Thursday, September 24, 2015
AFERRATS A ESPANYA.
AFERRATS A
ESPANYA.
Increïble l’estratègia d’Oriol Junqueras en el debat amb el Ministre
Margallo, d’ahir, dimecres. El to predicador d’Oriol Junqueras adquireix la
monotonia de citar la llista dels reis Gots que ens havien fet aprendre a
l’escola. Prepara els arguments, segons ell, contundents a favor de la
independència i els recita com si recités un catecisme. I ja està, queda tant
ample.
Francament si el millor argument per evitar la sortida de la UE és que tots els catalans
mantinguin la nacionalitat espanyola, què estem fent en aquesta campanya i en
aquesta tessitura ????
I és que el diàleg de sords fa mesos, per no dir anys que està estès en el
país. Cada contrincant exposa els seus arguments, no escolta els dels altres, i
es manté ferm, contra tota mena d’adversitats amb el que considera sagrat.
Quina enveja amb el procés d’Escòcia, en el qual hi havia un llibre blanc, molt
ben elaborat, i molt objectiu sobre els pros i contres de la secessió. Aquí,
ens hem de refiar d’uns suposats experts, totalment addictes a la independència
que volen fer creure que res de negatiu pot passar, en cas d’un trencament amb
Espanya.
Que es parla de pensions, doncs, cap problema. Cada contribuent ha pagat, i
per tant el qui ha cobrat, li correspon retornar els diners en forma de pensió,
encara que les relacions entre els dos territoris s’hagin trencat. Les
obligacions es mantenen vigents. Aquests experts no han tingut mai cap
experiència de divorci. Un divorci pot ser per mutu acord, i el resultat és
ràpid i positiu per les dues parts. Però un divorci sense acord, es converteix
en una carrera d’obstacles sense regles. Ni es respecten les visites als fills,
ni es passen les pensions alimentàries, ni es paguen les despeses comunes, ni
es fa front a les hipoteques....fins que un jutge resolt, cosa que pot passar
al cap de 3, 4 , 5 anys. Mentrestant tot està potes enlaire.
Aquí no. Aquí molts aposten per un trencament. Si pot ser el més aviat
possible i sense cap mena d’acord, pacte ni concessió. Adéu – siau i barca
nova. Molt bé. No cal pensar en cap conseqüència negativa. I no valen les raons
cerebrals, es parla amb el cor, o més ben dit, amb el fetge. Estem emprenyats i
quan s’està emprenyat no es reflexiona ni es vol arribar a pactes sensats,
freds, equilibrats. Les raons no compten.
I tant val per les pensions, que algú pagarà. Sinó és Espanya, ja es
pagaran amb crèdits. I si no arriben crèdits perquè estem fora de la UE , és igual, ja ens en
sortirem. I si quedem fora de la UE ,
ja ens demanaran entrar perquè som tant rellevants que veuran que no poden
viure sense nosaltres. I si el Barça no pot jugar a la lliga espanyola, és
igual, ja li demanaran de jugar a la francesa. I si s’han de posar fronteres,
ja les posarem, per treure-les al cap de pocs mesos....No busquem lògica en els
raonaments perquè no n’hi ha. Estem en una baixada, sense frens, i sense ganes
de reflexionar ni pensar. Ja pensarem l’endemà de les eleccions.
Amb tot, del que ningú parla és què passarà l’endemà de les eleccions amb
tot el procés que ha de portar a constituir el nou Parlament, elegir mesa,
crear comissions...elegir nou President, constituir un nou Govern i prendre les
primeres decisions importants. Ja no sobre el procés sinó sobre la vida
quotidiana. Com es pot fer tot això, amb el poti –poti de grups parlamentaris,
tant oposats , uns als altres. El no, és relativament fàcil de gestionar, però
el sí, obre una complexitat sideral. A cada decisió controvertida o dubtosa, li
seguirà una impugnació, recurs o suspensió per part del Tribunal Constitucional.
A cada ordre del Govern, li seguirà una anul·lació provinent del Govern
Central, d’obligat compliment per tots els funcionaris catalans ( municipals,
autonòmics, o centrals).
Francament en el debat d’ahir poques coses es varen aclarir, però el que va
mostrar és un Oriol Junqueras levitant sobre els problemes i qüestions
essencials, deixant pel futur la resolució dels problemes. I el més sorprenent,
aferrat a la nacionalitat espanyola, com a via per resoldre l’encaix de
Catalunya en la UE
i en el món mundial. Increïble ¡
# posted by joanroma @ 2:42 AM 
