Tuesday, November 20, 2018
MÀSTERS EN ERRORS - art. Nació Digital Solsona
MÀSTERS EN
ERRORS.
Esgotats ja, els adjectius més comuns, hem de fer servir, formules més
enginyoses o inusuals per a explicar com pot ser que es deixin perdre ocasions
d’or, per a progressar i aprofitar la conjuntura per “fer calaix”. I no se
m’entengui malament. Quan dic “fer calaix”, vull dir obtenir grans rèdits
col·lectius. No té res de negativa o pejorativa aquesta expressió, al contrari.
Torno a posar sobre la taula, conscient de fer-me pesat, de la immensa
saviesa del govern basc, a l’hora d’aprofitar totes les ocasions, per “fer
calaix”, per obtenir avantatges, que en altres circumstàncies no serien
factibles. Amb un govern, faltat de recolzament parlamentari, cada nova
negociació, pot comportar un avenç en temes encallats.
Així ho han fet ells, al llarg de tota la història, i ara ho repeteixen amb
uns resultats realment esplèndids. Perquè no seguir el mateix camí ? Fa pocs
dies el aprenent de president , Torra, va anar a Euskadi, i allà el mestre de
govern, Urkullu li explicà, els grans avantatges de donar oxigen al govern
Sánchez, a canvi d’uns quants acords, bons per a totes les parts.
Hi ha sobre la taula, uns pressupostos generals per a 2019, realment
positius, que trenquen, amb força anys de retallades i poques inversions
territorials. Ara és l’hora d’aprofitar una certa bonança econòmica com per
traslladar-la a la ciutadania, mitjançant formules diverses, totes elles de
gran rellevància per la vida quotidiana. Ja no parlem només d’elevar el salari
mínim, o de recuperar ajuts per les persones en atur, majors de 52 anys, sinó
d’incentivar l’economia amb projectes de gran volum.
I entre els destins territorials de les noves inversions, s’hi troben 2.200
milions, destinats a Catalunya. Es una xifra important, que permet trencar amb
la tendència negativa dels darrers 6 o 7 anys, i començar-la a canviar. Es un
volum d’inversió , capaç de rellançar l’economia , juntament amb altres
iniciatives complementàries, com el refinançament d’una part del deute de la
Generalitat, que passarà a mans del FLA....
Plantar-se amb una negativa, genèrica, global, per culpa de la imputació de
la fiscalia contra els presos polítics, i els fugitius, és no entendre el
funcionament d’un Estat democràtic. Creure que un govern pot actuar, ordenant
imputacions “a la carta”, o alliberant presos, a l’espera de judici, és viure
en un altre món. Viure en una altra realitat que res té a veure amb la
terrenal. I es fer mal, i fer-se mal a uns mateixos. Quina culpa hi té el país,
per uns comportaments i unes actuacions il·legals dutes a terme, en el marc
d’un procés , totalment irresponsable ?
Però, és que , a més de negar tota negociació de cara els pressupostos
generals, es tornen a produir comportaments ben poc meditats, com dir que sí, a
alguna proposta, i no, a d’altres. Els partits independentistes no s’atreveixen
a trencar amb totes les negociacions per por a que un no general i total, els
passi factura, si van a eleccions, aviat.
I enmig de tots aquests despropòsits, la més total i absoluta paràlisis del
govern, en uns moments estratègics, per arribar a acords, i sortir del pou en
el que uns quants ens varen ficar. S’ha de reconèixer que han cursat un Màster
en errors, difícil d’incrementar. Un
altre moment històric perdut, per culpa d’un govern i uns partits sense carta
de navegar.
# posted by joan roma cunill @ 12:29 AM 
