Friday, November 30, 2018
I LA C-55, PER A QUAN ? - art. Regió 7
I LA C- 55, PER A
QUAN ?
L’accident del
tren de Rodalies, la setmana passada a Vacarisses, va tornar a posar sobre la
taula, els problemes de mobilitat, existents a la Catalunya Central. Portem
anys, denunciant la precarietat de recursos, en manteniment i modernització, de
les infraestructures i el material mòbil. En aquest cas, del ferroviari, però
quan no és aquest, és un altre.
I de fet, li va
faltar temps al Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, per
sortir a denunciar les mancances de Rodalies i les exigències, al govern
central, d’atrapar el temps perdut i posar-se al dia. Em sembla molt bé, que
s’exigeixi , a cada nivell d’administració el compliment dels compromisos, i
obligacions, però això val per a totes.
En el cas concret
del Conseller Calvet, ha de tenir present, les dotzenes de compromisos
incomplerts, en matèria d’eixos viaris, a la Catalunya Central. Ja no parlo de
tot el país, sinó de les comarques centrals de Catalunya. La llista és immensa i va des del desdoblament
de l’Eix del Llobregat, en el tram Berga – Bagà, a la millora de carreteres
transversals com la C-26, en el tram Solsona- Berga- Ripoll; la millora de la
B- 402, de La Pobla de Lillet a Campdevànol; acabar el tram pendent de la
C-154, de Gironella a Vic, i moltíssims altres, promeses, fetes, i mai
complertes, en temes de menor relleu, però tanmateix, importants per aquest
territori.
De totes maneres,
el compromís més cridaner, més punyent i urgent, és el del Tram Sud de la C-55.
Tots, vàrem lamentar l’accident mortal de Vacarisses, però és que només en
aquest any 2018, portem 10 accidents mortals, en aquesta via interurbana.
Exigim al govern central, que actuï allà on li pertoqui, però que el conseller
assumeixi les responsabilitats que li pertoquen, dintre de les seves
competències i obligacions.
En els meus anys
de diputat al Parlament, vaig aprendre que quan una via suporta una IMD (
intensitat mitjana diària) de dotze mil vehicles, s’ha de preparar el seu
desdoblament, o trobar alternatives per desviar el tràfec cap altres indrets. I
quan la IMD supera els vint mil, els
riscos de col·lapse i accidentalitat elevada, arriben a cotes insostenibles. Es
aquí on estem, des de fa anys, amb un increment constant, de mobilitat, sense
cap solució contundent a la vista. S’han fet tota mena de moviments, obres
menors, invents provisionals, senyalització especial... i tanmateix, els
problemes continuen, perquè la via ja no pot aguantar més improvisacions.
Tot té un límit,
i aquest tram, no té remei, sinó es desdobla, o sinó se li busca una sortida
“excepcional” per resoldre la “excepcionalitat” que suposa. No és normal que
una gran ciutat com Manresa, tingui les connexions que té. De fet, ciutats
menors, han trobat recolzament polític com per rebre inversions notables del govern
de la Generalitat. Mirem algunes de la segona o tercera corona, i ho
comprovarem. Perquè aquí no ? Doncs, perquè es va fer una concessió per una
autopista, i malgrat els anys transcorreguts, no s’ha volgut / pogut resoldre
l’anomalia.
No podem esperar a
nous accidents, nous col·lapses, nous incidents que fan perdre milers i milers
d’hores de treball, quan no es perden vides o surten persones mal parades. Fa
bé la Generalitat de reclamar als altres, que facin els deures, però el primer
que ha de fer, és donar exemple i complir els compromisos assumits, i resoldre
aquells altres pels quals multitud de persones i institucions venen reclamant
solució. Que posin el tram sud de la C-55, en el pla d’inversions del proper
pressupost, si és que l’arriben a fer, perquè de tant
pensar en repúbliques inexistents, anem perdent les competències i finançament
de l’autonomia que teníem.
# posted by joan roma cunill @ 11:06 PM 
