Sunday, November 23, 2014
CAIXA BUIDA- art. Regió 7
CAIXA BUIDA.
Sorprèn enormement el silenci, per no dir, la
ignorància sobre la situació financera de la Generalitat, en uns moments en que
es parla d’independència, sense tenir present la importància de l’economia ,
davant qualsevol decisió transcendent.
Ara i aquí els catalans hem de saber que la
caixa de la Generalitat està buida. Millor dit, el deute és brutalment elevat.
Tant elevat que ha deixat el govern Mas sense cap mena de maniobrabilitat, i
segueix pujant , a raó de diversos milers de milions cada any.
En el pressupost d’aquest any 2014, la partida
destinada a pagar interessos és de 2.077 milions d’euros. Un import molt més
elevat que el pressupost de la majoria de Conselleries del Govern. I el deute
total, ha superat els 60.000 milions d’euros. Es a dir, la Generalitat està
arruïnada, sense capacitat per demanar crèdits, i només pot recórrer als fons
estatals per sobreviure, de manera que si en el tancament del pressupost 2013,
un 38% del deute estava en mans de l’Estat, a finals del mes de març d’enguany,
l’Estat ja tenia un 47%, i de ben segur que a hores d’ara ja ha superat el 50%.
Es habitual sentir dir que la causa del gran
deute de la Generalitat varen ser els set anys del govern Tripartit, donant a
entendre que si no hagués estat per aquest parèntesis, la Generalitat estaria
en una situació raonable. I això és fals, com tants altres exemples que es
donen sense contrastar-los amb la realitat. Segons dades de la pròpia
Generalitat, el deute en els 7 anys del Tripartit va augmentar en 23.779 milions
d’euros. Una quantitat realment elevada, però és que en els darrers 4 anys de
govern Mas, el deute ha augmentat en 25.217 milions d’euros, fins a situar-se
en aquests 60.000 milions d’avui dia.
La situació econòmica de la Generalitat ha
superat tot el que era raonable i ha hipotecat el present i futur del país per
molts i molts anys. Aquesta situació és ignorada per la majoria dels ciutadans
i pel propi govern Mas. El que no entenc és el silenci de la oposició davant
una situació que condiciona i asfixia qualsevol projecte de país. Els
funcionaris més diligents de la Conselleria d’Economia estan espantats, perquè
no poden fer front a cap imprevist ni donar compliment a cap dels compromisos
del govern. Son simples pagadors de nòmines l’endemà de rebre la bestreta
mensual del Ministeri d’Hisenda. No tenen cap marge de maniobra per actuar en
compliment d’ordres del govern ni es poden permetre moure’s de la gestió
diària. Mai ningú havia imaginat arribar a la crítica situació actual.
Sorprèn, doncs, que alguns pretenguin plantar
cara al govern central, sense tenir en ordre les finances pròpies. I sorprèn la
falta de reacció davant una situació tant crítica sense emprendre modificacions
substancials en l’organigrama de l’administració de la Generalitat. Tot s’ha
parat, tot s’ha congelat a l’espera de marxar de l’Estat, i creure en un
miracle per resoldre el caos financer intern. Pels qui coneixem funcionaris de
tota la vida, entregats i diligents, en el passat, podem veure l’angoixa amb la
que treballen i el desconcert en el que es mouen de cara el futur immediat.
L’administració de la Generalitat ha estat mal
portada de forma permanent i no és estrany el resultat obtingut. L’austeritat
no ha estat la norma, ni la recerca d’ingressos i equilibri pressupostari. Si
no s’arribava a finals d’any amb els recursos propis es recorria al crèdit, i
la bola s’ha anat fent gran i més gran fins esdevenir un allau. I tots sabem
que només amb retallades no es salven les finances. Com tampoc el victimisme
resulta convincent quan s’han gastat i malgastat milers de milions en
actuacions molt poc eficients, al llarg de tants anys de governs d’aparador. La
caixa no solament està buida, sinó totalment foradada, fins extrems que ens fan
dependents del pagament del deute, pels propers quinze o vint anys.
# posted by joanroma @ 11:31 PM 
