Thursday, November 29, 2018
INSENSIBILITATS I MENTIDES - art. Blogesfera socialista
INSENSIBILITATS I MENTIDES.
Tot preparant la república, al govern de la Generalitat se li escapa, l’autonomia.
I la realitat, sempre és més forta que la fantasia. Els problemes es poden anar
amagant, modificant o justificant, però, al final la gent vol viure millor, vol
tenir més seguretat i millors prestacions en els serveis bàsics, que veu
deteriorar-se , sense perspectives de trencar tendència.
Aquesta setmana assistim a la revolució de les 3 M: Metges, Mestres i
Mossos. Seguiran altres col·lectius, com el dels Bombers, que ja s’hi ha sumat,
i d’altres que ben aviat veuran com única alternativa a que els facin cas, a
mobilitzar-se. Penso en funcionaris, en general, als quals encara se’ls deu una
part de la paga de 4 anys enrere, i no se’ls compleixen els convenis pactats, a
banda d’altres consideracions a nivell organitzatiu i distributiu.
L’eterna cançó del procés sobiranista, dipositant en la república
imaginària, la fi de tots els mals, i l’entrada en una mena de paradís
terrenal, ha tingut un protagonista d’excepció, en la persona d’Eduard Pujol,
portaveu de Junts x Cat. En plena vaga de metges, no se li acut cap altra
declaració pública, que la de considerar poc important les llistes d’espera,
perquè és com pensar en un problema de “molles”, quan en realitat, el problema
és de “motor”.
Traduït al català de carrer, vol dir que la mala qualitat de la sanitat, és
lògica, i el que toca ara, no és pensar en els problemes que té, sinó en
batallar per aconseguir la república, i aleshores ja tot quedarà resolt, perquè
tindrem diner per a tot, i l’abundància ens sortirà per les orelles. Per tant,
paciència ara, i ja vindran temps millors....i ja està. Ha quedat tranquil i
satisfet, d’haver enviat un missatge tant optimista i prometedor a la
ciutadania catalana.
Es lògic que un senyor com aquest no vegi especials problemes, en les
llistes d’espera, ni en el deteriorament de la sanitat en els darrers anys, ni
pateixi per la manca de professionals mèdics ni infermeres, perquè si algú
cobra més de set mil euros al mes, efectivament pot capejar aquest temporal.
Amb diner suficient, pots saltar-te llistes d’espera i anar directament a la medicina
privada, i si cal , buscar padrins a la pública perquè et facin saltar de lloc,
a les llistes....es un exemple clar d’insensibilitat , fugida d’estudi, i de
vida, en una altra dimensió.
Exemples com aquest, els trobem en els altres àmbits de les mobilitzacions,
sigui a nivell d’ensenyament, amb aules atapeïdes, manca de personal, caos
organitzatiu, etc, o en el dels Mossos, necessitats de cobrir plantilla,
modernitzar material, i reordenar el cos. En fi, tants anys de procés, han fet
oblidar les obligacions quotidianes, i garantir la qualitat dels serveis
essencials.
I la gent diu prou a tantes mentides i insensibilitats. Ja no accepta es desviï
l’atenció dels problemes reals, cap a conflictes amb Madrid, cap a objectius
inassolibles, excuses diverses, reptes impossibles o somnis de repúbliques de
fantasia. La vida diària, és dura, per a la majoria de persones, i la qualitat
de vida ha baixat brutalment, afectant els serveis més directes i essencials.
Ja no cola, el sacrifici d’ara, per la joia futura. Les mentides, sempre tenen
un final, i en això , estem.
# posted by joan roma cunill @ 1:22 AM 
