Wednesday, November 26, 2014
DOS ANYS MÉS D'INCERTESA - art. nació Digital Solsona
DOS ANYS MÉS D’INCERTESA .
Vaig escoltar el discurs d’ahir del president
Mas, i el primer que em va venir al cap va ser que el calendari immediat suposa
un mínim de dos anys més d’incertesa i provisionalitat. El país no ho
aguantarà. No pot ser que tot quedi congelat a l’espera d’acabar una primera
fase del procés independentista, per després obrir una segona fase, amb
multitud d’interrogants que ningú, a dia d’avui, pot preveure ni aclarir.
Portem 4 anys de govern inestable, amb un
Parlament trossejat i dividit en diverses parts impossibles d’encaixar. Fins
ara el president Mas comptava amb el suport del Grup de CiU amb 50 diputats i
amb el d’ERC amb 21, és a dir, 71 diputats sobre un total de 135. Per tant,
majoria absoluta com per poder prendre les decisions pertinents. Però, aquesta
majoria s’ha trencat i en aquests moments l’únic suport del govern son els 50
diputats de CiU, clarament insuficients per tirar endavant les iniciatives
parlamentàries, la més important de les quals és la presentació, debat i
votació dels Pressupostos per l’any que ve.
Imaginar una pròrroga dels pressupostos
d’aquest any, és fatal, perquè la normativa estatal obliga a complir un dèficit
que la Generalitat ha superat, de manera que ha de refer números i modificar
partides importants. Amb la pròrroga això no és viable. Com tampoc sembla
imaginable trobar nous ingressos per atendre noves emergències. No és estrany
que corrin rumors sobre el desig de plegar del Conseller d’Economia, Andreu Mas
– Colell. La dependència de la Generalitat
respecte el govern central és total i absoluta, a nivell de sosteniment de tota
l’administració i els serveis. A més, el deute acumulat de la Generalitat que
ja sobrepassa els 60.000 milions, obliga a pagar un volum d’interessos enorme,
i sense cap previsió de poder-los rebaixar.
En aquest context, el més urgent és
administrar de la millor manera possible els recursos de la Generalitat i
buscar nous ingressos, ni que sigui de forma provisional, fins sortir del forat
en que estem. Per fer-ho realitat s’ha de compaginar l’estalvi i austeritat en
tots els àmbits de l’administració, i la recerca d’ingressos , mitjançant taxes
i impostos a les grans fortunes. I no deixar per més endavant l’aprimament de
la pròpia administració, cosa que s’ha deixat de banda, tot i ser fonamental.
Tenim un grau de pobresa immensa i un descens
de qualitat en serveis essencials com sanitat, educació i serveis socials. Es
evident que no podem dir a la gent afectada que esperin dos o tres anys més per
mirar de resoldre els seus problemes perquè molts ja no poden aguantar més. I
els ajuntaments no tenen recursos suficients per atendre tantes urgències
perquè no reben les ajudes pertinents. Es més, en molts casos el deute de la
Generalitat envers els convenis signats, no deixa de créixer sense cap previsió
de cobrament.
En resum, no es pot mantenir la situació
d’incertesa actual. Si el president Mas vol anar cap a noves eleccions, quan
més aviat millor, i sinó hi ha acord, que tothom es prepari per acabar el
mandat, i es prenguin les mesures pertinents. La precarietat i inseguretat, és
el pitjor escenari per fer funcionar un país.