAOS TERRITORIAL - art. El 9 Nou -
CAOS TERRITORIAL.
Aquesta setmana ,el
Parlament de Catalunya, ha aprovat la creació d’una vuitena vegueria / regió ,
amb els dos Penedesos, Garraf i una part de l’Anoia. Culmina així, una constant
i progressiva pressió d’alcaldes,
diputats, empresaris, societat civil... d’aquests territoris que consideraven
un greuge ,veure vegueries, en altres indrets, i no a casa seva. Es una bona
mostra de com s’ha anat construint el nostre país, i de com hem aconseguit
assolir un autèntic “caos territorial”. Un caos que fins i tot aconsegueix
deixar un tros de la comarca de l’Anoia, en terra de ningú ( Alta Segarra) que
ben aviat demanarà convertir-se en comarca pròpia. Temps al temps.
I parlant de noves
comarques, el Lluçanès està a l’espera d’esdevenir la número 43 del país, una
vegada vist com se n’ha ensortit el Moianès. Amb tot, aquí el PSC ha dit prou.
El Grup Parlamentari Socialista ha presentat una esmena a la totalitat de la
llei ,per considerar que no es pot conformar una nova comarca quan cinc dels
seus municipis hi varen votar en contra. No es pot admetre la solució d’entrar
a la comarca i l’endemà demanar sortir-ne. En fi, ben aviat veurem com acaba el
debat en el Parlament.
Però, tornant al
principi. Un petit país com el nostre ,no té cap lògica la organització
territorial a la que hem arribat. Bé, de fet, encara no l’hem acabada perquè
està en permanent construcció des dels llunyans anys 80 en que es va iniciar.
De les 38 comarques històriques de la República, es va passar a les 41, ara ja
estem a la 42 , i el Lluçanès seria la 43. N’hi ha ja tres o quatres en
perspectiva...i ningú pot aventurar fins on arribarem.
A nivell de regions
o vegueries, es varen tenir llargues i ardents discussions en el Parlament,
sobre si cinc, sis o set. Bé, passem a la vuitena i tampoc ens quedarem aquí.
Tot indica que la porta està oberta a noves divisions, en funció de qui apreti.
Bona manera de governar ¡¡¡
Davant aquest
panorama, un país seriós amb un govern eficient, s’hauria de plantejar si té
cap lògica una organització com aquesta. Més ben dit, si es pot permetre un
desgavell tant gran com per garantir un bon govern. Permeteu-me, com alcalde,
recordar els nivells administratius i polítics que tenim: ajuntaments, consells
comarcals, vegueries, diputacions, províncies, i finalment govern autonòmic.
Deixo fora, altres organismes territorials com poden ser els consorcis,
mancomunitats o àrees metropolitanes. No cal embolicar més la troca.
Estem a l’any 2017,
amb un desplegament notable, si bé encara insuficient, de les noves
tecnologies, però la majoria de tràmits i gestions que abans precisaven
presència personal, ara poden ser resoltes, via informàtica. Els alcaldes
quedem marejats quan per segons què depenem de Vic, per segons què de Manresa,
i per moltes altres coses, de Barcelona. Es més, sempre que podem, “passem “
d’uns i altres, i anem directament on hi ha el poder real: Barcelona.
Però, tants nivells
administratius, comporten despeses enormes, a banda de dispersió d’esforços i
complicació resolutiva. Si algú creu que la digitalització de l’administració
ha disminuït la feina burocràtica, va ben equivocat. Al contrari, la feina
municipal s’ha incrementat i la complexitat ha esdevingut insostenible. Estem
molt lluny de la organització modèlica dels països germànics i nòrdics, en els
quals l’administració més propera és la que actua, i les altres son per
competències molt específiques i de més alt nivell. Aquí tot es barreja, i es complica.
Tothom vol tenir oficines de serveis comarcals, regionals, nacionals o
estatals. Ningú pensa en que la bona gestió consisteix en gastar poc en
personal, i molt en inversió i serveis directes. L’actual model d’administració
de la Generalitat és del segle passat, però no de finals de segles sinó de
meitats. I la creació de nous nivells administratius encara la fa més
incompetent. I ja no diguem la de l’Estat. Aquesta se situa en un model de cent
anys enrere, amb Ministeris desfasats o simplement esgotats.
Un bon governant és
aquell capaç d’adaptar l’administració que presideix a les necessitats dels
ciutadans. Ho fou Prat de la Riba, amb la Mancomunitat, però no ho han estat
els presidents de la Generalitat recuperada, i la dinàmic, lluny d’aturar-se va
en augment. No hi ha un govern fort, rigorós i eficient. No es dona valor a la
gestió, perquè tots volen passar a la història per grans obres o grans
embolats, en comptes d’aspirar a una cosa tant vital i important com és que el
país funcioni. A serveis de qualitat, planificació a quinze o vint anys vista,
reducció de la burocràcia, estalvi en tràmits i gestions inútils, austeritat
general i global. Aquestes haurien de ser les grans aspiracions dels nostres
polítics i dirigents. Com podem constatar, res d’això podem veure ni aquí, ni
allà. Entenent per allà, al Madrid polític.
# posted by joan roma cunill @ 2:27 AM 
