Tuesday, September 29, 2015

 

MIRANT ENRERE

MIRANT ENRERE.
Tot sovint va bé mirar enrere, i veure d’on venim per saber cap on ens interessa anar. En un moment en que tot torna estar potes enlaire, i el famós full de ruta torna a convertir-se en paper mullat, hem de recordar els esdeveniments viscuts en els darrers 5 anys per exigir la no repetició de situacions com les patides per tots els catalans.
Portem 5 anys d’inexistència d’un govern pròpiament dit. Cap país pot aguantar el que hem aguantat els catalans. I convé refrescar la memòria perquè la tenim molt curta, molt reduïda als esdeveniments dels darrers mesos o setmanes. D’aquí també se’n desprenen resultats electorals que podien haver estat encara més contundents, en contra d’una llista tant esperpèntica com la de Junts pel sí.
Recordem que 5 anys enrere Artur Mas governava i aprovava pressupostos i lleis, en pacte amb el PP d’Alícia Sánchez Camacho. Tenia 62 diputats i va creure arribada l’hora de fer un pols al Govern central, exigint un pacte fiscal que s’acostés al concert del País Basc. Per sortir agreujat d’una reunió amb el president del Govern central, res millor que preparar una reunió amb tota mena d’escenografia teatral, i sortir-ne amb cara d’indignat i esparracant papers i relacions. Li havien dit que les darreres enquestes li pronosticaven un esplèndid resultat si dissolia el Parlament i en feia unes de noves.
Dit i fet. Els grans estudiosos i assessors, li donaven prop de 70 diputats, com per tenir les mans lliures per fer el que volgués en els propers 4 anys. Ai las, però, es varen equivocar i el poble català, tant savi ell, va veure l’apuntador darrere les cortines del teatre i li va espatllar la jugada, amb 12 diputats menys. De 62 diputats es va quedar en 50. Però, aquest resultat li va fer veure la “llum de la independència” i s’hi va llençar com un lleó. Va renegar dels anteriors acords amb el PP i es va abraçar en cos i ànima a ERC. I d’aquí cap a la recerca de la “llibertat”.
Però els seus estudiosos i assessors preparaven degudament els ànims del poble català amb multitud d’esdeveniments que entretinguessin la ciutadania i la portessin cap el paradís somiat. Per això calia la participació entusiasta, servil i submisa dels mitjans de comunicació públics, i de tants privats com fos possible, ni que fos comprant la seva participació amb generoses subvencions públiques. I al costat de tot aquest desplegament mediàtic, res millor que tenir altres entitats de la societat civil que cada dos o tres mesos organitzessin mobilitzacions, actes, xerrades, plantacions d’estelades...per tenir entretinguts al personal.
I abans de les noves eleccions convenia fer un gran espectacle. Un gran esdeveniment semblant a uns Jocs Olímpics en petit, que despertés el somni dels catalans i els portés cap a la victòria definitiva. El gran esdeveniment es va trobar: la gran celebració de la derrota de 1714 com a símbol per convertir la derrota en victòria el 2015, 300 anys després. La crisi no havia de ser obstacle per malbaratar milions d’euros en recordar aquella efemèride, i si calia modificar la gènesis, el desenvolupament, la realitat real, cap problema. Sempre hi ha historiadors o pseudo historiadors que es poden inventar el passat, o modificar-lo al seu gust.
I bé, degudament preparada l’escenografia i escalfats els ànims a nivell intern, amb la gran ajuda externa de la xul.leria del govern central, tot estava disposat per dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. Això sí, abans, exigint la creació d’un artefacte original, mai vist ni mai imaginat , sota el nom de JUNTS PEL SÍ. El candida a president i actual president aniria amagat de número 4 per evitar els focus i despertar la curiositat del poble català per analitzar els 5 anys d’inexistència de govern, i evitar parlar dels nombrosos casos de corrupció. En aquest paper ERC era indispensable per tapar forats. Només calia fer crides al patriotisme i a les ànsies de llibertat per garantir una amplíssima majoria absoluta.

Però, el poble català ha tornat a caure en l’error i no ha premiat tanta feina i estratègia. De 71 diputats que tenien , els en ha retallat 9 i els ha deixat en 62. I en canvi n’ha donat 10 a les CUP que no volen ni sentir parlar d’investir Artur Mas com a president. Heus aquí on hem arribat després de 5 anys de fer de tot menys governar. Estupefactes veuen com la feina feta, no té premi, i els pot costar més disgustos dels que imaginaven. Ara toca veure què fer, i res indica que sigui fàcil trobar-hi solució. I d’aquí quatre dies tenim les generals en les quals la patacada de CDC i ERC pot ser encara més contundent. Va bé mirar enrere i comprovar com d’intel·ligent és un poble. I persones com Miquel Iceta son fonamentals per trencar i demostrar enganys. Instal·lem-nos a les butaques i mirem com continua la funció. Tenim al davant un dels moments més apassionants de la nostra història.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?