Monday, November 12, 2018
LA IMPORTÀNCIA D'UN HOME, D'UNA DONA - art. Nació Digital Solsona
Ho hem vist al
llarg de tota la història, com la presència d’un sol home, d’una sola dona, ha
canviat les expectatives i perspectives de tot un país, i amb ell, de tot el
món.
Ara mateix, estem
vivint unes pàgines d’història, amb tot el pitjor i tot el millor que pot donar
una persona, de la qual depèn , una part important del món.
Per una banda, Donald Trump, presideix el país més poderós del món, amb uns
pensaments, unes decisions i uns gestos, com mai hauríem imaginat, en un líder
mundial. Almenys, en aquesta part del món.
Enyorem, tots els presidents d’EUA, coneguts , fins i tot aquells que ens
havien semblat poc adients. Es fa difícil comprendre com un personatge com
aquest pot arribar al capdamunt del poder, però indica la falta de vigilància i
la falta de mobilització de sectors importants del país, que no havien
considerat rellevant participar directament en política.
Esperem i confiem, que els darreres resultats de les eleccions parcials,
siguin l’inici d’un nou temps, en el qual es vegi la necessitat d’unir-se per
evitar un segon mandat. Tot indica que ha estat la mobilització de les dones,
en els suburbis de les grans capitals, les grans protagonistes, de l’avenç dels
demòcrates. Aquesta és la via per aconseguir trencar l’espiral de despropòsits,
i buscar un candidat alternatiu, com per poder somiar en recuperar el seny i el
bon lideratge dels EUA:
En contrapartida, tenim aquí, a la
UE una líder, de la qual ens en podem sentir orgullosos.
Angela Merkel, és un model de dona austera, treballadora, seriosa en tots els
aspectes de la vida personal i política. Un cap ben moblat, i suficient
valentia i coratge com per parar els peus a Donald Trump, a Putin o a d’altres
mandataris del món, que saben que ella lidera Alemanya, i la segueix tota la UE.
Tots els països, necessiten un cap visible, que doni confiança i tingui
clar el guió a seguir en un futur proper. La UE encara és una confederació d’estats, però hem
d’aconseguir esdevingui, una federació, amb elecció directa del cap de la UE , i la unificació de
determinades legislacions i serveis essencials.
La lentitud és exasperant, però hem de pensar que la conversió , en
federació dels EUA, va tardar 60 anys, a partir de les 13 colònies inicials
fins arribar, als 50 estats actuals. Els més convençuts europeistes voldríem
anar més ràpids, però poc a poc el concepte europeu va arrelant i es va fent,
més i més present.
I persones com Angela Merkel, son fonamentals en aquests construcció
política. També el president de França Macron, té un paper fonamental en
impulsar accions de contrapès a les potències mundials. I perquè no dir-ho, l’arribada de Pedro
Sánchez, a la presidència del govern, reforça aquesta línia europea, d’impuls a
les institucions i a la construcció d’una nova realitat, més viva i potent que
la que tenim ara. Així, doncs, saber triar candidats, esdevé fonamental, perquè
les polítiques no la fan màquines, sinó persones. Molt diferents, unes a les
altres, com podem veure cada dia.