Sunday, November 02, 2014
EL PAÍS QUE VOLEM - art. Regió 7
EL PAÍS QUE VOLEM
Arreu del país podem veure pancartes, cartells
i banderoles amb un gran nombre de missatges sobre desitjos de com voldríem que
fos el nostre país. Segur que tots compartim la immensa majoria d’aquests
desitjos, somnis o peticions, per aconseguir viure i treballar en un món
millor. Que aquest món es digui Catalunya, Espanya o la UE, no és el més
rellevant, l’important és que les persones puguin ser felices, respectades i
vegin realitzades les seves aspiracions de vida i treball,visquin allà on
visquin. Es en aquest punt concret on el socialisme discrepa d’altres opcions
de caire nacionalista, dedicades a un territori concret, en comptes de pensar
en un espai més ampli, en un món globalitzat.
Els qui ostentem càrrecs institucionals lluitem
per un món millor, primer en el lloc on hem estat elegits. En el meu cas
concret, en un petit poble del Berguedà, en tant que alcalde; durant setze anys, en el Parlament,
representant un territori més gran; i en tant que militant socialista, implicat
en un canvi de les condicions humanes a nivell global. D’aquí l’existència de
la Internacional Socialista, per posar d’acord polítiques i estratègies que
modifiquin el funcionament global per portar-hi humanitat i justícia social.
Tornant a casa nostra, la dinàmica Catalunya –
Espanya està totalment viciada per uns comportaments incomprensibles, entre
governs condemnats a entendre’s. Son múltiples els errors comesos, especialment
en els darrers anys. Uns anys que han augmentat les discrepàncies, els recels, els
retrets, i perquè no dir-ho, la incomprensió i desconfiança. D’aquí la delicada
situació actual, i les incògnites sobre el futur immediat.
Es en aquest marc de gran complexitat, on el
PSC intenta trobar una sortida viable i alhora acceptable per ambdues bandes.
Tots volem un país millor, tots volem que el nostre país tingui una millor
justícia, una bona sanitat, una bona educació, ....però, la major part dels
desitjos, anhels i peticions que figuren en els cartells de la campanya per la
participació del 9N podrien haver estat realitat, amb uns governs més eficients
i diligents , des de la recuperació de la Generalitat, l’any 1980.
De fet, la campanya actual, suposa una crítica
clara i contundent a bona part del que s’ha fet fins ara a nivell català. I no
podem justificar el no haver fet un país millor, en la permanent excusa del
govern central. No podem imputar als altres el que ha estat competència nostra,
i de nosaltres depenia la sanitat, l’educació, la seguretat, les comunicacions,
l’ordenació territorial, el medi ambient....en tots aquests apartats, Catalunya
hauria de ser un país millor, i en canvi hi trobem carències brutals. Hem de
fer autocrítica del que no ha funcionat prou bé per culpa i responsabilitat
nostra, al mateix temps que hem de reclamar canvis en allò que és competència
del govern central o de la UE, però sense barrejar conceptes ni concentrar
sobre un sol nivell de responsabilitat, el que era responsabilitat compartida.
El Govern Mas hauria de prendre nota de la
campanya en marxa, no solament per anar a votar el dia 9N, sinó també per veure
sobre pancartes, cartells i banderoles , desitjos no complerts de multitud de
coses que depenen del govern de la Generalitat. Siguem coherents i acceptem que
no s’han fet els deures en un gran nombre d’àmbits i que tenim un país
desequilibrat i desestructurat per la ineficàcia del govern propi. Que entengui
que volem un país millor, i en aquest anhel tant hi ha d’aportar la
Generalitat, com el Govern central, com la UE per fer-lo possible. Sincerament
crec que aquesta campanya va bé per comprovar el gran nombre de punts febles i
l’enorme distància que ens separa per tenir el país que volem.
# posted by joanroma @ 1:59 AM 
