Thursday, September 10, 2015
DEBATS AMB RETARD.
DEBATS AMB RETARD.
Estem massa acostumats a les improvisacions
com per planificar , en temps i forma, els debats necessaris per anar a votar
amb més coneixement de causa. Ho dic per tot un seguit d’estudis, informes i
reflexions entorn el cost de la independència. Fins ara teníem la visió d’una
de les parts i ara van apareixent estudis i informes d’altres parts, que
permeten contradir les primeres xifres donades.
El mateix podem dir sobre el posicionament de
múltiples sectors de la societat que ara s’apressen a proclamar el seu acord o
desacord amb l’independentisme. Perquè no ho havien fet abans ? Perquè no
havien promogut més i millors debats en les seves seus ? Bé, millor tard que
mai, però no deixa de ser poc seriós aquesta mandra per debatre quan toca i no
en temps de descompte.
De totes maneres , ni que sigui amb retard, es
van aclarint conceptes i xifres que es donaven per segures. Més ben dit, eren
considerades “inamovibles”. Doncs, bé, hi ha qui les ha mogut i ha mostrat
altres sistemes de càlcul per rebatre els posicionaments inicials. Qui té raó ?
Tampoc aquí ni en això ens posarem d’acord. Cadascú s’arrenglarà amb qui té més
confiança o sintonia. A mi personalment, els arguments i xifres donades per
l’ex Ministre Josep Borrell em mereixen tota la confiança. També he de dir que
no sóc cap expert en números.
En quan al debat sobre la nació catalana, és
interessant llegir l’extensa entrevista feta a l’ex president Felipe González,
en el diari La Vanguardia, en la qual aclareix la interpretació donada a la
seva “carta als catalans” i es posiciona clarament sobre el terme “nació”.
Considera que Catalunya és una nació i com a tal ha de ser integrada en la
reforma constitucional.
Com sempre han sorgit veus contràries dintre i
fora del partit, cosa habitual, però l’autoritat del qui ho proposa és més que
suficient per garantir la seva presa en consideració.
Tots aquests debats hauria estat bo tenir-los
abans. Arriben amb molt de retard i son difícils de ser assimilats i creguts
quan han passat tantes coses. Coses molt negatives pel que fa les actuacions
del govern central, i les dinàmiques de campanya no fan viable els debats
serens, assenyats i constructius.
Toca, doncs, jugar amb les cartes que es tenen
i esperar resultats. A punt de començar la campanya hem de batallar per anar
contra l’abstenció en primer lloc, i cap a moure els votants habituals en
aquestes i altres eleccions. Que ningú es quedi a casa, ha de ser la prioritat,
i en unes eleccions al Parlament sempre ha costat de fer-ho entendre. Potser si
els mitjans de comunicació d’abast estatal prenen partit i es posen a programar
actes, aconseguiran reduir el nombre d’abstencionistes. Resta per veure què
faran.
# posted by joanroma @ 2:58 AM 
