Sunday, September 27, 2015
ACTUAR EN ORIGEN- art. Regió 7
ACTUAR EN ORIGEN .
Es evident que per
frenar l’allau d’immigració, s’ha d’actuar en origen. En primer lloc
participant en els fòrums mundials per evitar guerres inexplicables, amb
resultats dramàtics a nivell intern i extern. I en segon lloc, fomentant
l’economia en països destrossats o mal governats que podrien ser competitius si
els hi donem un cop de mà.
En el primer cas
només els estats poden implicar-se , al costat de les grans potències, per
evitar entrar en territoris que no coneixen ni tenen clar què hi volen fer.
L’ànim depredador d’algunes guerres modernes ha comportat uns resultats inimaginables
en un primer moment. Actuacions venudes sota subterfugis de millorar les
condicions dels ciutadans, han esdevingut carnisseries humanes, immenses i
sense aturador possible. D’aquí l’èxode de milions de persones a la recerca de
la supervivència. Es parla de seixanta milions de desplaçats per conflictes
regionals. Ja ni tant sols en diem guerres.
En quan als
desplaçaments per fam, son tant o més intensos. I la majoria tindrien solució
amb una decidida actuació en origen. Aquí tant els estats, com altres ens o
entitats de més baix nivell poden fer una feina increïblement positiva. Molts ajuntaments catalans estan agrupats en
el Fons Català de Cooperació, una eina molt útil per tirar endavant projectes
arreu del món. Però , amb igual eficàcia ho podem veure en multitud d’ONG’s que
han assumit l’ajuda en una regió determinada, de qualsevol indret i s’hi han
agermanat per aconseguir portar serveis assistencials, econòmics o tècnics per
emprendre una altra vida.
Conec un bon nombre
de projectes en països tant llunyans com Senegal, Nicaragua, Índia o Tanzània
per parlar dels que millor conec. En tots ells els resultats son enormement
positius i demostren com una bona ajuda d’aquí, lligada estretament a la gent
d’allà, permeten resoldre carències històriques en matèria de subministrament
d’aigua, introducció de nous cultius, inici d’una emprenedoria d’intercanvi
dels nous productes, millora sanitària de les persones, però també del bestiar,
formació elemental pels nens i nenes, etc, etc.
Una autèntica
revolució pacífica en llocs llunyans que ja no tindran com única via de
supervivència la immigració a cegues cap a països desconeguts, sinó una vida
activa i profitosa a casa seva.
I la crisi d’aquí,
ha retallat brutalment les ajudes permanents. La majoria de govern han tancat
l’aixeta de la cooperació amb els països més necessitats i es corre el perill
de perdre bona part dels beneficis obtinguts i tornar vint o trenta anys
enrere. Seria fatal, però està a punt de succeir. Son moltes les ONG’s amb l’aigua al coll que no saben com sobreviure enmig de tantes
retallades. Pertoca ser conscients de la importància de mantenir els ajuts,
malgrat la crisi, i continuar l’ajuda com a via per resoldre els problemes
d’allà, per molt lluny que sigui , aquest allà.
Ara estem colpejats
per les imatges dels refugiats sirians, o dels països propers. La societat ha
tornat a demostrar el grau de solidaritat permanent que existeix en cadascun
dels cors. Ara toca resoldre aquesta urgència que és autèntica emergència, però
s’ha de continuar pensant i sobretot ajudant a múltiples països que necessiten
un cop de mà per iniciar una nova vida. Sovint, amb petits imports, es pot
aconseguir un immens resultat. Aquesta és la millor via per canviar les
desigualtats en el món. Estem en la part privilegiada, malgrat els múltiples
problemes que patim, però res comparable amb els que tenen en aquells
territoris més llunyans.
# posted by joanroma @ 4:02 AM 
