Wednesday, September 30, 2015
LA FERMESA DE LA CUP- art. Blogesfera
No es podrà negar fermesa i coherència a la gent de la
CUP. Ahir , dimecres, ho varem poder
constatar per partida doble a 8 TV amb l’Anna Gabriel i, a la Sexta amb Antonio Baños.
Similars discursos, similars arguments, similars fonaments per mantenir una
posició que posa potes enlaire moltes de les previsions fetes abans de les
eleccions per part d’Artur Mas, Oriol Junqueras i acompanyants, en general.
Conec bé la trajectòria política de l’Anna Gabriel a l’ajuntament de
Sallent i per tant no estranya la seva posició actual, reflex de la composició
i organització de les candidatures de les CUP, que trasbalsa molts
plantejaments dels partits tradicionals. Ara mateix hi ha una situació realment
complicada a les mines de potassa, com a conseqüència d’una denúncia de la CUP , en la qual el Tribunal
Suprem els hi ha donat la raó en un tema de llicència ambiental, relativa als
runams , de la qual la
Generalitat és la principal responsable. Aquest fet em
recorda un de no massa diferent que afectava la llicència de l’abocador
comarcal d’escombraries al Berguedà. En un i altre cas, la Generalitat va
elaborar un guió a les empreses que contenia un gran nombre d’errors per no dir
de prepotència ,castigada durament pels tribunals.
En fi, tornant al principi, queda clara la importància d’un diputat de més
o de menys. Tenir 62 diputats, en comptes de 63, suposa dependre de tot i per
tot d’un pacte amb algun altre grup parlamentari que permeti la investidura del
President Mas per un nou mandat. Com és habitual en CDC ara busquen culpables,
i aquest matí criticaven les dificultats per poder emetre vot per correu en
algun país, pressuposant que amb aquells vots que se suposava els votarien a
ells, haurien superat el llindar necessari per no dependre d’altres. I el
victimisme obliga a pensar en obscures maniobres del govern central per impedir
aquest vot...bé, res de nou en el panorama habitual. Ningú accepta autèntics
“nyaps” ( chapuzas, en castellà ) a banda i banda del riu Ebre. Aquí se’n fan
tantes com allà, i no per això s’accepten auto inculpacions.
La realitat pura i dura és que el posicionament de la CUP obliga a moure fitxes
diferents de les inicialment previstes. En els propers dies veurem cap on van.
D’entrada s’ha de pensar en el Ple de constitució del nou Parlament, i
l’elecció dels 7 membres de la
Mesa , autèntic govern del Parlament. De la Mesa depèn tota la
organització dels debats, propostes, reglament, ordre del dia...Aquest és el
primer repte dels nous grups parlamentaris : la formació de la Mesa i per això calen
votacions diverses i complexes. Serà interessant veure el resultat final.
A partir d’aquí la CUP
ha anunciat la presentació d’una mena de guió propi, o full de ruta, per
aquesta nova etapa. També serà interessant veure el contingut, i el
posicionament de Junts pel sí, i dels altres grups parlamentaris.
En resum, el Parlament esdevindrà el centre d’atenció de tots els catalans,
i amb ells, la resta de l’Estat, just quan comença la campanya electoral per
les generals de desembre, de la qual dependrà en bona part els futurs moviments
polítics,aquí.
Pel que fa el PSC, ha tingut un resultat raonable, en un moment
especialment difícil de la seva trajectòria vital. Demà, tindrem una
interessant reunió amb el Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez i amb el
Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta. Obrim una nova etapa, i alguns passos
son realment prometedors, com veure Meritxell Batet de candidata en segon lloc
a la circumscripció de Madrid. Un fet mai imaginat ni vist, al costat d’un compromís
de modificació de la
Constitució per adaptar-la als temps actuals i aprofitar-ho
per trobar l’encaix adequat de Catalunya, dintre d’una Espanya federal. Ja en
parlarem en futures ocasions.
INOPORTUNS ...COM SEMPRE - art. Nació Digital Solsona
INOPORTUNS ...COM SEMPRE.
El descrèdit actual
de la Justícia es molt similar a la que pateix la Política, en general, i son
pocs els que creuen en la plena independència del TSJC en la seva decisió d’imputar
el President Mas, la ex vicepresidenta Ortega i la Consellera d’Ensenyament,
Rigau per la consulta del 9 N.
En altres països i
altres latituds no es qüestiona el paper dels Tribunals i totes les seves
actuacions son respectades i assumides com a plenament objectives i ajustades a
dret. Aquí en que es qüestiona gairebé tot, s’han vist massa coincidències,
massa filtracions, massa reunions i declaracions que indicaven informació
privilegiada ,procedent de sumaris molt delicats. No hi ha cap cas obert,
considerat delicat, que no hagi estat objecte de filtracions immediates i fins
i tot transcripcions literals de parts del sumari, amb imatge i veu, incloses.
Que ningú
s’estranyi, doncs, que davant aquesta imputació a 3 membres destacats del
Consell Executiu, no es consideri la intervenció de la mà del PP en la seva
posta en marxa. Fatal per la Justícia, fatal per la confiança dels ciutadans de
Catalunya, Espanya i del món, en general. Es fa difícil pensar en una Justícia
cega i fora de tota pressió i contaminació política.
Estem, doncs, de
nou davant una actuació INOPORTUNA, a destemps i “marca de la casa PP”. Es dur
dir-ho i és dur constatar la immensa manca de “visió d’Estat” en bona part de
les accions i actuacions del govern central. I si això ja no fos inoportú, és
dona la casualitat de fer declarar el President Mas, precisament en la data en
que 75 anys enrere fou afusellat el President Companys. Fatal coincidència,
fatal decisió que indigna encara més a tots els qui voldríem una Justícia
diligent i totalment justa.
Dit això, ahir vaig
poder veure i escoltar diverses declaracions fetes pel President Mas en les
quals assumia la total responsabilitat de la convocatòria del 9 N i el
desplegament de mitjans per dur-la a terme. També demanava que fos ell qui declarés per tot i deixava fora a
qualsevol altre responsable polític o funcionarial. D’acord, és el que ha de
fer el màxim responsable polític en qualsevol institució. Tot el vist i dit
corresponia a setmanes i dies abans de la consulta.
Però, em demano si
calia organitzar directament des de la Generalitat la consulta del 9 N. Ja en
aquell moment sabíem que el PP actuaria contra tota decisió institucional i era
una temeritat emprendre unes accions que no tenien cobertura legal. Perquè no
es va anar per una via fàcil, pràctica i fora de tot problema, com encarregar a
l’ANC portar-la a la pràctica ? Perquè no evitar el risc d’accions davant els
tribunals si existia una via segura i fàcil ?
M’ho he demanat
moltes vegades i en alguna he cregut entreveure l’interés mutu de crear
crispació per enrarir l’ambient i justificar actuacions poc intel·ligents, per
les dues bandes. Ara ho crec, a la vista dels resultats i de situar el
President Mas com una mena de màrtir per la causa, i al govern central com el
justicier que fa pagar les il·legalitats de manera implacable.
La consulta del 9 N
es podia haver fet igual de bé, de la mà de l’ANC i en comptes de posar els
locals electorals habituals, canviar-los per altres de similars. No hi havia
cap problema, ni suposava cap gran enrenou. I tothom podia haver finançat l’ANC
per comprar urnes, paperetes, sobres....i evitar fer-ho amb diner públic. Ara
les acusacions son diverses, i una d’elles és per malversació de cabals públics
per destinar diner públic a unes despeses considerades il·legals...En fi, a
vegades ja no sé si estem davant una immensa improvisació, acompanyada de poca
prudència, i molta empenta per topar amb problemes que es podien haver evitat.
Sigui com sigui, tenim un altre greu conflicte que torna a complicar l’escena
política i l’inici d’una nova etapa institucional. El moment ja era prou
enrevessat com per afegir-hi un altre motiu de confrontació. Al final, hem de
concloure que son INOPORTUNS, COM
SEMPRE.
Tuesday, September 29, 2015
ATENCIÓ - INICI D'OBRES - DILLUNS DIA 5 D'OCTUBRE - BORREDÀ
ATENCIÓ - DILLUNS
DIA 5 D’OCTUBRE – COMENCEN LES OBRES.
Preguem fer
atenció a tot un seguit d’informacions i recomanacions per evitar el màxim
possible de problemes a l’hora de circular pel poble. Aquí exposem les més
rellevants.
1.- En tot el nucli urbà la velocitat màxima és de 20 quilòmetres/hora. El
vianant té prioritat en tot lloc i moment, i així està senyalitzat a les
entrades del poble.
2.- L’entrada principal pel carrer Manresa quedarà tallada des del dia 5
d’octubre fins finalitzar les obres. L’entrada serà per la carretera de Sant
Jaume. Un cartell indicarà aquest canvi.
3.- L’entrada pels veïns del primer tram del carrer Manresa, carrer de La Creu i clients de la casa de
Turisme rural del Querol Vell, podran fer servir el camí de la Serradora i aparcar
davant del Cementiri. Un cartell indicarà aquest canvi.
4.- La parada de bus serà a l’entrada del poble, just davant les barreres
de tancament del carrer Manresa, per obres. El bus anirà a girar a l’entrada de
la Crtra , de
St. Jaume per estar encarat cap a Berga.
5.- Els veïns del carrer Manresa i Carrer Queralt afectats per les obres
han de deixar els vehicles a l’aparcament municipal, mentrestant durin les
obres. No podran entrar ni sortir dels garatges durant les obres.
6.- Queda prohibit l’estacionament de vehicles en tot el tram del Camí de la Roca , del carrer Barcelona,
carrer Manresa, i cruïlles del carrer Sant Marc i Camí de la Coma , per evitar colls
d’ampolla que compliquin la circulació en doble direcció.
7.- El carrer Manresa i carrer de Berga passaran a ser de doble direcció
mentrestant durin les obres per facilitar l’entrada i sortida de vehicles de
repartiment o els que tinguin el garatge en aquests trams.
8.- Preguem restringir al màxim l’ús dels vehicles dintre del nucli urbà
mentrestant durin les obres per així facilitar el trànsit d’aquells que ho
necessiten.
9.- Es posaran senyals de trànsit provisionals i es taparan aquells que son
vigents en l’actualitat.
El dilluns dia 5 d’octubre iniciem unes obres importants i necessàries per
renovar serveis i millorar carrers. Esperem tothom col·labori i faciliti el bon
desenvolupament dels canvis exposats. Gràcies per endavant per la vostra
comprensió.
L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill
MIRANT ENRERE
MIRANT ENRERE.
Tot sovint va bé
mirar enrere, i veure d’on venim per saber cap on ens interessa anar. En un
moment en que tot torna estar potes enlaire, i el famós full de ruta torna a
convertir-se en paper mullat, hem de recordar els esdeveniments viscuts en els
darrers 5 anys per exigir la no repetició de situacions com les patides per
tots els catalans.
Portem 5 anys
d’inexistència d’un govern pròpiament dit. Cap país pot aguantar el que hem
aguantat els catalans. I convé refrescar la memòria perquè la tenim molt curta,
molt reduïda als esdeveniments dels darrers mesos o setmanes. D’aquí també se’n
desprenen resultats electorals que podien haver estat encara més contundents,
en contra d’una llista tant esperpèntica com la de Junts pel sí.
Recordem que 5 anys
enrere Artur Mas governava i aprovava pressupostos i lleis, en pacte amb el PP
d’Alícia Sánchez Camacho. Tenia 62 diputats i va creure arribada l’hora de fer
un pols al Govern central, exigint un pacte fiscal que s’acostés al concert del
País Basc. Per sortir agreujat d’una reunió amb el president del Govern
central, res millor que preparar una reunió amb tota mena d’escenografia
teatral, i sortir-ne amb cara d’indignat i esparracant papers i relacions. Li
havien dit que les darreres enquestes li pronosticaven un esplèndid resultat si
dissolia el Parlament i en feia unes de noves.
Dit i fet. Els
grans estudiosos i assessors, li donaven prop de 70 diputats, com per tenir les
mans lliures per fer el que volgués en els propers 4 anys. Ai las, però, es
varen equivocar i el poble català, tant savi ell, va veure l’apuntador darrere
les cortines del teatre i li va espatllar la jugada, amb 12 diputats menys. De
62 diputats es va quedar en 50. Però, aquest resultat li va fer veure la “llum
de la independència” i s’hi va llençar com un lleó. Va renegar dels anteriors
acords amb el PP i es va abraçar en cos i ànima a ERC. I d’aquí cap a la
recerca de la “llibertat”.
Però els seus
estudiosos i assessors preparaven degudament els ànims del poble català amb
multitud d’esdeveniments que entretinguessin la ciutadania i la portessin cap
el paradís somiat. Per això calia la participació entusiasta, servil i submisa
dels mitjans de comunicació públics, i de tants privats com fos possible, ni
que fos comprant la seva participació amb generoses subvencions públiques. I al
costat de tot aquest desplegament mediàtic, res millor que tenir altres
entitats de la societat civil que cada dos o tres mesos organitzessin mobilitzacions,
actes, xerrades, plantacions d’estelades...per tenir entretinguts al personal.
I abans de les
noves eleccions convenia fer un gran espectacle. Un gran esdeveniment semblant
a uns Jocs Olímpics en petit, que despertés el somni dels catalans i els portés
cap a la victòria definitiva. El gran esdeveniment es va trobar: la gran
celebració de la derrota de 1714 com a símbol per convertir la derrota en
victòria el 2015, 300 anys després. La crisi no havia de ser obstacle per
malbaratar milions d’euros en recordar aquella efemèride, i si calia modificar
la gènesis, el desenvolupament, la realitat real, cap problema. Sempre hi ha
historiadors o pseudo historiadors que es poden inventar el passat, o
modificar-lo al seu gust.
I bé, degudament
preparada l’escenografia i escalfats els ànims a nivell intern, amb la gran
ajuda externa de la xul.leria del govern central, tot estava disposat per
dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. Això sí, abans, exigint la
creació d’un artefacte original, mai vist ni mai imaginat , sota el nom de
JUNTS PEL SÍ. El candida a president i actual president aniria amagat de número
4 per evitar els focus i despertar la curiositat del poble català per analitzar
els 5 anys d’inexistència de govern, i evitar parlar dels nombrosos casos de
corrupció. En aquest paper ERC era indispensable per tapar forats. Només calia
fer crides al patriotisme i a les ànsies de llibertat per garantir una
amplíssima majoria absoluta.
Però, el poble
català ha tornat a caure en l’error i no ha premiat tanta feina i estratègia.
De 71 diputats que tenien , els en ha retallat 9 i els ha deixat en 62. I en
canvi n’ha donat 10 a les CUP que no volen ni sentir parlar d’investir Artur
Mas com a president. Heus aquí on hem arribat després de 5 anys de fer de tot
menys governar. Estupefactes veuen com la feina feta, no té premi, i els pot
costar més disgustos dels que imaginaven. Ara toca veure què fer, i res indica
que sigui fàcil trobar-hi solució. I d’aquí quatre dies tenim les generals en
les quals la patacada de CDC i ERC pot ser encara més contundent. Va bé mirar
enrere i comprovar com d’intel·ligent és un poble. I persones com Miquel Iceta
son fonamentals per trencar i demostrar enganys. Instal·lem-nos a les butaques
i mirem com continua la funció. Tenim al davant un dels moments més
apassionants de la nostra història.
UN RAONABLE RESULTAT-art. Blogesfera
UN RAONABLE RESULTAT, EN UN MOMENT DELICAT.
Eleccions realment
complicades les del diumenge passat, pel PSC. El resultat ha estat millor de
l’anunciat i hem salvat els mobles en un moment molt delicat, a nivell intern i
extern. La gran participació ha concedit pràcticament el mateix nombre de vots
que en les de 2012. Una molt petita diferència de 2.000 vots les separa, i ens
posa un terra de 522.000 vots, i el manteniment del tercer lloc en el
Parlament, en nombre de vots i d’escons.
No era gens fàcil
afrontar la campanya front d’una coalició que tenia grans mitjans econòmics,
tècnics i humans, a més de disposar de tots els mitjans de comunicació públics,
clarament al seu servei, i de bona part dels privats. Una lluita desigual que
s’ha pogut resoldre raonablement bé gràcies a la magnífica feina del candidat
Miquel Iceta, i per un bon desplegament de recursos, per part de l’equip de
campanya. Res a veure amb els grans mitjans d’altres partits, però s’han
aprofitat molt bé.
El resultat és
raonable, en un moment tant delicat com el que vivim. I hem de recordar d’on
veníem. En el 2012 varem aconseguir 524.000 vots i 20 diputats, però d’immediat
varen començar problemes i conflictes interns que varen comportar una crisi
permanent en el grup parlamentari català, i sortides de to, en el partit per
part d’ex dirigents amb notable influència en els mitjans de comunicació. Dos
anys de constants conflictes, qüestionaments, sortides de militants i
simpatitzants a títol individual o col·lectiu, donaven una imatge de
descomposició que era degudament amplificada pels mitjans de comunicació
públics i privats, al servei de CiU i ERC.
D’aquí els anuncis
de mort prematura, descomposició i desaparició del PSC. Molts ja cantaven les
absoltes, quan el partit va reaccionar i recuperar els ànims, de la mà del
lideratge de Miquel Iceta, i de la recomposició de la direcció del partit, i
del grup parlamentari català. En poc temps s’ha pogut recuperar part de la
força perduda si bé estem encara necessitats de reforçar posicions i curar
ferides. El procés de fugida de militants ha estat dur, molt dur, sobretot pel
que ha tingut de constatació d’haver fet confiança a persones que no la
mereixien en absolut. Havíem confiat alts càrrecs institucionals i de partit, a
personatges que només buscaven notorietat, protagonisme i bons sous. Això fa
molt de mal, especialment quan molts d’ells havien defensat posicions totalment
contràries a les que ara estan proclamant en tota mena de mitjans de
comunicació. Ja no és cinisme, és plena deshonestedat , falta d’ètica i
estètica, i un afany de protagonisme desaforat, capaç de fer-los anar cap ERC,
CDC, o qualsevol altre paraigües que els aculli i els hi doni algun càrrec o els
porti de tertulians a sou.
Curar ferides i
passar el mal tràngol ens ha costat i varem començar a remuntar el vol en les
passades municipals, en les quals varem quedar segons, en vots, a nivell de
Catalunya, i ara, ens ha permès mantenir els 522.000 vots de les autonòmiques i
encarar la nova contesa electoral en millors condicions. Ben aviat tindrem les
generals, i en aquestes podrem rematar la feina iniciada amb una millor
disponibilitat i majors expectatives. Tots sabem el que ens hi juguem a nivell
estatal i català. Des d’ara, ja podem començar a preparar el dispositiu
electoral per rematar la feina iniciada. Anem en la bona direcció. Si algú ho
dubtava, la realitat ens ho ha recordat.
CONTINUA L'EMBOLIC - art. Nació Digital Solsona
CONTINUA L’EMBOLIC. RES S’HA RESOLT.
Després de tant
esperar i confiar en uns resultats “contundents”, la realitat ha imposat un
panorama molt poc aclaridor, i obre les portes a una inestabilitat més gran de
la que teníem fins ara. En contraposició a les grandiloqüents proclamacions
dels caps de llista de Junts pel sí, s’ha de recordar que CDC tenia 50 diputats
i ERC 21, de manera que entre tots dos sumaven 71 escons, i ara, ajuntats i
“reforçats” per independents de gran renom, s’han quedat amb només 62. N’han
perdut 9 pel camí. Lluny de la majoria absoluta de 68 diputats, i plenament en
mans del que acordin i decideixin els 10 diputats de la CUP. Un resultat
realment complicat.
I és que la CUP té
una ideologia i unes propostes molt clares i contundents, situades en la
radicalitat i la lluita anticapitalista, a les antípodes del que representa ERC
i ja no diguem de CDC. Poden conjuntar-se aquest dos blocs ? Per una o dues
votacions en concret sí, però no per governar plegats. I quan dic plegats, no
em refereixo a conformar un Consell Executiu de la Generalitat, cosa
inimaginable, sinó per acordar un programa de govern pels propers 15 o 20
mesos, temps marcat per esdevenir independents.
Per tant, les
eleccions d’ahir no han desencallat el panorama català. Han servit, això sí,
per tenir un millor coneixement de la realitat del país i haver donat veu als
ciutadans per veure a qui fan confiança en un moment tant complex com l’actual.
Però com sempre, la realitat és tossuda i més plural del que molts imaginaven.
Han deixat un Parlament molt difícil de governar i un procés amb més incerteses
que mai.
Ara toca constituir
el nou Parlament i veure quins acords i pactes es fan per conformar la Mesa del
Parlament. Pels qui no coneixen el funcionament de la Cambra Catalana, han de
saber que la Mesa és l’autèntic govern del Parlament. Una Mesa que decideix el
calendari de sessions, les prioritats , els acords i propostes de funcionament,
així com l’ordre del dia de cada Ple. En resum, de la Mesa depèn moltes de les
importants decisions que caldrà prendre en els propers mesos, i res indica que
la seva composició hagi de ser un reflex exacte dels resultats electorals
d’ahir. Una cosa és que la CUP pacti
algun tema puntual amb Junts pel sí, i una altra que els hi doni la presidència
del Parlament o la majoria en la composició de les Comissions parlamentàries. I
també s’ha de veure com interactuen la resta de partits entre ells.
En resum, la
complexitat és la norma, en els resultats d’ahir, i obre un gran nombre
d’incerteses de cara el futur immediat. D’entrada , una de les pitjors és la
inestabilitat. Artur Mas buscava i demanava una majoria absoluta d’escons (
també de vots) però com a mínim volia disposar de 68 diputats per poder actuar
amb llibertat, en el Parlament i en el Govern de la Generalitat. Això ha saltat
pels aires, i avui té menys suport parlamentaria del que tenia fins ahir. Per
tant, fatal. I volia una majoria de vots independentistes per demostrar al món
que al seu darrere hi tenia una majoria social. Tampoc, ho ha aconseguit.
Tenir només 62
diputats, el posa lligat de peus i mans a la CUP. I la distància ideològica
entre ells és immensa, impossible d’encaixar, i molt difícil de gestionar. La
inestabilitat immediata serà la norma habitual fins el punt en que es
comprovarà la impossibilitat de tirar endavant sinó es canvia de rumb. Canvi
que tampoc és factible amb uns aliats com els que té que l’obligaran a complir
amb les promeses fetes.
No tardarem gaire a
veure’ns ficats en un carreró sense sortida, que només unes noves eleccions
podran resoldre. O que de les eleccions generals en surti un nou govern central
presidit pel socialista Pedro Sánchez que proposi la modificació de la
Constitució i un nou encaix de Catalunya en el marc d’una Espanya federal. Son
molts els votants de Junts pel sí que li han donat el vot, pensant més en
reforçar el seu paper negociador amb un govern central diferent que no pas
creguts en una independència. Ben aviat veurem els primers moviments en un o
altre sentit. Moment apassionant de la nostra història, sense cap mena de
dubte.
Sunday, September 27, 2015
ACTUAR EN ORIGEN- art. Regió 7
ACTUAR EN ORIGEN .
Es evident que per
frenar l’allau d’immigració, s’ha d’actuar en origen. En primer lloc
participant en els fòrums mundials per evitar guerres inexplicables, amb
resultats dramàtics a nivell intern i extern. I en segon lloc, fomentant
l’economia en països destrossats o mal governats que podrien ser competitius si
els hi donem un cop de mà.
En el primer cas
només els estats poden implicar-se , al costat de les grans potències, per
evitar entrar en territoris que no coneixen ni tenen clar què hi volen fer.
L’ànim depredador d’algunes guerres modernes ha comportat uns resultats inimaginables
en un primer moment. Actuacions venudes sota subterfugis de millorar les
condicions dels ciutadans, han esdevingut carnisseries humanes, immenses i
sense aturador possible. D’aquí l’èxode de milions de persones a la recerca de
la supervivència. Es parla de seixanta milions de desplaçats per conflictes
regionals. Ja ni tant sols en diem guerres.
En quan als
desplaçaments per fam, son tant o més intensos. I la majoria tindrien solució
amb una decidida actuació en origen. Aquí tant els estats, com altres ens o
entitats de més baix nivell poden fer una feina increïblement positiva. Molts ajuntaments catalans estan agrupats en
el Fons Català de Cooperació, una eina molt útil per tirar endavant projectes
arreu del món. Però , amb igual eficàcia ho podem veure en multitud d’ONG’s que
han assumit l’ajuda en una regió determinada, de qualsevol indret i s’hi han
agermanat per aconseguir portar serveis assistencials, econòmics o tècnics per
emprendre una altra vida.
Conec un bon nombre
de projectes en països tant llunyans com Senegal, Nicaragua, Índia o Tanzània
per parlar dels que millor conec. En tots ells els resultats son enormement
positius i demostren com una bona ajuda d’aquí, lligada estretament a la gent
d’allà, permeten resoldre carències històriques en matèria de subministrament
d’aigua, introducció de nous cultius, inici d’una emprenedoria d’intercanvi
dels nous productes, millora sanitària de les persones, però també del bestiar,
formació elemental pels nens i nenes, etc, etc.
Una autèntica
revolució pacífica en llocs llunyans que ja no tindran com única via de
supervivència la immigració a cegues cap a països desconeguts, sinó una vida
activa i profitosa a casa seva.
I la crisi d’aquí,
ha retallat brutalment les ajudes permanents. La majoria de govern han tancat
l’aixeta de la cooperació amb els països més necessitats i es corre el perill
de perdre bona part dels beneficis obtinguts i tornar vint o trenta anys
enrere. Seria fatal, però està a punt de succeir. Son moltes les ONG’s amb l’aigua al coll que no saben com sobreviure enmig de tantes
retallades. Pertoca ser conscients de la importància de mantenir els ajuts,
malgrat la crisi, i continuar l’ajuda com a via per resoldre els problemes
d’allà, per molt lluny que sigui , aquest allà.
Ara estem colpejats
per les imatges dels refugiats sirians, o dels països propers. La societat ha
tornat a demostrar el grau de solidaritat permanent que existeix en cadascun
dels cors. Ara toca resoldre aquesta urgència que és autèntica emergència, però
s’ha de continuar pensant i sobretot ajudant a múltiples països que necessiten
un cop de mà per iniciar una nova vida. Sovint, amb petits imports, es pot
aconseguir un immens resultat. Aquesta és la millor via per canviar les
desigualtats en el món. Estem en la part privilegiada, malgrat els múltiples
problemes que patim, però res comparable amb els que tenen en aquells
territoris més llunyans.
Thursday, September 24, 2015
AFERRATS A ESPANYA.
AFERRATS A
ESPANYA.
Increïble l’estratègia d’Oriol Junqueras en el debat amb el Ministre
Margallo, d’ahir, dimecres. El to predicador d’Oriol Junqueras adquireix la
monotonia de citar la llista dels reis Gots que ens havien fet aprendre a
l’escola. Prepara els arguments, segons ell, contundents a favor de la
independència i els recita com si recités un catecisme. I ja està, queda tant
ample.
Francament si el millor argument per evitar la sortida de la UE és que tots els catalans
mantinguin la nacionalitat espanyola, què estem fent en aquesta campanya i en
aquesta tessitura ????
I és que el diàleg de sords fa mesos, per no dir anys que està estès en el
país. Cada contrincant exposa els seus arguments, no escolta els dels altres, i
es manté ferm, contra tota mena d’adversitats amb el que considera sagrat.
Quina enveja amb el procés d’Escòcia, en el qual hi havia un llibre blanc, molt
ben elaborat, i molt objectiu sobre els pros i contres de la secessió. Aquí,
ens hem de refiar d’uns suposats experts, totalment addictes a la independència
que volen fer creure que res de negatiu pot passar, en cas d’un trencament amb
Espanya.
Que es parla de pensions, doncs, cap problema. Cada contribuent ha pagat, i
per tant el qui ha cobrat, li correspon retornar els diners en forma de pensió,
encara que les relacions entre els dos territoris s’hagin trencat. Les
obligacions es mantenen vigents. Aquests experts no han tingut mai cap
experiència de divorci. Un divorci pot ser per mutu acord, i el resultat és
ràpid i positiu per les dues parts. Però un divorci sense acord, es converteix
en una carrera d’obstacles sense regles. Ni es respecten les visites als fills,
ni es passen les pensions alimentàries, ni es paguen les despeses comunes, ni
es fa front a les hipoteques....fins que un jutge resolt, cosa que pot passar
al cap de 3, 4 , 5 anys. Mentrestant tot està potes enlaire.
Aquí no. Aquí molts aposten per un trencament. Si pot ser el més aviat
possible i sense cap mena d’acord, pacte ni concessió. Adéu – siau i barca
nova. Molt bé. No cal pensar en cap conseqüència negativa. I no valen les raons
cerebrals, es parla amb el cor, o més ben dit, amb el fetge. Estem emprenyats i
quan s’està emprenyat no es reflexiona ni es vol arribar a pactes sensats,
freds, equilibrats. Les raons no compten.
I tant val per les pensions, que algú pagarà. Sinó és Espanya, ja es
pagaran amb crèdits. I si no arriben crèdits perquè estem fora de la UE , és igual, ja ens en
sortirem. I si quedem fora de la UE ,
ja ens demanaran entrar perquè som tant rellevants que veuran que no poden
viure sense nosaltres. I si el Barça no pot jugar a la lliga espanyola, és
igual, ja li demanaran de jugar a la francesa. I si s’han de posar fronteres,
ja les posarem, per treure-les al cap de pocs mesos....No busquem lògica en els
raonaments perquè no n’hi ha. Estem en una baixada, sense frens, i sense ganes
de reflexionar ni pensar. Ja pensarem l’endemà de les eleccions.
Amb tot, del que ningú parla és què passarà l’endemà de les eleccions amb
tot el procés que ha de portar a constituir el nou Parlament, elegir mesa,
crear comissions...elegir nou President, constituir un nou Govern i prendre les
primeres decisions importants. Ja no sobre el procés sinó sobre la vida
quotidiana. Com es pot fer tot això, amb el poti –poti de grups parlamentaris,
tant oposats , uns als altres. El no, és relativament fàcil de gestionar, però
el sí, obre una complexitat sideral. A cada decisió controvertida o dubtosa, li
seguirà una impugnació, recurs o suspensió per part del Tribunal Constitucional.
A cada ordre del Govern, li seguirà una anul·lació provinent del Govern
Central, d’obligat compliment per tots els funcionaris catalans ( municipals,
autonòmics, o centrals).
Francament en el debat d’ahir poques coses es varen aclarir, però el que va
mostrar és un Oriol Junqueras levitant sobre els problemes i qüestions
essencials, deixant pel futur la resolució dels problemes. I el més sorprenent,
aferrat a la nacionalitat espanyola, com a via per resoldre l’encaix de
Catalunya en la UE
i en el món mundial. Increïble ¡
RIERA DE MERLÈS- BALANÇ ESTIU 2015 - BORREDÀ
RIERA DE MERLÉS – BALANÇ ESTIU 2015 – QUEDA
MOLT PER FER.
El dissabte passat,
dia 19 de setembre,vaig fer la darrera inspecció de l’estat de la Riera de
Merlès, en un moment que podem donar per tancada la temporada d’estiu i per
tant, de bany en aquest indret.
El balanç és
complex , amb aspectes molt positius i d’altres, a debatre i resoldre, de cara
a propers anys. Molt resumit podríem dir que s’ha fet molt però QUEDA ENCARA
MOLT PER FER.
Hem aconseguit
sensibilitzar la gent del territori sobre la importància i el valor natural de
la riera de Merlès, en tot el seu tram. No solament en el que forma part del
PEIN sinó en tot el seu recorregut.
Molts berguedans i fins i tot molts ciutadans dels municipis per on
transcorre la riera no en sabien gaire sobre la seva existència i
problemàtica. El resultat és la conformitat
general de tirar endavant un Pla Especial que reguli tota la riera des del
naixement fins el seu final. Aquest és
un tema de cabdal importància.
Un segon tema
essencial ha estat la senyalització vertical i horitzontal, feta amb grans
mitjans i gran desplegament. Ja no hi ha cap dubte sobre la protecció , els
usos i les normes de conducta en tot el territori fluvial.
Un tercer tema ha
estat la informació donada sobre el terreny i
pels mitjans de comunicació de les normes de circulació i estacionament.
S’ha frenat la circulació a grans velocitats, i s’ha aconseguit millorar
l’estacionament de manera molt significativa.
Un quart tema ha
estat la disminució substancial de deixalles en qualsevol lloc. Queda molt per
fer, però s’ha notat l’existència dels contenidors, i la auto recollida de
deixalles per part de molts dels usuaris.
Un cinquè tema fa
referència a l’augment de la vigilància per part de patrulles de Mossos
d’Esquadra, ben coordinats i documentats, procedents tant del Berguedà com del
Ripollès, o Osona. El mateix podem dir de patrulles d’agents rurals.
Un sisè tema
important ha estat recollir les deixalles en els gorgs i zones d’aparcament
cada setmana, per evitar acumulacions i l’efecte imitador per altres
persones. Aquest fet ha motivat que el
cúmul de deixalles fos menor que altres anys.
Un setè tema
positiu ha estat l’anunci d’incrementar la vigilància i les sancions en els
propers anys. Els usuaris habituals en prenen nota de cara l’any vinent i el
boca – orella funcionarà com per reduir el nombre d’usuaris i modificar els
seus comportaments.
Pel que fa aspectes a millorar que
entren dintre del QUEDA MOLT PER FER, hi figura la necessitat de reduir la
massificació en alguns punts concrets de la Riera. No pot ser que en
determinats gorgs s’hi puguin acumular 200 o més persones. S’ha de poder
esponjar la presència , i reduir –ne el nombre d’usuaris.
Alguns grups
d’usuaris venen acompanyats de gossos que volten i campen per qualsevol lloc,
embrutant i molestant no solament a d’altres usuaris sinó també al bestiar que
pastura per aquells indrets.
Venen grups amb
ànims d’OCUPAR el territori, i fer-se’n amos i senyors, plantant cara a
propietaris o vigilants creient-se amb el dret de fer servir la riera com si
fos casa seva.
Falta una
vigilància permanent que recorri de dalt a baix la riera, durant tots els dissabtes
i diumenges de l’estiu. Entenem que no poden ser els Mossos d’Esquadra ni
Guardes Rurals, però sí algun cos de voluntaris o personal contractat pels
ajuntaments, amb ajuda de Diputació o Generalitat.
Falta detallar i
regular algunes zones d’aparcament, per evitar l’ocupació d’espais poc
adequats. Aquí tenim la contradicció entre reduir la presència i facilitar
l’aparcament. A més zones d’aparcament , més visitants, i és el contrari del
que volem. Cal trobar el degut equilibri.
S’ha de tenir més
en compte el tram més al sud de la riera, dintre dels termes municipals de
Puig-reig i Gaià. Aquest tram ha estat poc atès en anys anteriors, i ara cal
prestar-li una major atenció.
En resum, s’ha
avançat pel bon camí en un bon nombre d’aspectes però QUEDA ENCARA MOLT PER
FER. Es del tot indispensable mantenir i fins i tot impulsar noves actuacions
per garantir que els passos donats no quedin en va, i puguem imprimir un nou
ritme en els anys propers. Necessitem entre tres i quatre anys per arribar als
objectius plantejats.
Dit això, la feina
feta ha estat en la bona direcció i ha obtingut uns resultats impensables dos o
tres anys enrere. La valorem molt positivament, i felicitem a l’Agència de
Desenvolupament del Berguedà que ha passat al davant. I amb ella tots els ens,
organismes, cossos i agents que hi ha intervingut.
Borredà, 23 de
setembre de 2015.
L’Alcalde –
president, Joan Roma i Cunill
ELS INDECISOS INCLINARAN LA BALANÇA.
ELS INDECISOS
INCLINARAN LA BALANÇA.
Queda clar que les
posicions son inamovibles per part dels votants fidels de cada partit. No hi ha
acostament ni modificació de posició, malgrat tot el que s’hagi pogut dir per
una banda i l’altra, i les recents declaracions sobre les repercussions
negatives, en cas d’independència, només serveixen per alimentar els debats,
però no per decantar el vot.
Es més, crec que
les posicions s’han radicalitzat, precisament per tot el que hem vist i
escoltat aquests dies, i es pensa més amb el cor que no pas amb el cervell, de
manera que és inútil pretendre modificar el vot decidit.
En canvi, des de
l’inici existeix un considerable percentatge de votants, en altres conteses
electorals que ara no se sap ben bé què faran. Aquí és on rau l’interrogant
respecte els resultats finals. A les autonòmiques la participació és molt
baixa, i els càlculs d’Artur Mas i la seva colla és evitar una excessiva
mobilització del vot, sobretot de l’àrea metropolitana. No en va s’han convocat
el 27 S amb un llarg pont , confiant en que la gent marxi de casa i no tingui
pressa per tornar. Els més mobilitzats segur que voten, però no els més
tranquils i allunyats del procés.
Es lògic, doncs,
que el PSC concentri els seus esforços en tot l’àrea metropolitana com ja va
fer en les municipals. Fer pujar dos, tres o més punts el percentatge de
participació pot suposar capgirar les enquestes actuals. De fet, els experts
auguren que superar el 70 % de participació representaria un contundent revés
electoral pels partidaris de la independència, Toca, doncs, explicar a la gent
la importància del seu vot.
Les enquestes tenen
unes enormes dificultats per encertar els resultats, degut a múltiples factors
que no existeixen en altres conteses electorals. Ara i aquí, la incertesa és
absoluta perquè mai dos partits com CDC i ERC havien anat junts, de la mà
d’altres independents, i mai se sap si sumen o resten. Tampoc mai havíem tingut un pack de partits,
dintre de Catalunya sí que es pot, que complica valorar la seva incidència
electoral. I és evident que el vot ocult afecta tant al PP com al PSC, i trenca
els pronòstics habituals.
Per tot l’exposa’t
es fa difícil pronosticar el resultat final, oimés quan res indica quin grau de
participació hi haurà. Ens trobem a la recta final de campanya i s’ha debatut
molt, s’han repetit moltes promeses i s’ha intentat fer por, al mateix temps
que s’han rebut advertiments de camins equivocats. Qui reaccionarà ? El
diumenge al vespre ho sabrem quan tinguem el percentatge de participació. De
moment no sembla que el vot per correu sigui més potent que en altres conteses
electorals, i la mobilització de l’àrea metropolitana està per veure. Aquest és
el gran interrogant.
El PSC ha fet els
deures, i el candidat Miquel Iceta s’ha deixat la pell en tots els debats i
entrevistes que li han fet. Em consta perquè molta gent m’ho ha dit que la seva
imatge ha calat a fons i ha modificat substancialment els pronòstics inicials.
Queda per veure els resultats, però la constant presència de Pedro Sánchez,
juntament amb Felipe González , Susana Díaz, i altres dirigents del PSOE ,segur
aconseguiran remoure consciències i fer anar a votar a molta gent que s’hauria
quedat a casa. Els indecisos tenen la paraula i poden modificar la previsió de
resultats fets fins ara. El diumenge ho veurem.
Wednesday, September 23, 2015
UN SÒLID CANDIDAT- art. Nació Digital Solsona
UN SÒLID CANDIDAT.
Si algú tenia algun
dubte sobre la vàlua de Miquel Iceta , segur que se li ha esvaït al veure’l en
tota mena d’actes , debats, conferències, mítings...fins el punt de que molts
patim per la seva salut i equilibri. Francament un ritme infernal com el que
porta no està a l’abast de gaires persones, i queden encara uns dies per poder
rematar la feina.
Alguns diran que no
sóc objectiu, i segur que la pertinença al PSC em fa ser esbiaixat en la
valoració de candidats, però en els debats no hi ha hagut color respecte qui
era el més preparat, el més sincer o el més sòlid en els seus arguments. No és
fàcil lidiar debats entre 7 candidats, i s’ha d’esperar massa per escoltar
intervencions serioses i ben fonamentades. He de dir que m’ha decebut
enormement Raül Romeva. Francament m’havia fet una composició del seu perfil
molt diferent i l’he trobat superficial, fora de lloc i molt pobre d’arguments
i objectius. Realment donava la sensació d’estar en una altra batalla.
En canvi, Ramon
Espadaler fa una bona campanya, dirigida a la seva gent i no em sembla gens
lògics els resultats que se li pressuposen. M’imagino que un gran nombre
d’antics votants de CiU no s’atreveixen a dir el que votaran però li dono un
bon resultat. Estic convençut que tindrà grup parlamentari propi amb més de
mitja dotzena de diputats.
També m’ha decebut
enormement Lluís Rabell, de Catalunya sí que es pot, perquè trenca la imatge
que ens hem fet de Podemos. No el veig
en aquest lloc i va d’un cantó a l’altre sense una posició concreta i ferma.
Una mena de poti – poti de formules per sortir del pas que no entusiasmen ningú.
No veig que pugui fer un resultat com li donaven al principi de campanya i és
una de les grans decepcions del panorama electoral.
No ho fa malament
Inés Arrimadas, de Ciutadans, la qual dona la sensació d’haver passat per un
curs accelerat d’oratòria per sortir a la palestra i causar bona impressió. I
la dona, si bé és fàcil criticar a tothom quan no s’ha tingut cap
responsabilitat de govern. Aquest és un partit que dona lliçons de tot a tothom
i pot tenir un bon resultat de persones que els hi pot semblar la gran novetat.
Pel que fa Antoni
Baños de la CUP és coherent amb els principis d’aquestes candidatures. Res de
nou a l’horitzó en el sentit que no enganyen ningú i no deixa de ser una
novetat aquesta situació. Disposats a sortir de la UE , de euro, i de tota mena
d’organismes internacionals, veurem què fan l’endemà de les eleccions segons
quin sigui el resultat. Tenen un electoral fidel i molt mobilitzat.
En quan a Garcia
Albiol, fa el que pot, i el simple fet d’haver substituït l’anterior candidata,
ja el fa millor però no entusiasme ningú. Té una molt mala peça al teler davant
la intransigència i estupidesa dels dirigents del PP.
I no és estrany que
els debats se’ns facin llargs i aspres quan escoltem arguments que no tenen cap
fonament. Els brindis constants al sol
per part de Junts pel Sí, respecte les bondats d’una independència que saben no
arribarà mai, serveixen per animar els seguidors però poca cosa més. D’aquí la
importància de tenir Miquel Iceta en tots aquests fòrums. Es la veu del seny, o
millor encara, de la normalitat. De la realitat pura i dura. Estic convençut
d’un gran nombre de votants que finalment es decantaran pel PSC a la recerca de
la seguretat en el futur. Queda poc ja per comprovar-ho. De tots nosaltres
depèn un resultat clar a favor del pacte i obrir una nova etapa , sense marxar
d’enlloc.
BORREDÀ APROVA CONGELAR IMPOSTOS I TAXES:
BORREDÀ APROVA CONGELACIÓ D’IMPOSTOS I TAXES ,
S’ADHEREIX A L’AMI I A LA XARXA DE MUNICIPIS ACOLLIDORS, I TANCA L’EXERCICI
2014 AMB UN SUPERÀVIT RÈCORD.
Ahir, dilluns dia
21 de setembre es va celebrar Ple Ordinari a l’ajuntament de Borredà. Els
principals punts tractats i aprovats varen ser.
1.- Aprovació de
les dues festes locals per l’any que ve. Seran el dilluns dia 22 i el dimarts
dia 23 d’agost. Dilluns i dimarts de Festa Major.
2.- Congelació de
tots els impostos i taxes de cara l’any 2016. L’alcalde va exposar que
mitjançant un acord entre PSC i CiU en el passat mandat, es va acordar que
mentrestant duri la greu crisi actual, l’ajuntament farà un esforç de contenció
de despesa en tots els àmbits no essencials. Considera que la continuïtat de la
crisi obliga a estendre aquest acord al present mandat, per la qual cosa va
proposar la congelació d’impostos i taxes. Així es va acordar.
3.- Adhesió a
l’AMI. En un anterior ple extraordinari demanat per la CUP, es va produir un
resultat d’acord per majoria simple ( hi varen votar a favor els 3 regidors de
la CUP) i es varen abstenir els 4 regidors de l’equip de govern. L’acord per majoria simple no permetia l’adhesió
que precisa la majoria absoluta. Posteriorment al ple es varen donar tot un
seguit d’interpretacions sobre incompliments d’acords, en els quals no havia
participat cap membre de l’equip de govern. Aquest fet, juntament amb una nova
petició de tractar el tema , per part de membres de l’ANC del poble, afegida a
la decisió d’una regidora de l’equip de govern d’acceptar modificar el seu vot,
per fer possible l’adhesió, varen motivar la inclusió d’aquest punt en l’ordre
del dia. Ahir el resultat fou de 4 vots
a favor ( 3 de la CUP, i 1 de la Regidora Anna Maria Cunill) i 3 abstencions,
de la resta de l’equip de govern. Es va delegar com a representant de
l’ajuntament al regidor de la CUP, Jordi Codina.
4.- El grup
municipal de la CUP va defensar la Moció per adherir-se a la Xarxa de Municipis
Acollidors, a la vista de la situació creada per l’èxode de centenars de milers
de persones que fugen de la guerra de Síria, i d’altres conflictes armats en
països propers. L’alcalde va manifestar el ple acord amb la Moció i va recordar
que Borredà és soci del Fons Català de Cooperació des de fa 20 anys, i també
forma part de la FMC, en la qual hi ha un grup , ocupat en tasques de
solidaritat. Va afegir igualment l’acord amb el Consell Comarcal del Berguedà
de formar part de la Comissió creada per tractar aquest tema en concret, i
havia posat a disposició del CC , els mitjans que té al seu abast. La Moció de
la CUP es va aprovar per unanimitat i l’ajuntament s’afegirà a la Xarxa de
Municipis Acollidors, confiant en que tots els ens i organismes creats es
coordinin entre ells per evitar disfuncions negatives.
5.- Finalment
l’alcalde, Joan Roma, va donar compte del tancament de l’exercici pressupostari
2014 amb un superàvit rècord de 188.000 euros. Aquesta és la xifra més
important de tot el període democràtic municipal, iniciat l’any 1979. Aquest
resultat suposa un romanent de tresoreria positiva de 349.000 euros. Bona part
d’aquest resultat prové de la renúncia feta a una subvenció del PUOSC que ha
aportat 195.000 euros a les arques municipals, com a compensació de la
Generalitat. Amb tot va remarcar tensions en la tresoreria municipal degut a
l’impagament de 250.000 euros per part de la Generalitat. Això motiva la
contractació d’una pòlissa de crèdit amb Banc Sabadell per un import de 150.000
euros. La intenció de l’ajuntament és liquidar aquesta pòlissa tant bon punt
arribin els diners de la Generalitat.
En els darrers
punts de l’ordre del dia, l’alcalde va informar del molt proper inici d’obres
de l’entrada del poble i primer tram del carrer Manresa i les mesures que
s’estan prenent per afectar el mínim el trànsit de persones i vehicles.
I per acabar es
varen dur a terme l’apartat de preguntes del grup municipal de la CUP a
l’alcalde. Unes 25 preguntes que afectaven tota mena de temes municipals i que
foren respostes per l’alcalde. Aquest ha estat un dels plens més llargs de
l’etapa democràtica amb una durada de prop de 3 hores.
Borredà, 22 de
setembre de 2015.
Sunday, September 20, 2015
ENCARA ÉS POSSIBLE- art. Regió 7
ENCARA ÉS POSSIBLE.
Molts pretenen fer
veure que ja no hi ha marxa enrere i que la única via possible és la
independència. Els socialistes no estem d’acord amb aquesta teoria i considerem
factible tenir com a nous interlocutors partits disposats a emprendre una via
que fins ara ha estat impossible. La de la reforma constitucional , amb un
contingut substancialment diferent al del 78, i en el qual es blindi la
llengua, cultura i ensenyament , i s’estableixin les bases d’un nou sistema de
finançament que garanteixi la ordinalitat per a Catalunya. Es a dir, si som els
tercers en aportar, siguem els tercers a
rebre.
Hem d’acceptar que
els governs Aznar i Rajoy han fet molt de mal a les relacions entre Catalunya i
Espanya , i han provocat la forta reacció actual, en la que milers i milers de
persones han emprès una via , impensable anys enrere, només per demostrar la
seva indignació. Es consideren maltractats , insultats i menyspreats. D’aquí a
decidir marxar, hi ha un pas, si algú els hi promet que és viable.
El problema és que
ningú més que ells veuen aquesta viabilitat, i la constatació de la seva
impossibilitat comportarà una frustració col·lectiva de dimensions i resultats
imprevisibles. En pocs dies sortirem de dubtes.
Davant aquest
panorama ,el PSC, en sintonia amb el PSOE, proposa una altra via possible. Més
ben dit, molt previsible si tot segueix el curs de les coses actuals i a les
generals s’hi arriba amb Pedro Sánchez com a cap de llista de la candidatura
més votada o amb més facilitats per formar govern amb alguna altra de les
forces parlamentàries afines.
El compromís del
PSOE és modificar la Constitució i encaixar-hi les aspiracions de major
autogovern per Catalunya , preservant els trets diferencials que tenim com a
nació. Molts diuen que arribem tard, altres que no som creïbles, però el cert
és que és la única via factible per resoldre el conflicte actual.
També surten veus
que pronostiquen represàlies cas de guanyar el no, i francament els darrers
anys han comportat canvis substancials en les actuacions dels partits com per
no cometre un error tant immens com seria aquest. Al contrari, si els partits
que defensen la continuïtat dintre d’Espanya obtenen una majoria, estaran en
condicions per negociar amb Madrid un tracte ben diferent del que té Catalunya,
a dia d’avui.
Les mobilitzacions
han tingut la seva utilitat, sense cap mena de dubte, com també les reaccions
que han provocat perquè tenim el problema català sobre la taula i tothom és
conscient que cal resoldre’l. I no per la via de marxar que només els seus
promotors veuen viable, sinó per la via d’aconseguir un nou encaix, i obrir una
nova etapa.
Encara és possible
aquesta solució, i tot dependrà dels resultats del dia 27 i dels lideratg4es
que en surtin. Es fa molt difícil imaginar la continuïtat d’Artur Mas, sigui
quin sigui el resultat, i les generals poden obrir un marc totalment nou com
per modificar les previsions dels que volen marxar.
Estem davant la
paradoxa d’unes eleccions catalanes, en les quals intervenen amb més intensitat
que mai, els dirigents estatals. I és que aquestes eleccions van estretament
lligades a les generals del desembre. Es digui o no, tothom esperarà a veure
aquests resultats per prendre un camí o un altre, per molt que es digui que son
independents, unes de les altres. Mai havien estat tant interdependents. Temps
al temps.
Friday, September 18, 2015
BORREDÀ - EDICTE SOBRE TINENÇA RESPONSABLE DE GATS.
E D I C T E M U N I C I P A L
En Joan Roma i Cunill, Alcalde – president de
l’ajuntament de Borredà
FA CONSTAR
Que la propietat d’un
animal domèstic obliga a la seva protecció, manteniment i degut control com per
no perjudicar a cap veí del poble. Aquesta obligatorietat està establerta en la
Llei de Protecció dels animals, pel que fa gossos i gats, i ha de ser
degudament acomplerta en tots els seus termes.
En diferents
ocasions hem publicat avisos i ordres , relacionades amb la tinença de gossos,
per exigir que vagin lligats i amb morrió cas de que siguin de races
potencialment perilloses. Avui, però aquest Edicte té relació amb la tinença de
GATS.
Darrerament hem
observat una considerable proliferació de la població de GATS, molts dels quals
no tenen propietari conegut ni van identificats amb xip, ni han estat
esterilitzats, per evitar la proliferació.
Recordem les
obligacions de tots els propietaris en el sentit de que la tinença de GATS va
estretament lligada a la seva protecció i manteniment, però també al seu
CONTROL. No poden anar lliurement per qualsevol indret, ni entrar en propietats
alienes, ni facilitar la seva reproducció sense control, sinó volem tenir
problemes de massificació com s’està produint en determinats indrets del poble.
Fem una crida a la
conscienciació i a l’actuació immediata en aquest tema per evitar problemes
posteriors que afectaran als propietaris que no hagin observat aquestes
obligacions.
I perquè consti
signa el present document a Borredà el dia 16 de setembre de 2015.
L’Alcalde –
President
Joan Roma i Cunill
AVALL QUE FA BAIXADA - art. blog.
AVALL QUE FA
BAIXADA.
O , amb els ulls
tancats i orelles sordes.
En el moment que estem ja tant li fa els informes, declaracions,
compareixences, estudis, dictàmens d’experts propis o externs...sobre la
impossibilitat d’obtenir la independència. Es igual, millor tancar els ulls i
fer orelles sordes i avall que fa baixada. Quan arribem a baix ja veurem on hem
arribat.
Aquest és el moment actual del procés i res aturarà la determinació de
conduir el poble català cap a terres ignotes. De fet, ja fa molt de temps que
estem creuant terres o oceans ignots, com perquè ara ens replantegem res del
previst. Millor dit, res del que hem dit.
Avui es fa públic el llarg i detallat informe de la Fundación Alternativas ,
en el qual queda clar que la independència de Catalunya, la deixaria fora no
solament de la UE ,
sinó de tots i cadascun dels organismes de rellevància mundial ( FMI, BCE,
OTAN...) . No cal esperar a veure què diran els sobiranistes per garantir una
resposta del tipus “ i què?” o “no passa res”, o “ja rectificaran” o més
contundent encara, “no es poden permetre deixar perdre un país com el nostre
fora de tots aquests àmbits”...
Bé, doncs, no cal perdre més de temps a demanar una rectificació que no
arribarà o simplement escoltar l’acceptació de la més crua realitat. Quan un
vehicle roda sense frens i en plena baixada no es pot aturar. Ha d’arribar a
baix de tot per donar-se compte del lloc on es troba. La única via per retornar
a la realitat son els resultats electorals del 27 S.
De totes maneres resulta desconcertant veure el gran nombre de persones
implicades en una operació com aquesta. No em refereixo a milers de persones de
bona fe que estan clarament emprenyades amb el tracte rebut per part del govern
central, sinó amb persones que tenen un raonable coneixement de les relacions
internacionals i que han de saber que és impensable, per impossible, aconseguir
la independència per la via “de facto”. Cap país situat en el món occidental
pot constituir-se en estat sense complir amb els requisits democràtics. Requisits
que obliguen a ser exquisidament respectuosos amb la legalitat vigent de
l’estat al qual pertanyen.
M’he preguntat mil vegades el perquè del silenci d’historiadors,
empresaris, intel·lectuals, ...sobre un procés com el que s’està duent a
Catalunya, i em surt una barreja de respostes que van des de la por a entrar en
confrontació amb el poder establert, fins a la covardia, passant per les ganes
de caure bé, o d’obtenir prebendes mentrestant duri el procés...de tot una
mica, però cap de valenta ni congruent ni coherent amb el que hauria de ser la
honestedat personal i professional.
Queden pocs dies per topar amb la crua realitat. La nit del 27 S serà
apassionant perquè la teoria es farà realitat i s’hauran de fer propostes
realistes fora dels somnis venuts. Cada vegada estic més convençut d’una
majoria silenciosa que no diu res, però va rebent els informes, noticies i
posicionaments amb maduresa i fermesa. Aquests seran els que decidiran els
resultats del 27 S. Gent que es va quedar a casa en la majoria d’eleccions
autonòmiques i que veuen aquestes, com clarament diferents, i en les que s’hi
juguen molt més que un nou govern. Totes les enquestes indiquen que superar el
70% de participació suposa un resultat contundent a favor d’altres tesis,
diferents a les independentistes. Aquest és el gran repte del 27 S.
L'ARMA MÉS POTENT- art. blogesfera.
L’ARMA MÉS POTENT.
A diferència del
que creu molta gent, no és pas l’exèrcit l’arma més potent que té un estat
democràtic per defensar-se d’accions contràries a la legalitat. En absolut. L’arma
més potent és el BOE ( el Butlletí Oficial de l’Estat). Tot el que apareix en
els seus fulls és d’obligat compliment, puix que reprodueix les decisions
preses pel govern, avalades per les lleis vigents. D’aquí que el que no surt
publicat no té efectes legals, i el que hi surt, les té de forma immediata i
contundent.
Em sorprèn
enormement la lleugeresa amb la que es parla d’independència per decisió
unilateral, o de prendre mesures contràries a les lleis vigents, o de
trencament de la legalitat, etc, etc. Algú s’ha preguntat, qui obeirà decisions
com aquestes ???? Sembla com si una administració funcionés com una
màquina a la qual se li ha posat un
programa informàtic, se li ha donat unes ordres, i aquestes es posen en marxar
sense cap altra problema ¡¡¡¡¡
Em faig creus dels
arguments que circulen per les xarxes, d’articles en diaris i revistes, de
tertúlies en els mitjans de comunicació....i no veure reflectida la impossible
posta en marxa de mesures il.legals, sense la participació dels més rellevants en
la qüestió: ELS FUNCIONARIS. El personal que ha d’executar-les i posar-les a la
pràctica.
Mireu a Catalunya
hi ha 306.000 empleats públics, els quals uns 200.000 son funcionaris que han
jurat complir i fer complir els preceptes legals de la Constitució espanyola.
Si voleu també de l’Estatut de Catalunya que encaixa perfectament en tots els
preceptes de la Carta Magna. Doncs , bé, imaginar que un funcionari obeirà i
durà a terme accions contràries al seu jurament és viure fora de la realitat
d’aquest món. I quan parlo de funcionaris parlo tant dels de l’administració
local, com de la Generalitat o de l’Estat. Tots ells estan sotmesos al mateix
règim disciplinari.
Trencar la
legalitat , per tots ells significa situar-se fora del sistema democràtic i per
tant cometre un dels més greus delictes que pot dur a terme un funcionari
públic. No en va comporta penes penals, consistents en inhabilitació pel càrrec
que ostenta ( vol dir perdre la feina) i pena de presó , si l’incompliment té
la gravetat oportuna.
Ningú en parla,
però sota aquest principi d’obediència a les lleis hi ha des de mestres i
professors, a metges, secretaris, administratius....i també policies locals, i
els mateixos Mossos d’Esquadra. Es fàcil donar una ordre, però algú l’ha de
complir i em consta que els sindicats de funcionaris de la Generalitat han fet
arribar al més alt nivell que no emprendran una ruta cap a “terres ignotes”, en
cas que es produeixi la decisió de trencar la realitat vigent. I no és que
tingui connexió amb els més alts nivells de l’administració. Aquesta informació
em va arribar ahir de la mà d’un dels confidencials més fiables del país. De
moment no ha donat peu a grans titulars de la premsa nacional o estatal, però
segur que qui n’havia de prendre nota, ho ha fet.
Es a dir, el
conjunt del funcionariat a Catalunya, està sotmès als mateixos principis de
compliment de la legalitat que qualsevol altre d’Andalusia, Galícia o País
Basc. Si l’administració en la qual exerceix les funcions actua en contra
d’aquesta legalitat, no solament està autoritzat a no complir les ordres, sinó
a incomplir-les de manera obligada i contundent. Que ningú s’equivoqui, podria
ser que uns centenars , estiguessin disposats a immolar-se per la causa, però
d’aquí a pensar que la immensa majoria ho farien, hi ha un abisme. En resum,
tot és més complex, tot és més complicat del que alguns volen fer veure. I ja
sé que en uns moments com els que vivim, la majoria de raons ja no s’escolten.
Pels més convençuts, pels més indignats, pels més radicals, se’ls en fot sortir
de la UE, del euro, de l’OTAN i del sumsun corda. Han decidit marxar i les
conseqüències son el de menys. Es en aquest marc en el que ha de prevaler el
seny i la reflexió. Estem indignats, tots, però els socialistes volem
canalitzar aquesta indignació cap a la modificació de la Constitució espanyola
per evitar repeticions de maltractaments que hem rebut. Aquesta és la millor
via per no descarrilar. Pensem-hi.
Thursday, September 17, 2015
XIFRES MERIDIANAMENT INFLADES- art. Nació Digital Solsona
XIFRES MERIDIANAMENT INFLADES.
No entenc la
persistència en voler donar xifres exageradament inflades de la participació en
qualsevol esdeveniment. Es un engany que
no porta enlloc i dona una molt mala
imatge dels organitzadors, siguin clubs, associacions, ajuntaments, partits, o
entitats, en general. La veritat i la
transparència son les millors eines per demostrar serietat i fiabilitat.
Faig aquesta
entrada a raó de les xifres de participació en la darrera Diada, que van de les
550.000 de la Delegació del Govern , a 1.400.000 de la Guàrdia Urbana de
Barcelona o als 2 milions de la ANC, segons el seu president. Un any més tornem
estar davant un ball de xifres molt poc seriós en un país que diu vol esdevenir
nou estat ( segons alguns dels seus dirigents). En cap de les xifres donades s’hi
acompanya una mínima explicació, informació o documentació de qui ha fet el
càlcul i amb quin instruments. Estem, doncs, davant unes xifres donades a cop
d’ull. Una vegada més s’actua sota criteris totalment partidistes.
Fa unes setmanes,
en aquestes mateixes pàgines, vaig informar de l’existència de l’entitat
CONTRASTANT, que es va crear per donar xifres exactes de participació en
qualsevol esdeveniment, utilitzant els instruments més elementals. I segons aquesta entitat, independent de
qualsevol administració i partit, mai a Catalunya s’ha superat el milió de
persones en una manifestació. Cap govern, cap partit, cap plataforma ha
aconseguit ajuntar un milió de persones per protestar, recolzar o impulsar un
objectiu determinat.
I és que les xifres
son tossudes i ho he dit mantes vegades que tota manifestació que superi els
cent mil participants , suposa un èxit immens. Però aquí, com que ens inventem
les xifres amb una alegria desbordant, si un any n’hi posem mig milió, l’any
següent l’hem d’incrementar en un quaranta o cinquanta per cent, i el següent
n’hi posem el doble...fins arribar a xifres impensables, per impossibles, com
la del milió i mig o dos milions.
Mireu, agafant les
xifres de la pròpia organització: ANC, o la dels principals partits. Segons
ells la Meridiana té 5,3 quilòmetres, que son 5.300 m. Si cada carril de la
Meridiana té 3 metres d’amplada, i n’hi ha 5 per banda, tindrem un total de 30
metres d’amplada ( sumats els dos sentits de la marxa), i si posem 10 metres
més de voreres laterals, arribarem a la conclusió de que el promig d’amplada de
la Meridiana és de 40 metres. Doncs, bé, multiplicant els 5.300 metres de
llargada X 40 d’amplada ens dona un total de 212.000 m2 de superficie ocupada.
Està establert, comprovada i mundialment acceptat de que en un m2 no hi podem
posar més de 4 persones, de manera que si multipliquem 212.000 m2 X 4 = 848.000
persones.
Ni les 550.000 de
la Delegació de Govern ni les 1.400.000 de la Guàrdia Urbana i impossible , els
2 milions de l’ANC. Aquesta és la
participació màxima possible, a la vista de les imatges i de les informacions
donades pels organitzadors. Aquí hi podríem restar temes com els espais que
ocupen el mobiliari urba, alguns jardins, faroles, etc... però , pel cas , és
igual. La xifra final queda per sota del milió de persones.
Dit això, ha estat
una gran manifestació ? Doncs, sí. Immensa, ben preparada i ben organitzada,
demostració del desig i voluntat de molta gent d’anar contra determinades
conductes i propostes, o per recolzar alternatives que no estan sobre la taula.
De totes maneres, sempre és bo saber qui i quants estan darrere un determinat
moviment. I d’aquí la importància d’exigir la veritat i descobrir les mentides.
En el nostre país s’han creat massa mentides per tapar les veritats, i ara és
el moment de posar-les sobre la taula, i obligar a retre comptes. La primera de
les grans mesures a prendre l’endemà de les eleccions serà desmuntar tot
l’entramat de la CCMA, per poder disposar d’una televisió i ràdio públiques que
siguin objectives i al servei del poble. No una eina de propaganda partidista i
sectària com és i ha estat en bona part de la seva existència.
Sunday, September 13, 2015
EL SENDERISME AL BERGUEDÀ - art. Setmanari Berguedà Regió 7
EL SENDERISME AL BERGUEDÀ.
Com alcalde d’una de les principals
destinacions turístiques de la comarca, tenia un especial interès en veure
l’estudi i conclusions del Senderisme al Berguedà, elaborat per la Universitat
Pompeu Fabra, BCN és molt més, Tecno Campus Mataró – Maresme, Diputació de
Barcelona i la Agència de Desenvolupament del Berguedà.
El recomano a tots els empresaris, monitors,
guies, ajuntaments, i públic en general, interessat en el medi natural i en
potenciar la seva riquesa com a base per la creació de llocs de treball arreu
del territori. Son cent pàgines plenes de dades i evolucions d’aquest fenomen ,
en la bona direcció.
Ens ha costat als berguedans creure’ns les
potencialitats en el món del turisme, i molt especialment en el de tipus
familiar i esportiu. Queda encara molt per fer, però quan mirem enrere i veiem
el camí recorregut , podem estar-ne legítimament orgullosos. Però dic que queda
molt per fer, perquè no hem aconseguit una unificació de criteris, rutes,
equipaments, serveis...lligats al turisme rural, i específicament al
senderisme. Massa sovint trobem canvis de colors, de senyalització,
d’indicadors i informadors , en un mateix territori, i això despista al usuari.
I res millor que oferir totes les facilitats als visitants per aconseguir el
seu retorn.
Somio l’èxit aconseguit en països de llarga
tradició senderista com Suïssa, Austria, Alemanya , França. En el primer cas,
el de Suïssa, tenen tot el país senyalitzat, amb un mateix model, distribuint
els camins en “wanderweg”( per caminades), i els “bergweg” ( per muntanya). Amb
xapes metàl·liques homologades cada pocs metres de manera que és impossible
desviar-se de la ruta elegida.
Ja
arribarem algun dia a un objectiu semblant. Mentrestant donem passos en
diverses direccions, com la d’oferir caminades per tot arreu i de diferents
graus de dificultat. Les noves tecnologies han ajudat a oferir codis QR on s’hi
poden trobar dotzenes de propostes , en qualsevol lloc i per qualsevol de les
dificultats buscades. Tenim una comarca amb una molt àmplia oferta de cases
rurals, des de les quals es pot anar als indrets elegits, i tornar en una
sortida d’un sol dia o a pernoctar en albergs o altres cases, si així es
desitja.
En resum, de la mà de la Diputació de Barcelona i de
l’Agència de Desenvolupament del Berguedà estem adaptant el territori per
oferir-lo a la gent pròpia i a tots aquells milers de visitants que busquen ,
en el jardí ( pati de darrera) o zona forestal de Barcelona, el que no tenen a
casa seva. Estem a una hora de l’àrea metropolitana, i qualsevol família d’allà
pot decidir en pocs minuts un destí, per anar a passejar, caminar o pujar
muntanyes, a casa nostra. Aquesta rapidesa i proximitat l’hem d’aprofitar per
atreure visitants, allargar les seves estades aquí, i aconseguir crear
ocupació.
Ja tenim nombrosos exemples d’aquesta
realitat, i l’estudi esmentat, demostra la riquesa creada , però sobretot les
potencialitats que tenim al davant. Queden per desenvolupar nombrosos recursos,
i aquesta ha de ser la feina dels propers anys de l’Agència, en connivència amb
ajuntaments, empresaris i impulsors de noves activitats lligades al senderisme.
D’aquí en depèn la creació de molts llocs de treball i esdevenir líder a nivell
comarcal.
Saturday, September 12, 2015
RECUPERAR LA SENYERA - art. Regió 7
RECUPERAR LA
SENYERA.
Les joves
generacions no han viscut ni es poden imaginar la prohibició de la bandera de
Catalunya durant quaranta anys, i les sancions, càstigs i penes que podia
comportar la seva exhibició i presència, durant la llarga nit del franquisme,
en qualsevol lloc públic o privat.
Lògica aquesta desconeixença pels més joves, però no pels qui ja tenen
una certa edat, i van ser-ne víctimes.
Dic això, per
informar d’un acord insòlit , però molt oportú , pres per l’executiva del PSC a
les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Moianès, fa ben pocs dies. En
aquestes eleccions al Parlament de Catalunya el principal material de campanya
serà : LA SENYERA. Sense cap mena d’anagrama, lletra ni símbol afegit.
Simplement la bandera oficial de la nació catalana.
En aquestes
comarques, volem recuperar la senyera com a símbol de tots els catalans i
catalanes, i l’escamparem per pobles i ciutats, en llocs ben visibles , a
semblança de com ho havíem fet molts anys enrere, d’amagat.
Cada poble té uns
símbols que li son propis i que el fan pertànyer a una única comunitat. La
bandera és un d’ells, l’himne és un altre, la llengua, la cultura, ...Pels qui
en formem part, un tros de roba es converteix en la representació de tot un
país, de la seva ànima, de la seva història passada, i de la que vindrà.
Es per aquest
motiu que volem recordar i recuperar el símbol oficial, amagat, maltractat i
prohibit durant molts anys del segle passat, o en èpoques anteriors. Una
bandera que des de fa uns anys torna a ser relegada a un segon pla, per no dir
un tercer, i s’ha tret del lloc que li correspon en multitud de pobles i
ciutats. Una bandera que ens agermana a
tots els catalans i que ha estat motiu d’orgull la seva recuperació i
presència, després d’anys de lluita i violència.
Els socialistes,
en general, sempre hem respectat i impulsat la presència dels símbols oficials
en el lloc d’honor que els pertoca. Ara ens sentim motivats per recuperar els
nostres senyals d’identitat i fer-ne ostentació arreu del país. Aquesta és una
iniciativa de la federació XI del PSC però que segur tindrà imitadors en molts
altres indrets, i fins i tot serà promoguda per altres partits o persones a
títol individual o col.lectiu.
Qui perd els
orígens, perd l’identitat, i la senyera forma part indestriable de la nostra
història. No podem canviar-la, ni substituir-la per cap altra sota criteris de
provisionalitat, oportunitat o afany partidista. La senyera és el símbol de
tots els catalans i catalanes i així volem que continuï en el present i futur.
Em va semblar,
doncs, una excel·lent idea la de començar la campanya posant senyeres, a ponts,
baranes, arbres, edificis, etc. No s’estranyi ningú de veure companys i
companyes socialistes voltant pel territori col·locant senyeres sense cap altre
distintiu. No fa falta, és la nostra bandera, la de tots, i tothom s’hi
reconeix.
He de reconèixer
que mai, mai hauria imaginat tornar a posar senyeres en llocs habituals en els
anys de prohibició com a mostra de reivindicació i recuperació del nostre símbol
nacional oficial. Animo a imitar aquesta acció a tothom qui la consideri
oportuna i necessària. Omplim de senyeres el país per demostrar que aquest és
el símbol que a tots ens agermana. Sempre hem sabut superar les dificultats,
també ara serem capaços de fer-ho.
Thursday, September 10, 2015
DEBATS AMB RETARD.
DEBATS AMB RETARD.
Estem massa acostumats a les improvisacions
com per planificar , en temps i forma, els debats necessaris per anar a votar
amb més coneixement de causa. Ho dic per tot un seguit d’estudis, informes i
reflexions entorn el cost de la independència. Fins ara teníem la visió d’una
de les parts i ara van apareixent estudis i informes d’altres parts, que
permeten contradir les primeres xifres donades.
El mateix podem dir sobre el posicionament de
múltiples sectors de la societat que ara s’apressen a proclamar el seu acord o
desacord amb l’independentisme. Perquè no ho havien fet abans ? Perquè no
havien promogut més i millors debats en les seves seus ? Bé, millor tard que
mai, però no deixa de ser poc seriós aquesta mandra per debatre quan toca i no
en temps de descompte.
De totes maneres , ni que sigui amb retard, es
van aclarint conceptes i xifres que es donaven per segures. Més ben dit, eren
considerades “inamovibles”. Doncs, bé, hi ha qui les ha mogut i ha mostrat
altres sistemes de càlcul per rebatre els posicionaments inicials. Qui té raó ?
Tampoc aquí ni en això ens posarem d’acord. Cadascú s’arrenglarà amb qui té més
confiança o sintonia. A mi personalment, els arguments i xifres donades per
l’ex Ministre Josep Borrell em mereixen tota la confiança. També he de dir que
no sóc cap expert en números.
En quan al debat sobre la nació catalana, és
interessant llegir l’extensa entrevista feta a l’ex president Felipe González,
en el diari La Vanguardia, en la qual aclareix la interpretació donada a la
seva “carta als catalans” i es posiciona clarament sobre el terme “nació”.
Considera que Catalunya és una nació i com a tal ha de ser integrada en la
reforma constitucional.
Com sempre han sorgit veus contràries dintre i
fora del partit, cosa habitual, però l’autoritat del qui ho proposa és més que
suficient per garantir la seva presa en consideració.
Tots aquests debats hauria estat bo tenir-los
abans. Arriben amb molt de retard i son difícils de ser assimilats i creguts
quan han passat tantes coses. Coses molt negatives pel que fa les actuacions
del govern central, i les dinàmiques de campanya no fan viable els debats
serens, assenyats i constructius.
Toca, doncs, jugar amb les cartes que es tenen
i esperar resultats. A punt de començar la campanya hem de batallar per anar
contra l’abstenció en primer lloc, i cap a moure els votants habituals en
aquestes i altres eleccions. Que ningú es quedi a casa, ha de ser la prioritat,
i en unes eleccions al Parlament sempre ha costat de fer-ho entendre. Potser si
els mitjans de comunicació d’abast estatal prenen partit i es posen a programar
actes, aconseguiran reduir el nombre d’abstencionistes. Resta per veure què
faran.
COMPARTIR ACTE DE CÀRRECS MUNICIPALS AMB MIQUEL ICETA
COMPARTIR ACTE
D’ALCALDES I REGIDORS AMB MIQUEL ICETA.
El dilluns passat
dia 7 al migdia ,uns 150 càrrecs municipals ens varem trobar al Parc de la
Ciutadella , per demostrar que el PSC continua tenint un ànima municipalista i
una presència notable en tot el territori, no en va som el segon partit, a
nivell municipal.
Va obrir els
parlaments el cap de llista de Barcelona, Jaume Collboni, va continuar
l’alcalde de Tarragona, el qual va donar pas a l’alcalde de Lleida i president
del partit i finalment va parlar Silvia Paneque, la cap de llista de Girona, la
qual va fer un esplèndid discurs i un resum del Manifest que tots havíem
aprovat.
Finalment Miquel
Iceta va exposar les principals raons del PSC per ser decisius en aquestes
eleccions del 27 S, fent especial atenció al món municipal. De fet, tenir de
president de la Generalitat a un ex alcalde, com va succeir amb Pasqual
Maragall i José Montilla, garanteix unes polítiques clarament favorables als
ajuntaments. Gràcies a decisions presses en aquells anys, algunes coses es
varen arreglar de forma essencial a nivell de: pla de barris, polítiques
socials, escoles – bressol, beques menjador, ajuts a escoles de música....i el
fons de cooperació que continuem rebent, tot i que amb enormes retards, o els
ajuts a electes municipals per posar només uns pocs exemples.
En aquest marc es
va comprometre a assumir els punts continguts en el Manifest per portar el
federalisme no solament a nivell estatal i nacional, sinó també , municipal. Un
dels principis elementals del federalisme son les polítiques de proximitat,
facilitant que sigui l’administració més propera la que s’ocupi de cada
competència concreta. Es així com funcionen els països més avançats el món ,
tots ells amb un sistema federal, sigui Suïssa, Alemanya, Estats Units,
Austràlia, Canadà, etc, etc.
Es en un acte com
aquest on es visualitza la presència del PSC a tot el país, i on es poden
comprovar les polítiques que presideixen els ajuntaments socialistes, o amb
presència socialista. Ara més que mai toca destinar recursos a les polítiques
socials, d’atenció a les persones, als més desvalguts, però també a polítiques
d’igualtat, mantenint escoles – bressol, o facilitant activitats extra escolars
a tots els alumnes, independentment dels recursos dels seus pares. No pocs
ajuntaments han tingut obertes les escoles tot l’estiu per mantenir els
menjadors oberts i oferir, almenys un àpat complert al dia.
La intervenció de
Miquel Iceta també va refermar la solidesa del candidat en tots els àmbits que
li toca actuar. Còmode entre càrrecs municipals, com ho està en qualsevol altre
àmbit territorial. Ho va dir fent referència a un gran acte a Tarragona amb
persones de la tercera edat, o quan va a actes amb universitaris, treballadors
o joves a l’atur. Els qui el coneixem bé sabem que és un tot terreny i es nota
en el coneixement del país i dels seus problemes.
Aquest factor,
juntament amb el garbuix que es veu en altres candidatures han de fer pensar en
un resultat diferent del que ofereixen determinades enquestes. Ja em perdonareu
però cada vegada sóc més desconfiat respecte enquestes que apareixen tot
sovint, i semblen haver-se fet en tres o quatre dies. Una bona enquesta val
molts diners, i no sembla que alguns mitjans de comunicació els tinguin com per
destinar-los a aquest objectiu. Aleshores cal estar atent al que veiem al carrer
i sobretot al que es parla dintre de les cases. Fa pocs dies vaig posar
l’exemple dels resultats de la consulta en els municipis del Lluçanès, i ningú
preveia el resultat final. De tretze poble, en cinc va guanyar el no, en un
altre va gairebé empatar, i per tant el que semblava bo , i no tenia
inconvenients no va obtenir els resultats esperats. Esperem uns dies i veurem
què diu el poble.
Wednesday, September 09, 2015
TOT A PUNT PER COMENÇAR LES OBRES ENTRADA POBLE
TOT A PUNT PER COMENÇAR LES OBRES DE L’ENTRADA DEL POBLE.
El dimecres passat, dia 2 de setembre, es va signar el
contracte amb l’empresa Salvador Serra , de Porqueres. Aquest contracte inicia
el compte enrere en l’inici de les obres que han de transformar l’entrada del
poble, el primer tram del carrer Manresa i carrer Queralt. Unes obres
importants que afectaran de forma notable la vida del poble durant els propers
6 mesos.
El dia 23 d’aquest mes es farà l’acta de replanteig, i al
cap de pocs dies començaran les obres. Això vol dir que durant uns mesos tot
aquest tram quedarà tancat a l’accés de vehicles, i restringit el pas de
persones.
Demanem a tothom comprensió, paciència i sobretot seguiment
estricte de les mesures de seguretat. Unes mesures de seguretat que aniran
lligades a canvis en la circulació d’alguns carrers del poble per facilitar
l’entrada i sortida de furgonetes i camions de repartiment de queviures o
altres productes. Alguns senyals es taparan i altres seran substituts per uns
de provisionals mentrestant durin les obres.
Els vehicles dels trams afectats s’hauran de portar a
l’aparcament municipal durant el temps que durin les obres, i les activitats
que hi ha en aquests trams s’hauran d’adaptar al ritme de les obres. En tot
moment hi haurà un encarregat d’obra, amb el qual es podrà acordar un
determinat moviment de vehicles o mercaderies, per facilitar la seva entrada o
sortida, però sempre amb caràcter excepcional i puntual.
Amb l’empresa contractada s’ha acordat el manteniment dels
serveis essencials als veïns afectats com son el subministrament d’aigua, o el
desguàs de les aigües brutes cap a la claveguera, mitjançant empalmes
provisionals. Qualsevol incident es podrà posar en coneixement del responsable
de les obres i serà degudament resolt.
Les previsions a dia d’avui, son d’iniciar les obres a
principis d’octubre i poder fer l’asfaltat definitiu a principis del mes de
març, ja amb el bon temps. En cap cas vol dir que els trams afectats estiguin
tancats durant tot aquest temps. Les obres es faran per trams curts, per anar
avançant poc a poc i facilitar els accessos progressivament.
La major o menor rapidesa també dependrà del temps que
tinguem durant les obres, i per tant demanem comprensió i paciència. Aquesta
obra és totalment indispensable i és la primera de moltes altres que seguiran
en els propers anys.
Sabem que hi ha persones que dubten sobre la necessitat o no
de dur-la a terme. L’equip de govern municipal no en té cap dubte i per això va
iniciar els tràmits de redacció del projecte i recerca de subvencions, sis anys
enrere. Dintre de pocs dies, tothom podrà comprovar la necessitat i urgència de
l’obra. Quan s’aixequin els carrers i es comprovi el deteriorament, per
envelliment i ús de la claveguera, xarxa d’aigua i paviment, quedarà clara
l’actuació.
I repetim. Atenció als canvis de circulació que comportarà
l’obra, seguiment total de les mesures de seguretat, paciència i comprensió per
les molèsties que tindrem durant uns mesos, pensant en el resultat que
obtindrem al final.
Borredà, 5 de setembre de 2015.
L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill
Saturday, September 05, 2015
ELS GRANS REFERENTS - art. Regió 7
ELS GRANS REFERENTS
El mal anomenat procés comporta un allau
d’opinions, posicionaments i actuacions molt contradictòries, unes amb les
altres, encaminades a defensar cada objectiu particular. Un objectiu que està
produint el més important conflicte intern en el nostre país, en els darrers
setanta anys. Convé, doncs, estar atent a tots els arguments per poder decidir
en conseqüència.
Fa una setmana de l’extensa carta als catalans
de l’ex president Felipe González. Una carta plena de seny i sensibilitat
envers les posicions més prudents d’una part dels partits catalans. Una carta
que demostra el grau de convicció de que la via empresa pel president Mas no és
la adequada, per quan es converteix en inviable, a nivell intern i extern. Però
sobretot, extern, dit per una persona que s’ha guanyat un enorme prestigi
internacional i coneix com ningú la diplomàcia mundial.
Queda clar, no solament pels arguments que
dona, sinó també pels que hi ha afegit moltes altres personalitats europees que
és impensable una separació unilateral, seguida d’un reconeixement
internacional. Una decisió d’aquesta rellevància quedaria suspesa d’immediat a
nivell intern, i no reconeguda a nivell extern. Es el que se’n diu un carreró
sense sortida.
Dit això, em quedo amb un factor extraordinàriament
positiu, com és el reconeixement de que les coses no poden continuar com estan
ara. Es a dir, les mobilitzacions sí han aconseguit un gran objectiu: posar
sobre la taula, la necessitat de trobar un nou encaix per Catalunya dintre
d’una Espanya diferent, i fer-ho amb el necessari consens a nivell territorial.
I que les coses estan canviant és més que
evident quan les principals forces admeten la necessitat de reformar la
Constitució. També es pot veure amb els canvis de lideratges al País Valencià o
a les Illes, i també a l’Aragó , tots ells favorables a modificar les regles de
joc. S’han d’aprofitar aquests canvis per aconseguir l’objectiu desitjat:
resoldre l’encaix nostres mitjançant el blindatge de la llengua, la cultura,
l’ensenyament i obtenir un nou sistema de finançament més just i equilibrat.
Alguns diuen que s’ha fet tard i estan ja en
una altra batalla, la de la independència, però en política , com en tot,
sempre hi ha un temps de pròrroga, un temps per reflexionar i valorar si es
donen les circumstàncies per poder-ho fer realitat, i no emprendre un rumb cap
a “terres ignotes”.
Per a mi, com per a la majoria de militants
socialistes, tenim Felipe González com un dels grans referents, de manera
similar a com varem tenir Willy Brandt, Salvador Allende o Olof Palme. Es
oportú escoltar les seves reflexions i veure els seus arguments i consells, no
solament pels qui votem socialista, sinó també per tothom en general. El mateix
cal fer en altres casos i altres posicionaments d’altres líders nacionals o
internacionals, com a mesura per contrastar opinions i veure els camins a
seguir.
La unió fa la força, i en uns moments
especialment complicats de la política mundial, convé decidir en funció dels
interessos interns, però tenint molt present la situació externa, i sembla clar
que la via més viable i oportuna és la de tirar endavant una reforma
constitucional que resolgui els actuals conflictes, sense trencaments
traumàtics i inviables. Una via impensable fins ara però que albira una nova etapa
en la qual sí serà possible. En aixó estem els socialistes i confiem en
poder-ho dur a terme l’endemà de les eleccions generals.