Wednesday, September 23, 2015
UN SÒLID CANDIDAT- art. Nació Digital Solsona
UN SÒLID CANDIDAT.
Si algú tenia algun
dubte sobre la vàlua de Miquel Iceta , segur que se li ha esvaït al veure’l en
tota mena d’actes , debats, conferències, mítings...fins el punt de que molts
patim per la seva salut i equilibri. Francament un ritme infernal com el que
porta no està a l’abast de gaires persones, i queden encara uns dies per poder
rematar la feina.
Alguns diran que no
sóc objectiu, i segur que la pertinença al PSC em fa ser esbiaixat en la
valoració de candidats, però en els debats no hi ha hagut color respecte qui
era el més preparat, el més sincer o el més sòlid en els seus arguments. No és
fàcil lidiar debats entre 7 candidats, i s’ha d’esperar massa per escoltar
intervencions serioses i ben fonamentades. He de dir que m’ha decebut
enormement Raül Romeva. Francament m’havia fet una composició del seu perfil
molt diferent i l’he trobat superficial, fora de lloc i molt pobre d’arguments
i objectius. Realment donava la sensació d’estar en una altra batalla.
En canvi, Ramon
Espadaler fa una bona campanya, dirigida a la seva gent i no em sembla gens
lògics els resultats que se li pressuposen. M’imagino que un gran nombre
d’antics votants de CiU no s’atreveixen a dir el que votaran però li dono un
bon resultat. Estic convençut que tindrà grup parlamentari propi amb més de
mitja dotzena de diputats.
També m’ha decebut
enormement Lluís Rabell, de Catalunya sí que es pot, perquè trenca la imatge
que ens hem fet de Podemos. No el veig
en aquest lloc i va d’un cantó a l’altre sense una posició concreta i ferma.
Una mena de poti – poti de formules per sortir del pas que no entusiasmen ningú.
No veig que pugui fer un resultat com li donaven al principi de campanya i és
una de les grans decepcions del panorama electoral.
No ho fa malament
Inés Arrimadas, de Ciutadans, la qual dona la sensació d’haver passat per un
curs accelerat d’oratòria per sortir a la palestra i causar bona impressió. I
la dona, si bé és fàcil criticar a tothom quan no s’ha tingut cap
responsabilitat de govern. Aquest és un partit que dona lliçons de tot a tothom
i pot tenir un bon resultat de persones que els hi pot semblar la gran novetat.
Pel que fa Antoni
Baños de la CUP és coherent amb els principis d’aquestes candidatures. Res de
nou a l’horitzó en el sentit que no enganyen ningú i no deixa de ser una
novetat aquesta situació. Disposats a sortir de la UE , de euro, i de tota mena
d’organismes internacionals, veurem què fan l’endemà de les eleccions segons
quin sigui el resultat. Tenen un electoral fidel i molt mobilitzat.
En quan a Garcia
Albiol, fa el que pot, i el simple fet d’haver substituït l’anterior candidata,
ja el fa millor però no entusiasme ningú. Té una molt mala peça al teler davant
la intransigència i estupidesa dels dirigents del PP.
I no és estrany que
els debats se’ns facin llargs i aspres quan escoltem arguments que no tenen cap
fonament. Els brindis constants al sol
per part de Junts pel Sí, respecte les bondats d’una independència que saben no
arribarà mai, serveixen per animar els seguidors però poca cosa més. D’aquí la
importància de tenir Miquel Iceta en tots aquests fòrums. Es la veu del seny, o
millor encara, de la normalitat. De la realitat pura i dura. Estic convençut
d’un gran nombre de votants que finalment es decantaran pel PSC a la recerca de
la seguretat en el futur. Queda poc ja per comprovar-ho. De tots nosaltres
depèn un resultat clar a favor del pacte i obrir una nova etapa , sense marxar
d’enlloc.
# posted by joanroma @ 11:45 PM 
