Saturday, September 05, 2015
ELS GRANS REFERENTS - art. Regió 7
ELS GRANS REFERENTS
El mal anomenat procés comporta un allau
d’opinions, posicionaments i actuacions molt contradictòries, unes amb les
altres, encaminades a defensar cada objectiu particular. Un objectiu que està
produint el més important conflicte intern en el nostre país, en els darrers
setanta anys. Convé, doncs, estar atent a tots els arguments per poder decidir
en conseqüència.
Fa una setmana de l’extensa carta als catalans
de l’ex president Felipe González. Una carta plena de seny i sensibilitat
envers les posicions més prudents d’una part dels partits catalans. Una carta
que demostra el grau de convicció de que la via empresa pel president Mas no és
la adequada, per quan es converteix en inviable, a nivell intern i extern. Però
sobretot, extern, dit per una persona que s’ha guanyat un enorme prestigi
internacional i coneix com ningú la diplomàcia mundial.
Queda clar, no solament pels arguments que
dona, sinó també pels que hi ha afegit moltes altres personalitats europees que
és impensable una separació unilateral, seguida d’un reconeixement
internacional. Una decisió d’aquesta rellevància quedaria suspesa d’immediat a
nivell intern, i no reconeguda a nivell extern. Es el que se’n diu un carreró
sense sortida.
Dit això, em quedo amb un factor extraordinàriament
positiu, com és el reconeixement de que les coses no poden continuar com estan
ara. Es a dir, les mobilitzacions sí han aconseguit un gran objectiu: posar
sobre la taula, la necessitat de trobar un nou encaix per Catalunya dintre
d’una Espanya diferent, i fer-ho amb el necessari consens a nivell territorial.
I que les coses estan canviant és més que
evident quan les principals forces admeten la necessitat de reformar la
Constitució. També es pot veure amb els canvis de lideratges al País Valencià o
a les Illes, i també a l’Aragó , tots ells favorables a modificar les regles de
joc. S’han d’aprofitar aquests canvis per aconseguir l’objectiu desitjat:
resoldre l’encaix nostres mitjançant el blindatge de la llengua, la cultura,
l’ensenyament i obtenir un nou sistema de finançament més just i equilibrat.
Alguns diuen que s’ha fet tard i estan ja en
una altra batalla, la de la independència, però en política , com en tot,
sempre hi ha un temps de pròrroga, un temps per reflexionar i valorar si es
donen les circumstàncies per poder-ho fer realitat, i no emprendre un rumb cap
a “terres ignotes”.
Per a mi, com per a la majoria de militants
socialistes, tenim Felipe González com un dels grans referents, de manera
similar a com varem tenir Willy Brandt, Salvador Allende o Olof Palme. Es
oportú escoltar les seves reflexions i veure els seus arguments i consells, no
solament pels qui votem socialista, sinó també per tothom en general. El mateix
cal fer en altres casos i altres posicionaments d’altres líders nacionals o
internacionals, com a mesura per contrastar opinions i veure els camins a
seguir.
La unió fa la força, i en uns moments
especialment complicats de la política mundial, convé decidir en funció dels
interessos interns, però tenint molt present la situació externa, i sembla clar
que la via més viable i oportuna és la de tirar endavant una reforma
constitucional que resolgui els actuals conflictes, sense trencaments
traumàtics i inviables. Una via impensable fins ara però que albira una nova etapa
en la qual sí serà possible. En aixó estem els socialistes i confiem en
poder-ho dur a terme l’endemà de les eleccions generals.
# posted by joanroma @ 2:20 AM 
