Monday, November 10, 2014
UNA GRAN PARTICIPACIÓ - art. Nació Digital Solsona
UNA GRAN PARTICIPACIÓ.
Sense cap mena de
dubte s’ha de qualificar d’èxit la participació del diumenge, 9N, malgrat les
dificultats de tot el procés. Un procés que ens ha portat de bòlit a tots els
qui directa o indirectament hi hem participat. Espero no haver de fer front mai
més a una organització, caracteritzada per tota mena d’entrebancs, falta
d’informació, canvis sobtats, dubtes constants, entre ajuntaments i govern. No
és fàcil prendre decisions en un mar de confusió tant gran com la que hem
viscut.
Dit això, estem ja
a l’endemà i és ara quan toca gestionar el resultat. Un resultat d’alta
participació i mobilització amb milers de voluntaris que han tirat endavant
tota allò que no estava clar podessin fer els ajuntaments, els seus funcionaris
i treballadors. Una alternativa clara al que estàvem acostumats a veure, en
conteses electorals “normals”.
Ara toca moure
fitxa a tots, sinó volem provocar una sensació de falta de projecte i camí a
seguir. Les improvisacions vistes fins ara, no poden continuar i cal ser clars
en les propostes a realitzar. Avui mateix a nivell de PSC s’ha posat en marxa
l’explicació detallada del projecte de modificació de la Constitució , per
fer-la autènticament federal. El procés de participació no ha modificat la
proposta, però sí la feta, més urgent, més necessària que mai.
Cada partit haurà
d’explicar el seu posicionament actual i com pensa encarar les properes
setmanes, i mesos. Si es vol anar a unes eleccions al Parlament, de forma
immediata, o esperar a acabar el mandat. Toc presentar pressupostos i en tots
els països, és el moment per mostrar si es disposa de majoria suficient o no.
En fi, estem davant un moment autènticament històric, que caldrà veure com el
gestionem.
Pel que fa al
Madrid polític, és evident que aquests resultats haurien de comportar moviments
importants i radicals, però no semblen tenir prou capacitat , prou valentia o
prou saviesa per dur-los a terme. De fet, ens trobem ara i aquí en tot aquest
embolic per falta de maniobrabilitat adequada. Si en el moment oportú s’hagués
pres nota de les reivindicacions catalanes, i s’hagués mogut fitxa, tot hauria
anat per altres camins. De totes maneres també hem de tenir present que la
capacitat de maniobra no és gens fàcil quan dintre del PP i en el seu entorn hi
ha importants àmbits i sectors que no permeten canvis, ni que siguin mínims.
Estan atrapats en
una estratègia que els ha portat on ara estem, i es fa difícil reconèixer els
errors i sobretot, corregir-los. Però res és immutable, i ara mateix estem
veient moviments de gran rellevància en tot el mapa polític espanyol. Tot
indica que després de les generals de l’any vinent la composició de les Cambres
parlamentàries serà molt diferent i això pot facilitar un nou encaix, si encara
hi som a temps. I aquesta és la qüestió, ser a temps de canviar per encaixar i
blindar el futur.
Aquesta és
l’estratègia del PSC, ja acceptada pel PSOE i que ha de comportar canvis
constitucionals immediats per aconseguir que Catalunya tingui un tractament
diferent i garantit en el futur. Blindar la llengua , la cultura i l’educació,
com a garantia de no tenir mai més situacions com les que vivim a hores d’ara.
I modificar el sistema de finançament per garantir una suficiència financera
que no asfixiï les expectatives de present i futur del país, dintre d’una
solidaritat benentesa, a semblança del sistema federal alemany.
Pot semblar
il·lusori mantenir aquesta proposta, però al nostre entendre és la millor
sortida per poder continuar junts. Igualtat en la diversitat, respecte per les
diferències, i garanties per mantenir-les.
# posted by joanroma @ 11:29 AM 
