Thursday, November 22, 2018
PLUJA I CAMINS - art. Diari de Terrassa
PLUJA I CAMINS.
Portem, un dels anys de més pluja, en dècades, i encara no hem arribat a
finals d’any. Les imatges que es veuen de les destrosses en pobles i grans
ciutats, no reflecteixen els danys, en un dels elements clau ,de vida, en el
món rural, com és la xarxa de camins públics.
Cada municipi rural, té dotzenes de camins, que connecten les diferents
cases de pagès, les granges, els magatzems, les cases rurals...i tota mena
d’edificis i instal·lacions vitals per guanyar-se la vida, i continuar fent de
pagès , ramader, formatger, hostaler, etc.
Aquesta xarxa de camins, vitals per la vida, son , igualment vitals per
poder arribar a zones d’incendi, quan la climatologia canvia i resseca el país.
El manteniment d’una xarxa tant extensa ( en el meu municipi tenim 34 camins
públics, amb un total de 80 kms) suposa una despesa , impossible de cobrir amb
les finances municipals, d’aquí que insistim , any rere any, en una solució a llarg
termini.
Es cert, que la Diputació de Barcelona, des de fa una vintena d’anys, va
ser conscient d’entrar en aquest terreny i facilitar ajuda als petits
municipis, confeccionant PPI ( plans de prevenció d’incendis) que renovem cada
4 anys, amb unes previsions d’inversió, en els camins, considerats estratègics, per arribar als punts més neuràlgics del terme municipal.
Ara bé, resolts , una part dels camins, en queden molts d’altres que
precisen inversió i no la reben per falta de recursos. Antigament, tant la
Generalitat com el Govern central, oferien ajuts importants per al manteniment
i millora d’aquests camins, però la inactivitat total de la Generalitat, a dia
d’avui, i la descoordinació amb el govern central, fa que les antigues ajudes,
hagin desaparegut, amb les conseqüències que vivim, a data present.
Per on passa la solució ? La que defensem molts alcaldes, passa per
garantir unes aportacions de les altres administracions, de forma regular i
proporcional , a la grandària del terme municipal. La Diputació ja fa el seu
esforç, amb les aportacions , lligades als PPI, per tant, aquesta és una
administració que compleix. Pel que fa les dues restants: Generalitat i Govern
Central, considero que la millor solució passaria per establir convenis
plurianuals mitjançant els quals es podés comptar amb uns imports a l’entorn
dels mil euros per quilòmetre quadrat de terme municipal, o en funció dels
quilòmetres de camins públics existents.
El tema és que cada any, s’han de poder reparar i condicionar tots els
camins que porten a cases de pagès habitades o en activitat permanent, en
primer lloc, i tot seguit, aquells altres camins que condueixen a cases
habitades esporàdicament o que fan altres funcions, lligades al món rural. I és que tenir un camí d’accés digne, és
fonamental, per continuar vivint fora dels nuclis urbans.
Aquestes aportacions externes, no solament es justifiquen estratègicament
per arrelar la vida , a nivell territorial, sinó que tots aquests camins estan
fent altres funcions per les quals no estaven programats com son rutes de
vehicles 4 x 4, quads, motos, BTT, o senderisme, pur i dur, que en aquest cas
no malmet els camins, però sí ho fan els vehicles, sobretot quan hi passen
després d’haver plogut.
En resum. A tots els excessos vistos en imatges, a pobles i ciutats, no
oblidem les destrosses en multitud de camins rurals, que son els carrers que
comuniquen els nuclis urbans , amb la gent que viu en el món rural i que tenen
el mateix dret que la resta de ciutadans a tenir una via d’accés, en condicions
raonables . I aquestes condicions els ajuntaments no les poden garantir sinó
disposen d’importants ajuts de la resta d’administracions. Fa anys que en
parlem, però el tema continua pendent de solució.
# posted by joan roma cunill @ 10:53 PM 
