Monday, November 17, 2014
NETEJAR EL PAISATGE - art. Setmanari El Berguedà
NETEJAR EL PAISATGE
El Berguedà té en el paisatge el seu principal
atractiu, i en el turisme, la principal font de riquesa i ocupació, és lògic
dedicar-hi la major atenció i inversió. Per desgràcia, estem lluny de tenir el
territori endreçat, com per ser exemple de bona imatge, detalls cuidats i
estimació per tot el que pugui ser atractiu al visitant. M’explicaré.
Si un visitant entra en una comarca i comença
a veure colònies industrials deixades de la mà de Déu, la primera impressió no
és la millor per decidir-se a passar-hi una estona, o uns dies. Si va pujant i
troba barraques, a peu de carretera, antigues benzineres mig desmuntades i
abandonades, cartells d’obres vells, contenidors abandonats, ...i volta per la
comarca, i continua trobant baranes espatllades, antics dipòsits rovellats,
casetes d’horts fetes de plàstics, cartrons i llaunes...pensarà que no som prou
sensibles amb la natura i el paisatge. I de tot i molt ,tenim , una mica per
tot arreu.
Aquesta és una crítica a ajuntaments i
particulars, sense excepció, també en el meu cas. Hem d’aconseguir posar-nos
tots d’acord per oferir una imatge diferent, no solament per esdevenir més
atractius pel turisme, sinó per propi interès individual i col·lectiu. Queda
fatal veure la proliferació de bidons de gasoli reconvertits en dipòsits
d’aigua, en multitud d’horts, o jardins. O dipòsits de plàstic blanc per
recollir les aigües pluvials, o una amalgama de fustes, planxes metàl·liques,
plàstics, etc, per conformar una caseta per les eines o per anar-hi a berenar.
També hauríem de pensar quin destí donar a antigues instal·lacions mineres , a
peu de carretera que van caient a trossos, fins que algun dia faran mal a
algú...
Es a dir, ens hauríem de mirar la comarca, amb
ulls de forasters que entren en un territori i es fixen en tots i cadascun dels
seus detalls. Estem tant acostumats a veure tota mena d’andròmines sobre el
terreny que al final ja no les veiem. Més ben dit no ens hi fixem perquè les
considerem normals i adaptades al paisatge des de sempre. Antigues fàbriques
tancades des de fa anys i que alguns brètols han anat destrossant, conformen
alguns trams del paisatge de l’Eix del Llobregat, però el mateix podem dir
d’alguns trams de carreteres transversals, principals o secundàries.
També és habitual veure, d’a prop o de lluny
cases de pagès, desmanegades, amb un mostrari dels vehicles que han tingut en
els darrers trenta anys, al voltant de la casa. Vehicles rovellats,
destrossats... que esperen desaparèixer com per art d’encanteri. I no és
estrany trobar antigues grues desmuntades, blocs de formigó, bidons, etc, etc,
en qualsevol racó del país. Ja no donem importància a uns fets que no haurien
de ser ni habituals ni permesos. De fet, permesos no ho son, però allà hi son i
ningú se n’ocupa. Es cert, també que treure un vehicle abandonat de qualsevol
lloc es pot convertir en un munt de papers i gestions que desanimen a
qualsevol. En puc donar fe per alguns casos que he tingut en els darrers mesos.
Bé. Ja sabem que tot és complicat, però qui no
embruta, no ha de netejar. O en tot cas ha de netejar molt menys, i això és el
que hem de procurar fer tots plegats. Tenim un paisatge esplèndid. Ple de
natura viva, exuberant i variada, i uns pobles interessants i dignes de ser
visitats. Si volem fer-los més atractius, i ens volem convertir en una mena de
jardí de l’àrea metropolitana, potser ens posem a la feina i fem dissabte. En
primer lloc netegem tot el que sigui fàcil de treure, i després intentem
foragitar costums i pràctiques inadequades, relacionades amb el paisatge.
Aconseguirem no embrutar-lo, i de rebot , fer-lo atractiu per nosaltres,
primer, i per tots els que ens venen a visitar, després. Res és fàcil, però
entre tots ho podem fer possible.
# posted by joanroma @ 7:33 AM 
