Thursday, November 20, 2014
EL SAGRAT ESCÓ
EL SAGRAT ESCÓ.
Fa molt de temps que no miro TV3 i menys a l’hora de dinar, però avui
estava fora de casa i en el restaurant tenien posat el telediari del migdia, en
el qual ha aparegut la Diputada Marina
Geli per anunciar la creació d’un nou partit, Moviment Catalunya, conjuntament
amb Montserrat Tura , Antoni Castells i
algun altre. De les seves paraules ha quedat molt clar que l’escó és d’ella, i
per tant se’l queda, digui el que digui el partit ...el mateix deu pensar
l’altra diputada, Núria Ventura que pel que sembla se’n va cap aquesta nova
aventura.
Tot seguit TV3 ha ofert la visualització dels altres “dissidents”,
“discrepants” o “buscadors de nous escons”: Antoni Comín, per una banda, Elena
i Mohedano, per altra, i finalment el líder del NEC, Ernest Maragall....Un
autèntic plafó de velles glòries, a la recerca de l’escó perdut.
Si el trio fundador del nou partit Moviment Catalunya, volia començar amb
bon peu la seva presentació pública, no ho podia fer pitjor. Declarar “urbi et
orbe” que es pot marxar del partit pel qual hom s’ha presentat i obtingut
representació parlamentària, i tanmateix no deixar el càrrec, ja deixa ben
clares les intencions i prioritats dels qui en formen part essencial. Es el
pitjor missatge cap a la societat on estem inserits, i en el pitjor moment
escollit.
Primer la “poltrona”, després ja donarem lliçons als ciutadans de com es
pot estar en un partit nou, model de coherència i dedicació a la societat....No
entenen que els ciutadans estan cansats de rebre lliçons dels qui menys en
poden donar. Ja no creuen en líders caiguts ni en propostes miraculoses. Volen
exemplaritat, volen sinceritat, honestedat provada, no sermons.
En el PSC , i de fet a Catalunya ens coneixem tots, i francament tinc
especial interès en seguir el recorregut d’aquests ex consellers, ben coneguts
per la seva intransigència i les seves imposicions al Grup Parlamentari quan
ostentaven els seus càrrecs institucionals. Suposo que ara demanaran llistes
obertes, llibertat de vot, independència plena a tots els càrrecs, i lògicament
es situaran en el camp clarament independentista. I quan més a prop d’ERC ,
millor que millor.
També escoltarem grans lliçons d’ètica i coherència. N’estic segur, tant
segur com que seran ells els autèntics dipositaris de les essències
socialistes. Serem nosaltres, els qui ens mantinguem fidels al PSC, els qui no
representarem el socialisme, catalanista que varen impulsar els nostres
fundadors. Segur que els hem mal interpretat i mal seguit, i els hi correspon a
ells, dir quin és l’autèntic, el genuí socialisme. Ens il·luminaran de com cal
comportar-se i ser modèl.lics. I si mantenen l’escó i busquen renovar-lo , sota
qualsevol altre paraigües, no és per afany personal sinó per servir a la
societat. Catalunya els necessita, i ells estan disposats al sacrifici per
acontentar aquesta crida al servei. L’escó és sagrat, i qui el té no el pot
deixar. I menys perquè el pugui ocupar un candidat o candidata del PSC, que ha
errat en el camí de la veritat. Hem entès el missatge, i segur que tot Catalunya,
també.