Sunday, September 20, 2015
ENCARA ÉS POSSIBLE- art. Regió 7
ENCARA ÉS POSSIBLE.
Molts pretenen fer
veure que ja no hi ha marxa enrere i que la única via possible és la
independència. Els socialistes no estem d’acord amb aquesta teoria i considerem
factible tenir com a nous interlocutors partits disposats a emprendre una via
que fins ara ha estat impossible. La de la reforma constitucional , amb un
contingut substancialment diferent al del 78, i en el qual es blindi la
llengua, cultura i ensenyament , i s’estableixin les bases d’un nou sistema de
finançament que garanteixi la ordinalitat per a Catalunya. Es a dir, si som els
tercers en aportar, siguem els tercers a
rebre.
Hem d’acceptar que
els governs Aznar i Rajoy han fet molt de mal a les relacions entre Catalunya i
Espanya , i han provocat la forta reacció actual, en la que milers i milers de
persones han emprès una via , impensable anys enrere, només per demostrar la
seva indignació. Es consideren maltractats , insultats i menyspreats. D’aquí a
decidir marxar, hi ha un pas, si algú els hi promet que és viable.
El problema és que
ningú més que ells veuen aquesta viabilitat, i la constatació de la seva
impossibilitat comportarà una frustració col·lectiva de dimensions i resultats
imprevisibles. En pocs dies sortirem de dubtes.
Davant aquest
panorama ,el PSC, en sintonia amb el PSOE, proposa una altra via possible. Més
ben dit, molt previsible si tot segueix el curs de les coses actuals i a les
generals s’hi arriba amb Pedro Sánchez com a cap de llista de la candidatura
més votada o amb més facilitats per formar govern amb alguna altra de les
forces parlamentàries afines.
El compromís del
PSOE és modificar la Constitució i encaixar-hi les aspiracions de major
autogovern per Catalunya , preservant els trets diferencials que tenim com a
nació. Molts diuen que arribem tard, altres que no som creïbles, però el cert
és que és la única via factible per resoldre el conflicte actual.
També surten veus
que pronostiquen represàlies cas de guanyar el no, i francament els darrers
anys han comportat canvis substancials en les actuacions dels partits com per
no cometre un error tant immens com seria aquest. Al contrari, si els partits
que defensen la continuïtat dintre d’Espanya obtenen una majoria, estaran en
condicions per negociar amb Madrid un tracte ben diferent del que té Catalunya,
a dia d’avui.
Les mobilitzacions
han tingut la seva utilitat, sense cap mena de dubte, com també les reaccions
que han provocat perquè tenim el problema català sobre la taula i tothom és
conscient que cal resoldre’l. I no per la via de marxar que només els seus
promotors veuen viable, sinó per la via d’aconseguir un nou encaix, i obrir una
nova etapa.
Encara és possible
aquesta solució, i tot dependrà dels resultats del dia 27 i dels lideratg4es
que en surtin. Es fa molt difícil imaginar la continuïtat d’Artur Mas, sigui
quin sigui el resultat, i les generals poden obrir un marc totalment nou com
per modificar les previsions dels que volen marxar.
Estem davant la
paradoxa d’unes eleccions catalanes, en les quals intervenen amb més intensitat
que mai, els dirigents estatals. I és que aquestes eleccions van estretament
lligades a les generals del desembre. Es digui o no, tothom esperarà a veure
aquests resultats per prendre un camí o un altre, per molt que es digui que son
independents, unes de les altres. Mai havien estat tant interdependents. Temps
al temps.
# posted by joanroma @ 12:14 AM 
