Tuesday, September 29, 2015
MIRANT ENRERE
MIRANT ENRERE.
Tot sovint va bé
mirar enrere, i veure d’on venim per saber cap on ens interessa anar. En un
moment en que tot torna estar potes enlaire, i el famós full de ruta torna a
convertir-se en paper mullat, hem de recordar els esdeveniments viscuts en els
darrers 5 anys per exigir la no repetició de situacions com les patides per
tots els catalans.
Portem 5 anys
d’inexistència d’un govern pròpiament dit. Cap país pot aguantar el que hem
aguantat els catalans. I convé refrescar la memòria perquè la tenim molt curta,
molt reduïda als esdeveniments dels darrers mesos o setmanes. D’aquí també se’n
desprenen resultats electorals que podien haver estat encara més contundents,
en contra d’una llista tant esperpèntica com la de Junts pel sí.
Recordem que 5 anys
enrere Artur Mas governava i aprovava pressupostos i lleis, en pacte amb el PP
d’Alícia Sánchez Camacho. Tenia 62 diputats i va creure arribada l’hora de fer
un pols al Govern central, exigint un pacte fiscal que s’acostés al concert del
País Basc. Per sortir agreujat d’una reunió amb el president del Govern
central, res millor que preparar una reunió amb tota mena d’escenografia
teatral, i sortir-ne amb cara d’indignat i esparracant papers i relacions. Li
havien dit que les darreres enquestes li pronosticaven un esplèndid resultat si
dissolia el Parlament i en feia unes de noves.
Dit i fet. Els
grans estudiosos i assessors, li donaven prop de 70 diputats, com per tenir les
mans lliures per fer el que volgués en els propers 4 anys. Ai las, però, es
varen equivocar i el poble català, tant savi ell, va veure l’apuntador darrere
les cortines del teatre i li va espatllar la jugada, amb 12 diputats menys. De
62 diputats es va quedar en 50. Però, aquest resultat li va fer veure la “llum
de la independència” i s’hi va llençar com un lleó. Va renegar dels anteriors
acords amb el PP i es va abraçar en cos i ànima a ERC. I d’aquí cap a la
recerca de la “llibertat”.
Però els seus
estudiosos i assessors preparaven degudament els ànims del poble català amb
multitud d’esdeveniments que entretinguessin la ciutadania i la portessin cap
el paradís somiat. Per això calia la participació entusiasta, servil i submisa
dels mitjans de comunicació públics, i de tants privats com fos possible, ni
que fos comprant la seva participació amb generoses subvencions públiques. I al
costat de tot aquest desplegament mediàtic, res millor que tenir altres
entitats de la societat civil que cada dos o tres mesos organitzessin mobilitzacions,
actes, xerrades, plantacions d’estelades...per tenir entretinguts al personal.
I abans de les
noves eleccions convenia fer un gran espectacle. Un gran esdeveniment semblant
a uns Jocs Olímpics en petit, que despertés el somni dels catalans i els portés
cap a la victòria definitiva. El gran esdeveniment es va trobar: la gran
celebració de la derrota de 1714 com a símbol per convertir la derrota en
victòria el 2015, 300 anys després. La crisi no havia de ser obstacle per
malbaratar milions d’euros en recordar aquella efemèride, i si calia modificar
la gènesis, el desenvolupament, la realitat real, cap problema. Sempre hi ha
historiadors o pseudo historiadors que es poden inventar el passat, o
modificar-lo al seu gust.
I bé, degudament
preparada l’escenografia i escalfats els ànims a nivell intern, amb la gran
ajuda externa de la xul.leria del govern central, tot estava disposat per
dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. Això sí, abans, exigint la
creació d’un artefacte original, mai vist ni mai imaginat , sota el nom de
JUNTS PEL SÍ. El candida a president i actual president aniria amagat de número
4 per evitar els focus i despertar la curiositat del poble català per analitzar
els 5 anys d’inexistència de govern, i evitar parlar dels nombrosos casos de
corrupció. En aquest paper ERC era indispensable per tapar forats. Només calia
fer crides al patriotisme i a les ànsies de llibertat per garantir una
amplíssima majoria absoluta.
Però, el poble
català ha tornat a caure en l’error i no ha premiat tanta feina i estratègia.
De 71 diputats que tenien , els en ha retallat 9 i els ha deixat en 62. I en
canvi n’ha donat 10 a les CUP que no volen ni sentir parlar d’investir Artur
Mas com a president. Heus aquí on hem arribat després de 5 anys de fer de tot
menys governar. Estupefactes veuen com la feina feta, no té premi, i els pot
costar més disgustos dels que imaginaven. Ara toca veure què fer, i res indica
que sigui fàcil trobar-hi solució. I d’aquí quatre dies tenim les generals en
les quals la patacada de CDC i ERC pot ser encara més contundent. Va bé mirar
enrere i comprovar com d’intel·ligent és un poble. I persones com Miquel Iceta
son fonamentals per trencar i demostrar enganys. Instal·lem-nos a les butaques
i mirem com continua la funció. Tenim al davant un dels moments més
apassionants de la nostra història.