Friday, September 18, 2015

 

AVALL QUE FA BAIXADA - art. blog.


AVALL QUE FA BAIXADA.
O , amb els ulls tancats i orelles sordes.
En el moment que estem ja tant li fa els informes, declaracions, compareixences, estudis, dictàmens d’experts propis o externs...sobre la impossibilitat d’obtenir la independència. Es igual, millor tancar els ulls i fer orelles sordes i avall que fa baixada. Quan arribem a baix ja veurem on hem arribat.
Aquest és el moment actual del procés i res aturarà la determinació de conduir el poble català cap a terres ignotes. De fet, ja fa molt de temps que estem creuant terres o oceans ignots, com perquè ara ens replantegem res del previst. Millor dit, res del que hem dit.
Avui es fa públic el llarg i detallat informe de la Fundación Alternativas, en el qual queda clar que la independència de Catalunya, la deixaria fora no solament de la UE, sinó de tots i cadascun dels organismes de rellevància mundial ( FMI, BCE, OTAN...) . No cal esperar a veure què diran els sobiranistes per garantir una resposta del tipus “ i què?” o “no passa res”, o “ja rectificaran” o més contundent encara, “no es poden permetre deixar perdre un país com el nostre fora de tots aquests àmbits”...
Bé, doncs, no cal perdre més de temps a demanar una rectificació que no arribarà o simplement escoltar l’acceptació de la més crua realitat. Quan un vehicle roda sense frens i en plena baixada no es pot aturar. Ha d’arribar a baix de tot per donar-se compte del lloc on es troba. La única via per retornar a la realitat son els resultats electorals del 27 S.
De totes maneres resulta desconcertant veure el gran nombre de persones implicades en una operació com aquesta. No em refereixo a milers de persones de bona fe que estan clarament emprenyades amb el tracte rebut per part del govern central, sinó amb persones que tenen un raonable coneixement de les relacions internacionals i que han de saber que és impensable, per impossible, aconseguir la independència per la via “de facto”. Cap país situat en el món occidental pot constituir-se en estat sense complir amb els requisits democràtics. Requisits que obliguen a ser exquisidament respectuosos amb la legalitat vigent de l’estat al qual pertanyen.
M’he preguntat mil vegades el perquè del silenci d’historiadors, empresaris, intel·lectuals, ...sobre un procés com el que s’està duent a Catalunya, i em surt una barreja de respostes que van des de la por a entrar en confrontació amb el poder establert, fins a la covardia, passant per les ganes de caure bé, o d’obtenir prebendes mentrestant duri el procés...de tot una mica, però cap de valenta ni congruent ni coherent amb el que hauria de ser la honestedat personal i professional.

Queden pocs dies per topar amb la crua realitat. La nit del 27 S serà apassionant perquè la teoria es farà realitat i s’hauran de fer propostes realistes fora dels somnis venuts. Cada vegada estic més convençut d’una majoria silenciosa que no diu res, però va rebent els informes, noticies i posicionaments amb maduresa i fermesa. Aquests seran els que decidiran els resultats del 27 S. Gent que es va quedar a casa en la majoria d’eleccions autonòmiques i que veuen aquestes, com clarament diferents, i en les que s’hi juguen molt més que un nou govern. Totes les enquestes indiquen que superar el 70% de participació suposa un resultat contundent a favor d’altres tesis, diferents a les independentistes. Aquest és el gran repte del 27 S.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?