Friday, November 28, 2014
PROFESSIONS DE RISC -art. Regió 7
PROFESSIONS DE RISC.
A la llista
habitual de professions de risc, hem d’afegir-hi d’altres que fins ara no ho
eren i que canvis normatius recents, les han posat en primer pla. Es tracta
dels alcaldes/alcaldesses, secretaris i interventors municipals, i amb ells,
als tècnics més rellevants en un ajuntament: arquitectes , enginyers, caps de
seguretat...
En el nostre país,
passem d’un extrem a l’altre, moguts per circumstàncies del moment i disposats
a crear una maranya legislativa i reglamentària impossible de tenir al dia. I
quan parlo del nostre país, em refereixo tant a Catalunya com a nivell estatal.
Només falta que passi algun accident o incident amb repercussions mediàtiques
perquè a algú se li ocorreixi legislar de pressa i corrents. D’aquí a posar en
marxa mesures sense contrastar i sense els mitjans per aplicar-les hi ha un
pas. I donat aquest pas, els qui ens trobem sobre el terreny, perillem de
prendre mal. Veiem-ne alguns exemples, pocs, per raó d’espai.
A nivell de
l’Estat, per garantir el control de la despesa municipal, i altres decisions de
caràcter estrictament local, s’han posat secretaris i interventors directament
a les seves ordres. Qualsevol actuació discrepant o que vulneri la
reglamentació establerta, ha deixat de ser falta administrativa per
convertir-se en delicte penal. Per entendre’ns millor, vol dir que determinades
actuacions poden comportar penes de presó i d’inhabilitació, quan abans quedaven
en faltes administratives. La pressió i tensió que això suposa sobre els
funcionaris més rellevants d’un ajuntament és brutal.
El mateix problema
recau sobre els altres tècnics , essencials en un ajuntament: arquitecte,
enginyer, i algun altre, en funció de la grandària del municipi. Els seus
informes i dictàmens han de contemplar un munt de consideracions legals,
increïbles pels ciutadans de peu. Hem enrevessat tant la legislació
urbanística, la medi ambiental, la d’activitats, etc, que més que tècnics,
s’han de convertir en experts en lleis i reglaments. Una errada en el
diagnòstic i en la resolució, els pot convertir en presumptes delinqüents. I
amb ells els secretaris que han de tramitar les autoritzacions o llicències, i
finalment als alcaldes que signen els documents finals.
Però, és que ja
anem més lluny , a dia d’avui. Ja no solament estem sota vigilància, control i
presumpció de males pràctiques, sinó que ens hem de responsabilitzar de tot el
que passa en el nostre terme municipal. Hem de controlar que tot el que es
faci, disposi de llicència, autorització o tramitació, però també ens fan
responsables de les omissions en aquest control. Es a dir, ajuntaments que no
tenim policia ni mitjans tècnics i personal suficient, hem de garantir que ningú
actuï fora de la legalitat. Un pagès que faci una explanació de terreny, una
millora a la pallissa, talli uns arbres, modifiqui un camí, ...o un de segona
residència que posi una caseta pel gos, o una barraca per les eines de l’hort,
obri una rasa per portar aigua a cent metres...ha de ser detectat per
nosaltres, els alcaldes, obrir expedient informatiu, primer, sancionador ,
després sota l’amenaça que , de no fer-ho, ens convertim en col·laboradors
d’aquestes infraccions, amb greus conseqüències d’ordre penal, sigui per
delictes contra la ordenació del territori, per prevaricació, per desídia o per
falta de vigilància...és igual que tinguem quaranta com cent quilòmetres
quadrats de terme municipal.
Estem davant d’un
dels grans problemes de país. La gent no n’és conscient perquè no ho veu ni ho
pateix directament, però no pot ser que la principal administració del
territori i dels ciutadans hagi de treballar sota condicions impossibles. No
podem acceptar les imposicions de les administracions superiors, legislant
desaforadament, sense conèixer la realitat del país, i imposant unes condicions
impossibles de complir. No hi ha col·laboració ni cooperació entre
administracions, sinó supeditació. Així no anirem enlloc, i tant nefast és que
l’Estat legisli imposant legislació a les CCAA, com que aquestes facin el
mateix amb els ajuntaments. Les intromissions i mals rotllos, les paguen els
ciutadans i converteixen el treball d’alcaldes, funcionaris i tècnics
municipals en professions de risc. El món al revés.
# posted by joanroma @ 8:43 AM 
