Wednesday, November 12, 2014
ENREVESADA SITUACIÓ
ENREVESADA SITUACIÓ.
Si algú pensava que
el 9N portaria pau i tranquil·litat, pot comprovar el seu error, tant si és
independentista, com no. Ni uns ni altres poden estar satisfets de com s’han
fet les coses, ni de com s’estan fent, l’endemà. Ja només falta entrar en l’àmbit
dels tribunals per empitjorar el present i trencar el futur.
En un dels moments
més delicats de la història contemporània, amb una crisi interna brutal,
afegida a una externa, mai vista, estem en plena batalla pels resultats, per
les estratègies de futur, per si hem d’anar a noves eleccions o no...tot menys
ocupar-se d’ordenar el país i fixar propostes per lluitar contra la crisi.
La crisi se’ns
menja vius, i no sembla ser el principal problema. Tenim l’administració de la
Generalitat en fallida econòmica i tècnica, i tots els departaments estan
congelats a l’espera d’unes ordres que no arriben perquè ningú està a la sala
de comandament. Parar màquines amb la que està caient és d’una
irresponsabilitat immensa, increïble en un país tant tocat per la crisi.
La gent està
desorientada, perquè ha perdut tots els referents habituals. Ni a Catalunya ni
a Espanya troba qui li expliqui on estem, cap on anem. Tot s’improvisa, i tot
es precari en uns moments en que les empreses necessiten un mínim de seguretat
per invertir i un mínim d’estabilitat per garantir llocs de treball. Res d’això
se’ls hi ofereix, al contrari, la inseguretat és constant i en progressiu
augment.
Davant aquest
panorama és lògic congelar qualsevol projecte, qualsevol decisió. Fins i tot molts
el que faran és tirar enrere ,esperant novetats o aclariment de les incerteses.
Això es tradueix en defalliment de l’economia i rebaixa de les expectatives de
sortir de la situació on ens trobem. Segur que tots coneixem empresaris, grans
o petits, que han suspès ampliacions, per culpa de la inquietud de cara el
futur.
El mateix passa amb
les administracions, especialment en la municipal, atenta a no prendre
decisions que no depenguin d’ella mateixa. Ja no es pot confiar en el que pugui
aportar o prometre la Generalitat perquè ha perdut tota credibilitat. Ha
trencat tots els compromisos, totes les iniciatives, fins arribar al punt de no
tenir cap recurs disponible. Es una màquina burocràtica sense cap mena de
maniobrabilitat . S’ha convertit en una administració per signar i posar
segells, en un munt de tràmits que es poden arrossegar mesos o anys, degut a la
poca o nul·la dedicació dels alts càrrecs. Ells son part del problema per
paralitzar la maquinària administrativa.
En resum, ens
trobem en un moment mai imaginat i poques vegades viscut en qualsevol país del
nostre entorn. Dos governs enfrontats, i confrontats a situacions improvisades
i plenes d’incomprensió i eficàcia, en mig de la pitjor crisi viscuda des de la
segona guerra mundial. I tot plegat sense cap garantia d’un bon final a curt o
mitjà termini. Es a dir, tenim tots els ingredients per empitjorar la nostra
situació individual i col·lectiva i arribar a un punt en que la gent ja no
pugui aguantar més. Portar els ciutadans a un carreró sense sortida, és la
pitjor de les opcions i ens hi trobem molt, molt a prop.