Tuesday, September 29, 2015
CONTINUA L'EMBOLIC - art. Nació Digital Solsona
CONTINUA L’EMBOLIC. RES S’HA RESOLT.
Després de tant
esperar i confiar en uns resultats “contundents”, la realitat ha imposat un
panorama molt poc aclaridor, i obre les portes a una inestabilitat més gran de
la que teníem fins ara. En contraposició a les grandiloqüents proclamacions
dels caps de llista de Junts pel sí, s’ha de recordar que CDC tenia 50 diputats
i ERC 21, de manera que entre tots dos sumaven 71 escons, i ara, ajuntats i
“reforçats” per independents de gran renom, s’han quedat amb només 62. N’han
perdut 9 pel camí. Lluny de la majoria absoluta de 68 diputats, i plenament en
mans del que acordin i decideixin els 10 diputats de la CUP. Un resultat
realment complicat.
I és que la CUP té
una ideologia i unes propostes molt clares i contundents, situades en la
radicalitat i la lluita anticapitalista, a les antípodes del que representa ERC
i ja no diguem de CDC. Poden conjuntar-se aquest dos blocs ? Per una o dues
votacions en concret sí, però no per governar plegats. I quan dic plegats, no
em refereixo a conformar un Consell Executiu de la Generalitat, cosa
inimaginable, sinó per acordar un programa de govern pels propers 15 o 20
mesos, temps marcat per esdevenir independents.
Per tant, les
eleccions d’ahir no han desencallat el panorama català. Han servit, això sí,
per tenir un millor coneixement de la realitat del país i haver donat veu als
ciutadans per veure a qui fan confiança en un moment tant complex com l’actual.
Però com sempre, la realitat és tossuda i més plural del que molts imaginaven.
Han deixat un Parlament molt difícil de governar i un procés amb més incerteses
que mai.
Ara toca constituir
el nou Parlament i veure quins acords i pactes es fan per conformar la Mesa del
Parlament. Pels qui no coneixen el funcionament de la Cambra Catalana, han de
saber que la Mesa és l’autèntic govern del Parlament. Una Mesa que decideix el
calendari de sessions, les prioritats , els acords i propostes de funcionament,
així com l’ordre del dia de cada Ple. En resum, de la Mesa depèn moltes de les
importants decisions que caldrà prendre en els propers mesos, i res indica que
la seva composició hagi de ser un reflex exacte dels resultats electorals
d’ahir. Una cosa és que la CUP pacti
algun tema puntual amb Junts pel sí, i una altra que els hi doni la presidència
del Parlament o la majoria en la composició de les Comissions parlamentàries. I
també s’ha de veure com interactuen la resta de partits entre ells.
En resum, la
complexitat és la norma, en els resultats d’ahir, i obre un gran nombre
d’incerteses de cara el futur immediat. D’entrada , una de les pitjors és la
inestabilitat. Artur Mas buscava i demanava una majoria absoluta d’escons (
també de vots) però com a mínim volia disposar de 68 diputats per poder actuar
amb llibertat, en el Parlament i en el Govern de la Generalitat. Això ha saltat
pels aires, i avui té menys suport parlamentaria del que tenia fins ahir. Per
tant, fatal. I volia una majoria de vots independentistes per demostrar al món
que al seu darrere hi tenia una majoria social. Tampoc, ho ha aconseguit.
Tenir només 62
diputats, el posa lligat de peus i mans a la CUP. I la distància ideològica
entre ells és immensa, impossible d’encaixar, i molt difícil de gestionar. La
inestabilitat immediata serà la norma habitual fins el punt en que es
comprovarà la impossibilitat de tirar endavant sinó es canvia de rumb. Canvi
que tampoc és factible amb uns aliats com els que té que l’obligaran a complir
amb les promeses fetes.
No tardarem gaire a
veure’ns ficats en un carreró sense sortida, que només unes noves eleccions
podran resoldre. O que de les eleccions generals en surti un nou govern central
presidit pel socialista Pedro Sánchez que proposi la modificació de la
Constitució i un nou encaix de Catalunya en el marc d’una Espanya federal. Son
molts els votants de Junts pel sí que li han donat el vot, pensant més en
reforçar el seu paper negociador amb un govern central diferent que no pas
creguts en una independència. Ben aviat veurem els primers moviments en un o
altre sentit. Moment apassionant de la nostra història, sense cap mena de
dubte.