Thursday, November 08, 2018
PROMESES AL VENT - art. Diari de Terrassa
PROMESES AL VENT.
El passat pont de Tots Sants, hem tornat a patir llargues cues i
col.lapses, a l’Eix del Llobregat ( C-16 ), antiga 1411, i des de fa anys E-9.
Un eix europeu que se suposa ha de poder unir territoris importants de la UE , en unes condicions
raonables de seguretat i mobilitat. Doncs, bé, estem molt lluny de complir
aquests paràmetres, i el que més indigna, és l’incompliment reiterat, de les
promeses fetes pel govern català. M’explico.
Aquest eix de comunicacions, representa el paradigma de la mala gestió, i
la intromissió d’alguns membres destacats de la “societat civil catalana”, en
les decisions de govern. Quan es té una part important de l’alta burgesia, en
xalets de segona residència a la
Cerdanya , es comprenen les presses per fer el Túnel del Cadí,
venut com una gran obra d’intercomunicació per resoldre la situació de cul –de
– sac del Berguedà, i unir-lo amb la Cerdanya , i d’aquí cap a França.
Començar la casa per la teulada, no sol ser mai recomanable, però així es
va fer en aquest cas, i el Túnel va ser abans que la carretera C- 1411, que es
va començar a millorar poc després. Tram a tram, amb només 2 carrils, quan
tothom tenia clar que un eix europeu, no pot tenir aquesta amplada, sinó donar
servei d’autovia. Malgrat les crítiques, els esforços, els debats en el
Parlament, l’obra es va fer amb una lentitud i una escassetat de mires,
increïble.
Per a alguns, la carretera ja els anava bé, en funció dels horaris de
pujada i baixada, però la realitat és que abans de finalitzar la millora, ja
estava col·lapsada, amb una IMD ( intensitat mitjana diària) de més de 12.000
vehicles / dia, que és quan una via, necessita ser ampliada. Amb excuses
diverses, van anar passant els anys, fins arribar a la conclusió que, o es
desdoblava, o quedava col·lapsada ,tots els caps de setmana de l’any, i no
només en temps de neu o bolets, com algun conseller, poc informat, afirmava.
De nou, improvisació rere improvisació, es va anar convertint la carretera
en autovia, fins a Berga. D’aquí fins al Túnel, continua sent de 2 carrils, amb
una IMD que tot sovint, supera els 20.000 vehicles, com el darrer cap de
setmana llarg, o en moltes altres ocasions de l’any.
Arribats, en aquest punt, comencem a rebre promeses, compromisos, garanties
del govern de la Generalitat
de que el desdoblament serà assumit, a curt termini. Parlo de 15 anys enrere, i
com a mostra de que la promesa és ferma, s’encarrega un avantprojecte....aquest
és el recurs habitual i “ de manual” del govern, des de sempre. Es la solució
per fer callar les queixes i reivindicacions, de manera que hem llençat milions
i milions d’euros, en avantprojectes, memòries – valorades, o projectes
inicials, que dormen en multitud de calaixos, del departament corresponent.
Tornant al tema. Efectivament es va fer un avantprojecte. Canviat el
conseller, se’n va fer un altre, de menys car. Canviat el conseller, se
n’encarrega un altre, aquesta vegada amb la novetat que, en comptes d’autovia
de 4 carrils, s’importa el sistema New Jersey, mitjançant el qual, hi haurà el tram
Berga – Bagà ( Túnel del Cadí), amb 3 carrils, reversibles, com si fos una
cremallera. Quan pugin molts vehicles, tindran 2 carrils de pujada, i quan
baixin, un d’ells es convertirà de baixada.. Aquest sistema consisteix en
convertir la mitjana en mòbil, i anar-la canviant de lloc, en funció de les
necessitats del tràfec, amb una rapidesa raonable.
Bé, el nou Conseller ( en portem ja 13 des del 1980) ha promès iniciar
l’exposició pública d’ aquest nou projecte, dintre de poc temps. Després ja
vindrà l’adjudicació i l’execució....He de dir que no tenim cap confiança, en
veure les obres, en els propers anys. I és que en comptes de ser clars i crus,
en la disponibilitat econòmica, es prefereix contemporitzar i passar el temps,
en promeses al vent. I francament, estem cansats d’aquesta tàctica, patida i
viscuda en aquesta gran infraestructura i en moltes altres, en situació
similar. Un govern no ha de prometre, sinó pot complir. Aquí, sempre es promet,
independentment que se sàpiga la impossibilitat de complir. Així anem.
# posted by joan roma cunill @ 11:55 PM 
